martes, 22 de diciembre de 2009

LES FESTES SÓN A TOCAR I CAL PREVEURE LES COSES AMB TEMPS!

Llegida la carta del president senyor Bernat Villaronga, només puc dir:

- Que fer acusacions tant greus envers tres persones concretes: la Maissa, la Susana i la Juliana d'una forma tant determinant, només es pot fer si va acompanyat de proves sòlides que les justifiquin.

- Que desacreditar algú amb una carta signada pel president d'una institució, sigui la que sigui, és un fet prou greu que pot tenir conseqüències legals.

- Que ara començo a entendre la manera, dubtablement democràtica d'actuare del president de la FERC.

- Que planyo a aquells i aquelles que durant tots aquests mesos estan soportant la pressió i l'ostracisme d'un president i d'una sèrie de persones que li fan costat.

- Que quan es porta a tribunals algú és per alguna cosa i que, quan aquest algú ataca d'una manera tant bestial a qui ho ha fet, és perquè no té la consciència tranquila.

Llegida la carta del president, senyor Bernat Villaronga, em pregunto:

- Ens està convidant a una manifestació davant els jutjats el dia 10 de febrer?

- S'ha pensat el president de la FERC que és algú amb tanta credibilitat que força un acte de desagravi públic, com va ocórrer amb el expresident de la Generalitat, el Sr. Jordi Pujol, amb l'assumpte de Banca Catalana?

Bé, si això és així:

I anem amb calça curta i amb la pancarta de la FERC? Organitzarà el president autocars? Se'ns pagarà l'esmorzar o el dinar? Ens posem enganxines al cap perquè es vegi clar el suport al president? La mani comença a la plaça universitat, seguint per la Rambla, passant per la Plaça Sant Jaume demanant al President de la Generalitat el seu suport a tant alta dignitat, i acabant als jutjats?

Per cert, on són els jutjats? Hi ha transport públic?

Hi haurà megafonia i percussió? Els pitus qui els porta? I els petards?

Hi ha molta feina. Qui la coordina? Fem una roda de trucades? Enviem mails?

Ens farà el president justificants per a la feina?

Dóna punts pels sexennis?

Convocarem la premsa? Tindrem el suport dels altres sindicats? Qui fa el manifest? Qui el llegirà?

Tallem la Diagonal? O, millor les Rondes?

Podem portar els fills i la dona?

Actuarà la Coral Sant Jordi?

Les festes són a tocar i cal preveure les coses amb temps!

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Los que dejan al rey errar a sabiendas, merecen pena como traidores.

Alfonso X el Sabio (1221-1284) Rey de Castilla y León.

Anónimo dijo...

Dic jo que és absolutament democràtic portar a la justícia a aquelles persones que han actuat saltant-se allò que és legal. En el cas de la FERC els estatuts vigents.
No entenc, per tant, el to agre i desafiant del President, en Bernat Villaronga. Una reacció com la d'aquesta carta no me l'esperava, però ara ja he vist com funciona. ell mateix s'ha retratat!
Respecte a la manifestació davant els jutjats ho trobo increïble!
Si hi ha globus, pitus, coral, percussió i calça curta jo també m'hi apunto!

Carmen dijo...

Creo que al Presidente de la FERC se le han subido los cargos a la cabeza!
¿Cómo se le ocurre escribir una carta así?
¡Yo sí iré ese día a la puerta de entrada a los juzgados, aunque me tenga que saltar una clase, pero sólo por verle la cara!!
¡La carta es pura demagogia barata!
Quien persigue el diálogo lo consigue y ahora que no nos venga con monsergas de que todo lo que se ha hecho va a saltar por los aires poque se ha puesto una demanda.
Como Presidente tenía la obligación de impedir que esto hubiera ocurrido; si se le ha ido de las manos por algo será.
Estoy harta de ver y oir cosas que el Presidente ha hecho y que,a cualquiera que las explicas, provocan que se eche las manos a la cabeza.
¿A un mes y medio del juicio pretende pararlo con cartas de este tono?
Me parece que se equivoca ¡y mucho!

Pepe dijo...

Quina carta la del President de la FERC i President de l'APRC!!!!
Quina carta més plena de demagògia!
Quina carta més plena d'odi!
Quina carta més manipuladora!
En resum: quin fàstic de carta!

