lunes, 8 de octubre de 2012

Tornem...



El mes próximo hará casi un año que el reliblog ha estado en silencio. Pero no se han callado sus integrantes, sus voces. El clamor, la fuerza, el coraje, la verdad, la lucha constante, el trabajo diario… no ha hecho más que seguir uniéndonos, con la certeza de seguir por la senda correcta. Sin mentir, manipular, sin interés, sin engañar…

Han pasado muchas cosas: juicio por lo penal desestimado, por fin concurso de traslados, niños que nacen, seres que nos dejan, otros que se jubilan, también nuevas caras, nuevos ímpetus, enfermos que sanan, amigos que dejan de serlo y otros que se agregan a nuestras vidas. Desaparecen los miedos, surgen nuevas preguntas, no se olvida, se recuerda lo bueno y se rechaza lo que no se quiere recordar. 

A nuestros bloggeros, los que escriben y los que piensan pero no escriben y a los que nos siguen, a todos, gracias.

viernes, 18 de noviembre de 2011

CONCURS I DEMAGÒGIA


El concurs de trasllats que el Departament d’Ensenyament vol portar a terme i que està negociant a les Meses Tècniques amb el sindicats amb representació al Comitè Intercentres del personal laboral, està sent utilitzat per algun sindicat per aconseguir afiliats.

Lícit? Evidentment, sempre que les informacions que es donin siguin verídiques.

No es poden fer discursos apocalíptics, quan la voluntat de l’Administració i dels sindicats no és que es provoqui una situació apocalíptica.

No es pot fer un discurs demagògic dient que es lluitarà perquè tots els docents que en l’actualitat estan treballant, mantinguin el seu lloc de treball i en les mateixes condicions que ara tenen, quan se sap que això és del tot impossible, perquè des de fa 4 anys els docents de religió estem en una situació CONTRA LLEI BÀSICA.

No es poden fer afirmacions com que el Departament amb el concurs està portant a terme una ERE encoberta, simplement perquè no és veritat.

El Departament , es veu obligat per llei a portar a terme el concurs. De fet l’hauria d’haver convocat el curs 2007-2008.

La Comunitat de Madrid porta ja 5 concursos i nosaltres seguim en una situació enquistada i què, de mantenir-la, acabaria produint conseqüències encara més greus que les què en aquest moment tenim.

Contracte fix? No podem tenir un contracte fix. És impossible jurídicament!

La LOE blindava el professorat de religió de primària i secundària que durant el curs 2006-2007 estava treballant.

Un concurs durant el curs 2007-2008 o 2008-2009 no hagués tingut unes expectatives tant complicades com el concurs previst per al 2012-2013. En comptes d’això algunes persones responsables de l’antiga FERC, entre elles el seu president, van preferir i van vendre el gran producte dels Pactes de Continuïtat. Com diuen els castellans : “pan para hoy y hambre para mañana”

Estem parlant de 4 cursos durant els quals han estat contractats molts docents de religió i sense els requisits que fixava la LOE com a indispensables per a poder exercir.

Responsables d’aquesta situació? Els qui proposaven persones sense els requisits indispensables per a poder-los proposar o els qui contractaven i han anat fent els ulls grossos per allò de “el curs vinent ja hi haurà concurs i s’acabarà amb aquesta irregularitat”? Els qui han aturat fins a tres vegades la possibilitat de fer un concurs?

Parlem de responsabilitat compartida? Potser fora el més correcte.

No podem seguir ni enganyats ni deixant que ens enganyin.
Ningú que no tingui els requisits que marca la LOE no podrà concursar.

Això no vol dir que la resta, les persones realment afectades pel concurs, es quedin al carrer.

Ningú vol això: ni l’Administració, ni els sindicats.

Com fer-ho? Aquesta és la funció dels representants sindicals: arribar a aconseguir que el màxim de persones possible se salvi de quedar a l’atur i en les millors condicions possibles.

Fer nous afiliats prometen il•lusions òptiques i no posant la veritat sobre la taula són figues d’un altre paner!

miércoles, 14 de septiembre de 2011

Segregar, o no?

