MOLTES GRÀCIES, SENYOR PRESIDENT

Em pregunto què passarà ara que el president de la FERC ha aconseguit pràcticament acabar amb aquest sindicat que ha tret els millors resultats a les eleccions del personal laboral de la Generalitat de Catalunya dues vegades seguides. Només CCOO ha pogut quedar al mateix nivell de la FERC, però cal tenir en compte que CCOO tenia moltes més possibilitats de vot perquè aixopluga molts més col.lectius que la FERC.
A les properes eleccions sindicals és difícil preveure quina serà la situació de la nostra Federació sindical.
El president de la FERC ha aconseguit dividir quan la seva funció i obligació era equilibrar i aconseguir la màxima unitat.
Ha creat dues associacions més que són una còpia literal de l’APRC (l’APERC i l’ADOREC), per tal que persones de primària de Lleida que des de feia anys pertanyien a l’AMRC es donessin de baixa d’aquesta associació i s’afiliessin a l’APERC i que Tarragona aconseguís allò que des de feia molt de temps venia perseguint quan parlava de la FERC-Tarraco (que no era cap entitat concreta sinó només la secció sindical de la FERC a Tarragona): consolidar-se com una associació sindical autònoma de l’APRC i de l’AMRC creant l’ADOREC.
Ara queda Barcelona i Girona.
Girona, sembla cansada de les estratègies maquiavèl•liques del president de la FERC, el senyor Bernat Villaronga; Barcelona, és massa gran com per gosar fer qualsevol predicció.
De tota manera la va treballant: darrerament a les fotografies s’hi veuen persones a les quals els va donant diferents càrrecs com a vocals de l’APRC pertanyents als diferents bisbats de Barcelona. Què curiós! Persones que mai havien estat de la corda del Bernat, ara resulta que són de la seva màxima confiança. Molt em temo que els haurà promès anar als primers llocs de les llistes electorals.
Això comença a ser una veritable paranoia.
El Bernat fa, desfà, nomena, cessa, munta, desmunta, segons li convé i sense parar-se a pensar què està aconseguint realment.
A la Junta directiva de la FERC ara hi apareixen dues noves persones: la Mariluz Gómez de Tarragona, en nom del Josep Ponce, i el Luis Manuel Alonso en nom de l’APERC. Però qui són aquestes dues persones quan a Tarragona es va dir que cap d’elles ocupaven la presidència d’aquestes associacions?
Tant se val! La qüestió és silenciar l’AMRC (la Susana Vilar) i la Juliana Ortega, els vots dissidents. Ja ni parlo de la Maissa a la que sembla que “la deixen assistir” a les reunions de Junta, però ni prenen a l’acta les seves intervencions, ni compten el seu vot. Això és prepotència, senyors i senyores.
Magnífic, senyor Bernat, ara ja té la majoria de les majories. Imagini, dos vots en contra i 5 a favor (vostè mateix, el secretari Jordi Domingo, el “vicepresident” Joan A. Gil, la Mariluz Gómez per l’ADOREC i el Luis M. Alonso per l’APERC) Certament pot aprovar tot allò que li doni la realíssima gana. Això és democràcia i la resta són tonteries.
Ara bé, jo segueixo preguntant-me: on anem? A la desfeta total a les properes eleccions? A la desunió? A perdre la força que fins ara hem tingut davant el departament d’Educació? Al desprestigi davant els altres sindicats que, evidentment, s’estan fregant les mans?
Sí, senyor Bernat, a tot això i a molt més.
Si el president del govern de l’Estat espanyol hagués fraccionat el seu partit en tres, com vostè ha fet, tothom el titllaria d’incompetent.
Faci sevir el cap i pensi què està aconseguint. Si demà mateix hi haguessin eleccions sindicals la desfeta de la FERC seria estrepitosa.
Gràcies per la seva aportació perquè la FERC segueixi sent una força sindical forta i potent. Moltes gràcies, senyor president.