lunes, 19 de abril de 2010

E QUI LI QUA, THAT IS THE QUESTION, ALEA JACTA EST!!!

El projecte d’estatuts de la FERC m’han deixat bocabadat.

Quina varietat de termes que no s’arriben a entendre a no ser que tinguis una persona experta en sindicalisme al teu costat que els vagi desxifrant, quina subtilesa a l’hora d’embolicar la troca per tal que ningú arribi a copsar l’entrellat del que es pretén, quina riquesa de vocabulari hermètic que, poques persones associades en aquests moments a l’APRC i a l’AMRC penso que arribem a sospitar què volen dir...!

Realment, llegir-los et deixa una sensació estranya que no acabes de saber ben bé a què respon: si a que ets realment tonto de llibre perquè no has entès gairebé res o a que, simplement, això no hi ha qui ho entengui.

Tens la temptació d’agafar un full i un llapis i començar a fer un esquema darrera un altre, però la pregunta sorgeix ràpidament: VAL LA PENA TAN D’ESFORÇ?

Perquè en realitat, aquest projecte d’estatuts deixen clares una sèrie de qüestions de prou importància com per no intentar ni tant sols fer l’esforç d’entendre què és la Permanent, el Consell Nacional, el Congrés Nacional, l’Assemblea Territorial i la Secció Sindical són i quin paper juguen en tota aquesta superestructura.
I quines són aquestes qüestions?

1. Les associacions fundadores de la FERC, l’AMRC i l’APRC desapareixen, per voluntat del President de la FERC i de la Junta Directiva que ha constituït en contra dels Estatuts vigents de la Federació.

2. Les associacions afegides a la FERC de forma absolutament contrària al que marquen els actuals Estatuts, és a dir, de forma absolutament il.legal, només han estat la tapadora que amaga la manera de deixar l’oposició que el Bernat ha trobat dins la Junta Directiva de la Federació en franca minoria. De cap de les maneres, cap dels arguments que públicament, de forma oral i per escrit, ha donat el senyor Bernat Villaronga, són certs. Han estats creades per destruir la majoria que representaven la Susana, la Juliana i la Maissa a les reunions de Junta.

3. La FERC, segons el projecte d’Estatuts, es dividirà en quatre territoris autònoms administrativament i econòmicament i les persones que pertanyen a aquest territoris passaran a ser-ne membres associats. És a dir, ara ja no es serà de la FERC, sinó de la FERC-Girona, o Tarragona, o Lleida o Barcelona.

4. Els possibles delegats i delegades sindicals que hagin d’anar a les llistes electorals, que són el representants legítimament escollits pels treballadors, ja no dependran de l’APRC i l’AMRC com fins ara, que eren qui en presentaven els noms, sinó que serà la Permanent qui els proposi al Consell Nacional. Per altra banda, estaran controlats pel President de la Secció Sindical i per tres delegats sindicals cadascun d’una de les tres províncies que no siguin la del president d’aquesta secció.

5. Les disposicions transitòries primera i segona són un clar exemple antidemocràtic, perquè disposen que els òrgans de govern fins a les properes eleccions segueixen sent els mateixos que fins ara, sense modificar-ne la seva composició, que cal tenir en compte que està pendent de resolució judicial i per tant, és dubtosament legal, i perquè traspassen les persones afiliades a l’APRC i a l’AMRC (i està clar, també a l’ADOREC i a l’APERC, però això és ben igual, perquè son simples titelles fetes per als propòsits del president de la FERC) a aquesta nova FERC.

Aquest és el panorama: una FERC que traeix la seva essència –no es pot oblidar que va néixer per ACORD DE LES ASSEMBLEES GENERALS DE l’AMRC i l’APRC – que no ha comptat per a res amb la Junta Directiva de, com a mínim, una de les associacions mare a desaparèixer, l’AMRC, que compta amb l’oposició de la seva Assemblea General que és sobirana i que ha estat pensada per un president que fa tres anys havia d’haver convocat eleccions i no ho ha fet i per una Junta Directiva de la FERC remodelada a voluntat d’ell.