Fons imatge: www.impulsociudadano.es

Malgrat la diversitat d'idees dels autors d'aquest blog, tots hem defensat que a les aules mai hauria d'haver-hi segregació. Les religions han de ser instruments d'unió i no de separació. Per això la nostra aposta ha estat clara i ferma en favor d'una cultura religiosa, no excloent i oberta per a tots.- "Si us plau, els del mocador a una classe, els de la creu a una altra i els altres, que no són res, a la següent". S'ho imaginen? Absurd, no? El mateix hauria de passar amb la llengua. No podem defensar que uns alumnes siguin separats d'uns altres per la seva llengua. La immersió lingüística ha estat a Catalunya una eina d'unió, eficaç i unificadora. Ha donat als alumnes les mateixes oportunitats i possibilitats per al futur. Durant 30 anys tots els alumnes de Catalunya han après català i castellà i la primera ha estat la llengua vehicular d'ensenyament. Mai hi ha hagut problemes, fins que algú ha volgut polititzar la situació arribant a parlar fins i tot de "comissaris polítics" o de prohibicions als alumnes de parlar en castellà als patis. Jo que porto molts anys en això els asseguro que no ho he vist mai enlloc.
Algunes comunitats autònomes amb llengua pròpia no ho han volgut fer així i s'ha provocat conflicte. Existeix la disgregació, la diferència. S'han creat patis separats per una tanca i fins i tot col·legis en un idioma, al costat d'un altre amb un model lingüístic diferent. Hi ha comunitats on els alumnes saben només un idioma i els seus amics del costat, dos, pel model lingüístic segregador que han triat els seus pares. Un autèntic apartheid lingüístic.
Segregar és dolent, crea diferències, crea mons paral·lels, crea desigualtat d'oportunitats i crea conflicte. No fem la vida difícil als nens, sobretot en assumptes sensibles com la religió, i com no, la llengua.

sábado, 18 de junio de 2011

M'HE SENTIT ALLIBERADA!


Després de molts anys sent associada de l’APRC i havent ocupat càrrecs dins aquesta associació sindical, he pres la determinació de donar-me de baixa.

Això que mai hagués cregut possible m’ha suposat un veritable ALLIBERAMENT .

Des de l’any 2007, l’APRC que jo vaig conèixer i per la qual vaig treballar, va donar un gir de 180º.

A l’equip de delegats i delegades sindicals que havíem treballat com una pinya, se’ns va deixar de banda, sense donar-nos la més petita informació i van començar a aparèixer una sèrie de personatges que, juntament amb el llavors President de la FERC, feien i desfeien sense cap mirament. Molts d'ells, futurs components de la Permanent de la FERC i de JUNTS.

Un mail privat, entre alguns delegats de Lleida, els delegats de Girona i els de Barcelona, va fer aparèixer la cara més fosca d’aquest nou equip que poc a poc anava apareixent a la fotografia de torn.

La bona fe d’un delegat de Girona va fer que se li enviés també a una delegada sindical de Tarragona que es mantenia en un segon pla. Aquesta va fer córrer el mail i oh sorpresa!, varem rebre, un delegat de Girona i jo mateixa, un expedient disciplinari de la nova Junta de l’APRC de la qual ja n’era el President el senyor Bernat Villaronga. Mai se’ns va comunicar qui ens acusava ni de què, per més que ho vam requerir per tal de poder defensar-nos.

No sé si heu rebut mai un expedient disciplinari però, puc ben bé assegurar-vos, que és realment desagradable i més, quan és la primera vegada en tota la teva vida que en reps un. Evidentment l’expedient no es va resoldre i , per tant, va “caducar”

De tota manera, diuen que a tot s’acostuma una persona i com que després d’aquest en va venir un altre, que dit sigui de pas, tampoc es va resoldre, i per tant també va “caducar”, aquest segon ja no va tenir el mateix efecte negatiu. Aquest segon expedient va ser la primera acció portada a terme pel president de la famosa Permanent de la FERC. Bon començament!

Ni recordo per què era però crec que per haver firmat com a vicepresidenta de la FERC (que al final, resulta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya així ho va reconèixer) una carta que es va enviar als associats i associades.

Les coses es van anar succeint, a quina més esperpèntica, fins que al final van començar els judicis.

Sóc ben conscient que a moltes persones no els va semblar bé que “persones cristianes” apel•lessin a la justícia per resoldre un sense fi d’il•legalitats. Sembla que els cristians i cristianes no tenim dret a defensar-nos i a defensar al col.lectiu que representes de tot tipus d’irregularitats!

Sabeu el què és assistir a Juntes Directives de la FERC en les quals per Reial Decret no se’t deixa votar? Sabeu el què és veure com no s’agafa en acta el què una persona diu, simplement perquè així ho indica el President? Sabeu el què és haver d’acceptar, perquè una Junta creada per aprovar tot el què interessa aprovar, que les despeses dels judicis de la FERC es pagaran amb les quotes dels afiliats? Sabeu què és veure com s’agafa acta sobre un acta que ja es portava feta? Sabeu el què és assistir a una assemblea de l’APRC on una trentena de persones voten a favor de que els diners de l’APRC passin a JUNTS? No segueixo perquè no acabaríem mai.