Ma. Pilar dijo...

No surto de la meva sorpresa i decepció. Fins ara havia cregut que eren picabaralles internes el què estava passant a la FERC.
Ara veig clarament que les coses no són així. Aquí s'hi couen coses més de fons...
El president de la FERC, en Bernat s'ha retratat en la carta que ens ha enviat. Quina poca elegància, quina poca capacitat de crítica, quin regust a venjança.
Si l'han portat a tribunals, no estem devant qualsevol cosa...
Això va de debó!
No, Bernat, jo no penso anar als jutjats, perquè si t'hi han portat com a president de la FERC, és perquè alguna cosa contra llei hauràs fet!
No tothom et meja a la mà. Almenys jo no i molt menys ara!
Quan la justícia es posicioni (i no és que tingui massa fe en aquesta institució) llavors confio en què les coses comencin a aclarir-se i serà llavors quan jo personalment pendré una decisió: si seguir dins la FERC.
Si a aquestes tres persones que t'han portat a tribunals, suposo que amb el suport d'altres delegats, els dóna la raó la justícia, que agafin la FERC i la condueixin.

Anónimo dijo...

És trist que hi hagi persones que hagin tardat tant a veure les intencions poc realistes i antidemocràtiques del Sr. Bernat.

La ignorància ha fet molt mal al llarg de la història a tot el món.

Qui no s'informa bé pot perjudicar als que si s'informen.

Als més de 60 que s'han donat de baixa sense llegir els estatuts, seguin els consells dels allegats al Bernat, els hi demanaria que tornin per no perjudicar més a la FERC.

Massa gent desinformada està recolçant al Sr. Bernat. Això és el que fa mal a la FERC i no el que diu el Bernat.

Vaig parlar personalment amb ell per telèfon quasi dues hores i no li vaig veure cap bona intenció.

Només va descalificar persones i a alguna la va tractar de malalta.

Us asseguro que he parlat amb la "malalta" i l'he trobat molt bé de salut

Antoni dijo...

Va per mal camí aquest xicot!

Els tribunals veurem què diuen, però diguin el que diguin, va per mal camí!

Per cert qui està malalta?

Què fàcil és tractar de malalt a qui molesta, a qui s'atreveix a qüestionar les paraules o les accions de qui mana!

La història n'és plena de casos com aquests. El mal però, és que sembla que hi ha qui mai n'apren.

Senyor president, si jo fos vostè no estaria gens tranquil davant el judici que l'espera...

El seu despretigi, pel que sé i pel que he pogut veure i escoltar personalment en assembleas diverses i a la darrera de Tarragona (quin escàndol!) se l'ha anat guanyant a poc a poquet.

Certament una llàstima acabar així després de tants anys de feina feta!

Manel dijo...

Al llarg dels anys, i ja en tinc uns quants, he tingut una idea molt clara: El treballador es pot convertir en el pitjor enemic del treballador.

Qui, com a treballador, pensa o creu que està per sobre dels altres(pel seu càrrec dins la feina o institució, per l'enveja que sent envers els més preparats i actius, per...)és que en el fons se sent inferior. Llavors es dedica sistematicament a criticar i desqualificar els que li fan nosa. Això és el que ha estat fent Sr. Bernat i fins ara li ha sortit força bé, sobretot entre els desinformats, que són molts.

Respirem fort perquè hem de salvar la FERC, l'autèntica, sigui com sigui. No comencem amb capelletes a Tarragona o a Lleida, perquè la FERC és CATALUNYA.

Crec que fins ara tothom, inclús els més maltractats (Borja, Juliana, Maisa, Susana, ...), han fet tot i més per fer retornar a la raó al Sr. Bernat. Això ha perllongat una situació que ha fet més mal que bé al col·lectiu.

No podem permetre que les coses continuin així. El Sr. Bernat, tot i el seu llarg historial positiu, ha de dimitir.

Ell s'ha convertit en l'enemic -i no m'agrada l'expressió- del col·lectiu de mestres de religió.

Falta poc per l'elecció de nous delegats sindicals i si no anem unit no aconseguirem el que han aconseguit fins ara els nostres 18 delegats sindicals.