Realment no cal fer cap esforç més del compte per entendre que la FERC seguirà dirigida per l’actual president que serà fins a les properes eleccions el President Portaveu de la Permanent i alhora President del sindicat.

Hi ha una carta interessant amagada: l’actual President de la Secció Sindical, nomenat a dit pel senyor Bernat Villaronga, participarà amb veu però sense vot a la Permanent i serà qui controli i domini els actuals delegats i delegades sindicals.

I qui és aquest senyor: el Ferran Piñeiro.

Hem arribat on calia arribar: al binomi Bernat-Ferran, que han estat i segueixen sent el braç executor i la ment pensant de tot el que ha passat fins ara.

E qui li qua, that is the question, alea jacta est!

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Ara començo a veure les coses més clares. Ja deia jo que darrera del Bernat hi havia una ment pensant.
El Ferran Piñeiro! Com no!
Espero com aigua de maig els judicis i confio que aquesta vegada estigui la justícia d'aquest país a l'alçada de les circumstàncies.
Ja han fet prou de mal!
Adéu senyor Bernat i adéu senyor Piñeiro.
Marxin d'una vegada per totes!

Anónimo dijo...

Bernardades!

Anónimo dijo...

Estimat company/a Eminencia, només vol dir-te una cosa: hi ha alguna cosa, encara que sigui petita petitona que t'agradi i que no sigui motiu per criticar, desprestigiar i desautorizar a tothom que no pensi com a tu...? Podries ser més constructiu, més positiu, elegant...? podríes canviar ja el xip i tal i com dius tu, deixar a la justicia aquelles coses que segons tu dius es mereixen aquestes persones? Dic una cosa i amb això acabo: "no sóc ni de Pere ni de Cefas..sino de Crist cruxificat.." no podries tu pensar lo mateix i construir millor les coses? Esperava trobar-me en aquest blogs alguna cosa més trascendental i religiosa...pero veo que això queda per a els místics...
(ahh, i espero que ara tampoc aquestes paraules siguin motiu una altre vegada per exposar tu malestar intern públicament i divideixis a la gent en dolenta i bona...)

Ni de Pere ni de Cefes dijo...

Amic/ga anónim,

ja m'ha quedat molt clar que no ets de Pere ni de Cefes i que com la majoria (suposo)de nosaltres ets cristià. No entenc què vols dir amb això!!!
No és la primera vegada que ho dius, però encara no puc entendre que vulguis resaltar que ets cristià. Una mica presuntuós per un cristià fer-ho públic i considerar que els altres no ho són, no?
De totes formes en comptes de explicar-nos això, per què no ens dius, si vols com a cristià, en quins aspectes estàs amb desacord amb el que diu Eminéncia i què et semblen els nous estatuts que ha presentat el Bernat a la FERC? Què et sembla, com a cristià,la seva manera d'actuar fent mal a persones i a tot un col·lectiu? És el que ha plantejat Eminéncia,ni més ni menys .
Suposo que com a cristià t'interesarà la veritat, no?
Ja et dic que jo, com a cristià seguidor del "Crist Resusitat", la busco.
M'agradaria conèixer la teva opinió, ja que dius que hi ha gent que pensa diferent. Fes-ho, si us plau i podrem parlar, si no no em crec el que dius i només escrius per salvar la cara del Bernat i les persones que li segueixen (Alguns a Tarragona, sobre tot que és on últimament es refugia).
Una última cosa: al cristià se'l conèix per les seves obres, no perquè ho digui en veu alta.

lluís N. dijo...

Ja hi tornem?
Deixa en pau a Crist crucificat en tota aquesta història, perquè ja n'hi ha prou d'utilitzacions barates religioses.
Com a persona creient no puc acceptar que seguir Jesús estigui en contra de la recerca de la veritat i de la justícia.
Si tu segueixes Crist crucificat, jo també, però sobretot a Crist ressucitat, aquell que ens fa lliures i valents per a denunciar allò que va contra la dignitat de les persones, a qui manipula tot el que interessa per aconseguir el que vol i menteix a tort i a dret.
Només això i ja acabo.
Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.
Apa adéu!

Pere C. dijo...

