Des de fa temps el president de la FERC està molt callat. És possible que els seus advocats li hagin recomanat el silenci. O potser simplement és una estratègia davant l’imminent judici. Queden pocs dies i ja “està en capella”
Les coses poden decantar-se cap a qualsevol banda, però certament, si la justícia existeix, no li esperen temps massa gloriosos al Sr. Bernat i a la seva camarilla. N’ha fet de tant grosses que la lògica diu que no en sortirà massa ben parat.
De tota manera n’estic segur que no tardarà gaire a enviar-nos una nova carta amb algun esdeveniment sensacionalista i, evidentment, amb la foto corresponent.
Què serà aquesta vegada? Una entrevista amb el President de la Generalitat? Qui sap!
De tota manera segur que apunta amunt.... Això és el que ven i darrerament sembla que és la seva política.
Entrevistar-se amb alts càrrecs queda molt bé, però no és el més efectiu. Els que veritablement tallen el bacallà, els que informen sobre la possibilitat o no d’arreglar un problema laboral de dimensions importants com pot ser que el nostre col.lectiu arribi a ser fix, són els que estan una mica més avall, els directors generals, els subdirectors generals i sobretot els tècnics. Aquests són els qui realment decideixen.
Els polítics només fan declaracions d’intencions. Els tècnics són els que les estudien i diuen són viables o no: legalment, organitzativament i econòmicament.
Així que, si un dia d’aquests ens arriba una foto amb qualsevol alt polític no cal tirar coets. Una entrevista més entre les moltes que la FERC ha portat a terme al llarg de la seva existència. O algú no recorda la impressionant trobada amb el President Pujol? Què se’n va treure d’allò? Res, absolutament res. La llavors Consellera, Sra. Carme Laura Gil va ser la primera que va convertir les bones intencions del Molt Honorable President en un bonic vol de coloms. I els qui van acabar de rematar el tema van ser la responsable de Recursos Humans, Sra. Mercè Teradelles i els tècnics de torn.
Per tant, senyors i senyores, no ens deixem entabanar un cop més. Les coses s’arreglen als despatxos petits i no a les grans sales on despatxen els grans càrrecs!
Qui avisa no és traïdor!
Però això sí: quin goig fan a les fotos darrerament alguns personatges!
2 comentarios:
Vaig assistit a l’Assemblea General Extraordinària de l’Associació de Mestres de Religió de Catalunya el dissabte passat dia 16 de gener. Vaig quedar encantat per la legalitat que s’hi respirava. Era tant diferent de les últimes assemblees del Bernat.
D’acord amb les matisacions que l’autoritat competent havia estipulat, s’ha procedit a retocar o modificar alguns aspectes estatutaris. Tot amb la màxima harmonia, perquè els assistents, com tots els associats, estimem l’AMRC. Tothom coneix el bon tarannà de la junta directiva. Tothom es preguntava com havíem arribat a una situació com aquesta. La resposta és fàcil: massa bona fe.
També he copsat la importància que es dóna a la FERC, la autèntica i legal. Tothom és conscient que la unitat és la força del col•lectiu de docents de religió. Per això s’han aguantat i s’aguanten les embranzides maquiavèl•liques d’un megalòman . Les eleccions sindicals del 2011 necessiten un col•lectiu fort, unit i votant massivament o, sinó, perdrem el que hem aconseguit fins ara. Només l’últim pacte de continuïtat del Bernat, fet al marge de la seva junta legal, ha tirat per terra el que els mestres havíem d’haver assolit el setembre de 2.009 (un o dos centres per mestre).
Hem conegut de primera mà les demandes judicials interposades contra el Bernat, no solament pel mal que ha fet i està fent contra l’AMRC, l’APRC i la FERC sinó també a tot el col•lectiu de mestres de religió, siguin afiliats o no.
Hem sabut que el 10 de febrer la justícia discernirà sobre les dues primeres demandes que, com ja sabeu, han anat en augment a mesura que el Bernat continua infringint la legalitat vigent. La conya ha durat massa i cal posar fil a l’agulla. Ha arribat molt lluny perquè ha actuat amb premeditació, traïdoria i joc brut, aprofitant-se de la bona fe de les persones que tenien por de perjudicar la FERC i anaven apitrant amb tot. Això costarà força diners, per la qual cosa, una vegada s’hagi esmenat tota la qüestió, caldrà fer noves demandes -penso jo- pels danys i perjudicis que el Bernat ha causat a persones i a l’AMRC, que han estat importants però molt per sota del que ell desitjava en els seus comentaris de la primavera passada quan deia que la “Susana no aixecaria el cap”. Segurament moltes de les poques baixes, molt localitzades, han estat avalades per actituds poc democràtiques de persones que, en comptes de fer proselitisme a favor de l’AMRC, s’han dedicat a inventar noms com FERC TARRACO o ara ADOREC. No oblidem l’APERC d’en Bernat que alhora és president de l’APRC. Una manera molt interessant de cercar la unitat!
També em va fer gràcia que el Sr. Bernat s’hagi alliberat un 80%, faci només una hora de religió i dediqui el seu temps a organitzar reunions intempestives de junta en el dia menys pensat , per forçar a la no assistència de qui no li convé i dimitint-los quan li passa per la cresta.
He observat al Sr. Avilès, aquell que abans tant exalçava en Bernat. És una bona persona. No se li podrà pagar mai el que ha fet i està fent per tots nosaltres. I puc assegurar que ens resulta molt barat, tot i el que estan escampant les persones de mala fe.
Totalment d'acord amb els comentaris de l'assemblea de primària. Hem recolçat les propostes de la Junta amb tots els vots a favor, i això que eren vots secrets, no com fan alguns amb mans aixecades on no havia control de vots, a Tarragona votava "to quisqui" fins una em va dir jo no etic associada, sóc de Tarragona pero voto. Una passada!! Així han anat les coses a la FERC i encara hi ha gent que es permet ser president quan no sap ni portar una votació en una assemblea. Pot ser es pensi que això es com la comunitat de veïns. Sr Bernat hi ha comunitats de veïns que ho fan millor que vostè.
Per cert a l'assemblea es van fer fotos però penso que no es necessari mostrar res no??? El més important es portar-la amb legalitat, amb presència d'advocats, amb actes i votacions legals. Ha d'aprendre molt no nomé s el president de la FERC sino aquells que estan al seu voltant i que pot ser no volguin el millor ni per ell ni per la FERC.
Publicar un comentario