Més que mai ens hem d'apinyar a l'únic sindicat que ens recolça, la FERC (CC. OO., UGT, USTEC, ... surten a TV però no ens recolcen), però al capdavant ja no hi pot haver el Sr. Bernat encara que a molts ens sàpiga greu.


A les pròximes eleccions, més que mai, hem d'anar a votar tots i cadascun de nosaltres. La nostra força és la unitat, no ens enganyem

Manel

Manel dijo...

Benvolgut Sr. meu,

Primer li vull desitjar un Bon Any Nou, si és que la seva consciència li ho permet.

He de manifestar-li, però, la meva més enèrgica protesta, repulsa i indignació per no haver rebut una carta que com a integrant de la FERC, a través de l'AMRC, hauria d'haver rebut.

Segurament era una carta pels íntims i per tant ho entenc.

No pateixi, però, ja m'ha arribat per altres conductes. Jo em pensava que era una carta, però m'ha decebut, cosa ja normal últimament, perquè allò era propaganda amb la corresponent foto.

He de matisar-li, pel que jo se, que la denúncia -al contrari del que vostè diu- no és contra la FERC, de la que jo formo part, sinó contra vostè per un munt d'irregularitats.

No comprenc com pot continuar amb aquesta farsa. Com vol que tinguem una bona entrada d'any nou quan vostè està usurpant poders que no li pertoquen i saltant-se tots els procediments i protocols legals hagut i per haver.

Atentament,

Manel Méndez i Trulls, mestre de primària

Josep Ma dijo...

Benvolgut Manel,
totalment d'acord amb el teu escrit.
Només un petit apunt: vigila, perquè tal i com està el president de la FERC, en Bernat Villaronga, és capaç d’empaitar-se qualsevol raó per fer-te fora com sigui. De la FERC? No pot! Com a profe de reli? En principi tampoc!, però ja saps que hi ha maneres molt fines d'aconseguir les coses...
Ho dic perquè, tenint en compte que darrerament talla el cap de tot aquell que li porta la contrària, el teu perilla!
Valoro el teu coratge identificant-te, però permet-me que jo no ho faci. Penso que protegir-se de certs personatges és, si més no, prudent.

Lluís dijo...

Carta al Manel
Benvolgut company,
Estic totalment d’acord amb el que dius. Hi ha una cosa però, que no tens en compte i que penso que és important.
En Bernat ha de dimitir? Evidentment!, però darrera d’ell hi ha una sèrie de persones que també estant fent molt de mal a la FERC.
La famosa Junta de l’APRC sembla que és qui mou tots els fils d’aquesta història. He parlat personalment amb les tres persones que a la carta que, sembla que d’una forma selectiva ha enviat el Bernat com a president de la FERC –una altra irregularitat i de les sonades!-, desacredita d’una manera brutal, i m’han comentat que a les reunions de Junta Directiva diverses vegades quan han qüestionat qui havia decidit un fet, el secretari ha respost que la Junta de l’APRC.
Perillosa aquesta Junta!
Fins que les tornes no van canviar, mentre la Maissa Noguera era la presidenta de l’APRC, tot va anar com una seda.
Què ha passat ara?
Ens faran creure que és culpa d’ella, que s’ha emprenyat perquè de forma subtil l’han forçat a deixar el càrrec i que ara ho està emmerdant tot?
Bé, fa una pila d’anys que la conec i, si peca d’alguna cosa, és d’empassar-se els gripaus ella soleta!
Ni té tanta força, ni és tant dolenta com ara ens la volen pintar! He parlat amb ella tres vegades al llarg d’aquest darrers mesos i, més aviat diria que l’únic que he pogut copsar és preocupació i perplexitat.
Per tant,benvolgut company, penso que no només en Bernat ha de dimitir, sinó també la Junta de l’APRC i algun que altre personatge que sempre és a l’ombra, però que té un fort poder de convicció!

Mar dijo...

Com s'atreveix el President de la FERC enviar una carta de manera discriminada a unes persones i no a totes aquelles que formem part d'aquesta Federació?
Ja n'hi ha prou de fets manipulats, d'arbitrarietats i de discriminacions. Ja n'hi ha prou de fer el que li sorti dels nassos justificant-se en el fet que n'és el president.
Pari ja, Sr. Bernat de fer bajanades i plegui vostè i els que li fan costat.
Estan destrossant la FERC!
Ja n'hi ha prou!