Estic absolutament d'acord amb Eminència i gens d'acord amb aquest que diu que no és de Pere ni de Cefas.
Caldria veure-ho amb arguments.
Dit així queda "super bé" però no és gens convincent.
Eminència raona les coses; el que no és de Pere ni de Cefas no.

Pau S. dijo...

No sé perquè s'utilitza l'evangeli d'aquesta manera.

Els cristians sembla ser que tenim vetada la possibilitat de ser crítics, d'exposar la nostra opinió sobre fets concrets i de denunciar allò que està fet des d'interessos poc ètics, o si més no, contraris a la llei establerta.

Lamentable!

Justament penso el contrari.

Encara és hora que vegi una il.legalitat en tot el que està fent aquesta part de la FERC que denuncia el Bernat, el Ferran i la seva camarilla.

Si alguna vegada la veig, ho denunciaré en aquest blog amb un comentari.

De moment només puc dir que endavant i que només espero que alguna vegada puguin perdonar el nostre acomodament, el nostre silenci i el nostre estar a l'expectativa.

Gràcies per tot.

Carme P. dijo...

Realment aquests senyors, el Bernat, el Ferran i els altres són la bomba!!!!
No en tenen prou amb tot el mal que han fet que ara volen aprovar els nous estatuts en Assemblea (subjecta a judici) i acordar les eleccions?
N'hi ha per llogar cadires!!!!
Ho utilitzen tot, i fins i tot el SIERC.
Això és una autèntica vergonya.

Anna. C dijo...

Quina assemblea? Per què no ens envia una carta a tots els socis? És a Barcelona? No està la Junta pendent d'una resolució judicial? No entenc res.

Antoni P. dijo...

Benvolguda Anna, doncs jo sí que ho entenc.
El Bernat, el Ferran i els seus van fent i qui dia passa any empeny.
Els és absolutament igual que estigui pendent de judici no només la composició de l'Assemblea General de la FERC, sinó la mateixa Junta Directiva. Els és igual que el president hagués hagut de convocar eleccions ja fa tres anys.
Tot val per arribar allà on volen.
Ara la delegada de Lleida, Montse Batlle va explicant a les persones associades de Lleida que els judicis no s'han celebrat perquè la Juliana, la Susana i la Maissa van de jutge en jutge a veure qui els agafa la demanda. Increïble! Aquesta senyora no sap ni com funciona la justícia!
Mentides i més mentides i sobretot desacreditar a aquelles persones que no pensen com ells.
Veurem què passa quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comenci a emetre veredictes.
Ja ho diu la dita que QUI RIU L'ÚLTIM RIU MILLLOR.
És ABSOLUTAMENT VERGONYÓS tenir un president d'aquesta mena.

Anónimo dijo...

Pero que morro que tienen, ahora convocan en Tarragona en un local sindical de pequeñas dimensiones? Donde meteran a toda la AMRC y la APRC y todos los inventos de los nuevos sindicatos? Recordar al Sr. Bernat que todos los socios pueden asistir y tienen derecho a voz. Que manipulación!!!! Otra vez en Tarragona? Que misterios hay en Tarragona? Imagino que estaran bien contentos y felices los compañeros de Tarragona no??? No se si cabrá el autocar de LLeida.

Anónimo dijo...

Mireu, és la primera vegada que escric al bloc.

N'estic molt tip de les maniobres il.legítimes del Bernat (em nego a anomenar-lo president, perquè no em sento representat per aquest senyor), del Ferran Piñeiro, de la Montse Batlle i de tota aquesta patolèia de persones a les que només els importa tenir el control de tot i tothom a les seves mans.

Que ara volen aprovar els Estatuts?

Suposo que la Junta de l'AMRC els ha comunicat el que es va decidir en Assemblea. L'AMRC no vol aquests Estatuts, no vol aquesta FERC, no vol aquesta Junta Directiva i no vol aquest president.

Així que, aprovin el que vulguin. TOT S'IMPUGNARÀ I ANIRÀ A JUDICI.

De moment té interposades 6 demandes judicials.

Vagin fent, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya cada vegada tindrà més elements de judici per dictar sentència.