No volia fer història, ni remoure qüestions que veritablement em suposen molta tristesa i, per què no dir-ho, molt fàstic.

Només voldria acabar dient que aquells que ens han acusat de ser “males cristianes” a les tres persones que varem interposar els judicis, han interposat, de moment, tres demandes judicials, una d’elles pel Penal, contra dos persones que encara estàvem associades a l’APRC i que exercíem com a delegats sindicals de la FERC i contra una associada de l’APRC.

Totes tres persones hem deixat l’APRC i la FERC.

Pertanyo a l’AMRC i n’estic orgullosa. Les coses es porten amb el màxim rigor, sense maniobres brutes, sense anar per la porta de darrera, sense favoritismes, amb la màxima exigència, amb la màxima transparència i, els delegats i delegades sindicals formem un veritable equip que treballem plegats per millorar les condicions laborals de mestres professorat de religió. I no només som un equip, sinó que a més som amics. Treballar així és tenir un veritable tresor!

miércoles, 25 de mayo de 2011

Vides paral·leles

Ufff…! Per fi han passat les eleccions!
Ha estat esgotador, però alhora molt interessant. Vist amb una certa perspectiva hem presenciat coses, si més no, curioses, com per exemple que la marca JUNTS l’ha fet servir un sindicat de professors de Religió i un partit polític alhora. Casualitat? No ho crec, ja que si pensem una mica, veiem que la marca FERC, també coincidia amb les tres últimes sigles amb el mateix partit polític(ERC), així que treieu conclusions que jo us donaré pistes...
Podria ser que l’inventor de la marca JUNTS fos algun professor de religió, o no ?
Ha estat una estratègia d'Esquerra, organitzada des de fa un temps al partit, i algú ho va voler fer servir abans d'hora per a la seva pròpia campanya sindical?
Va deixar Esquerra la seva denominació al sindicat de professors de Religió? Va ser al revés, o simplement ha estat tot plegat una casualitat?
Són moltes les possibilitats, però per ara no sabem quina és l'encertada, i potser no ho sabrem mai, però no us fa l’efecte que parlem de dues vides paral•leles? Donc sí, aprofundiré en aquesta idea:
El missatge que semblava oferir la paraula JUNTS en unes sigles era d’unió o de germanor, quan en definitiva el que volia era amagar la crua realitat: la que per un costat el professorat de religió s’havia dividit i fragmentat, i per altre que a Esquerra li havien sortit una munió de partits escindits d’ells mateixos. O sigui, que tots dos anaven "JUNTS" però en realitat estaven "SEPARATS".
Finalment la patacada ha estat enorme, uns a les urnes i els altres, abans i després d’haver passat per elles, ja que JUNTS (el sindicat de professors de Religió) sembla que fa figa. L'ADOREC, un dels seus components, diria jo que vol fer camí pel seu compte, ja que ha presentat un canvi en els seus estatuts que modifica el seu àmbit d'actuació, que a partir d'ara serà el de tot Catalunya. Curiosament és el mateix àmbit d’actuació que JUNTS.
Competiran tots dos sindicats per aconseguir els mateixos afiliats?
No tenen prou els d’ADOREC amb Tarragona que volen estendre’s a costa dels seus companys de JUNTS? Sembla que no, i pel que estem veient la marca JUNTS s’esbardella per tots els costats.
Seguiran JUNTS (el sindicat de professors de Religió) i units? Pel que fa a la primera cosa, sembla que no tenen més remei (la llei els obliga), pel que fa a la segona, tot indica que no. De totes maneres, esperin el proper capítol i els ho explicaré, però em fa l’efecte que Tarragona ja va per lliure i JUNTS ja te el seu SI.



lunes, 16 de mayo de 2011

¡Ya somos 25.000!

Por fin hemos llegado a la cifra de 25.000 visitas. Muchas gracias a todos por haber hecho este hito posible, por entrar en el blog, leernos e informaros a través de "El Reliblog".
La veracidad de las informaciones, la independencia y sobre todo la libertad de expresión han sido nuestros objetivos. Vuestro seguimiento masivo, nos confirma que estamos en el camino correcto y nos ilusiona a seguir adelante.
¡Muchas gracias a todos!