Tornem...

El mes próximo hará casi un año que el reliblog ha estado en silencio. Pero no se han callado sus integrantes, sus voces. El clamor, la fuerza, el coraje, la verdad, la lucha constante, el trabajo diario… no ha hecho más que seguir uniéndonos, con la certeza de seguir por la senda correcta. Sin mentir, manipular, sin interés, sin engañar…

Han pasado muchas cosas: juicio por lo penal desestimado, por fin concurso de traslados, niños que nacen, seres que nos dejan, otros que se jubilan, también nuevas caras, nuevos ímpetus, enfermos que sanan, amigos que dejan de serlo y otros que se agregan a nuestras vidas. Desaparecen los miedos, surgen nuevas preguntas, no se olvida, se recuerda lo bueno y se rechaza lo que no se quiere recordar. 

A nuestros bloggeros, los que escriben y los que piensan pero no escriben y a los que nos siguen, a todos, gracias.

Tornem a Publicar

Tornem

CONCURS I DEMAGÒGIA

El concurs de trasllats que el Departament d’Ensenyament vol portar a terme i que està negociant a les Meses Tècniques amb el sindicats amb representació al Comitè Intercentres del personal laboral, està sent utilitzat per algun sindicat per aconseguir afiliats.

Lícit? Evidentment, sempre que les informacions que es donin siguin verídiques.

No es poden fer discursos apocalíptics, quan la voluntat de l’Administració i dels sindicats no és que es provoqui una situació apocalíptica.

No es pot fer un discurs demagògic dient que es lluitarà perquè tots els docents que en l’actualitat estan treballant, mantinguin el seu lloc de treball i en les mateixes condicions que ara tenen, quan se sap que això és del tot impossible, perquè des de fa 4 anys els docents de religió estem en una situació CONTRA LLEI BÀSICA.

No es poden fer afirmacions com que el Departament amb el concurs està portant a terme una ERE encoberta, simplement perquè no és veritat.

El Departament , es veu obligat per llei a portar a terme el concurs. De fet l’hauria d’haver convocat el curs 2007-2008.

La Comunitat de Madrid porta ja 5 concursos i nosaltres seguim en una situació enquistada i què, de mantenir-la, acabaria produint conseqüències encara més greus que les què en aquest moment tenim.

Contracte fix? No podem tenir un contracte fix. És impossible jurídicament!

La LOE blindava el professorat de religió de primària i secundària que durant el curs 2006-2007 estava treballant.

Un concurs durant el curs 2007-2008 o 2008-2009 no hagués tingut unes expectatives tant complicades com el concurs previst per al 2012-2013. En comptes d’això algunes persones responsables de l’antiga FERC, entre elles el seu president, van preferir i van vendre el gran producte dels Pactes de Continuïtat. Com diuen els castellans : “pan para hoy y hambre para mañana”

Estem parlant de 4 cursos durant els quals han estat contractats molts docents de religió i sense els requisits que fixava la LOE com a indispensables per a poder exercir.

Responsables d’aquesta situació? Els qui proposaven persones sense els requisits indispensables per a poder-los proposar o els qui contractaven i han anat fent els ulls grossos per allò de “el curs vinent ja hi haurà concurs i s’acabarà amb aquesta irregularitat”? Els qui han aturat fins a tres vegades la possibilitat de fer un concurs?

Parlem de responsabilitat compartida? Potser fora el més correcte.

No podem seguir ni enganyats ni deixant que ens enganyin.
Ningú que no tingui els requisits que marca la LOE no podrà concursar.

Això no vol dir que la resta, les persones realment afectades pel concurs, es quedin al carrer.

Ningú vol això: ni l’Administració, ni els sindicats.

Com fer-ho? Aquesta és la funció dels representants sindicals: arribar a aconseguir que el màxim de persones possible se salvi de quedar a l’atur i en les millors condicions possibles.

Fer nous afiliats prometen il•lusions òptiques i no posant la veritat sobre la taula són figues d’un altre paner!

Segregar, o no?

Fons imatge: www.impulsociudadano.es

Malgrat la diversitat d'idees dels autors d'aquest blog, tots hem defensat que a les aules mai hauria d'haver-hi segregació. Les religions han de ser instruments d'unió i no de separació. Per això la nostra aposta ha estat clara i ferma en favor d'una cultura religiosa, no excloent i oberta per a tots.- "Si us plau, els del mocador a una classe, els de la creu a una altra i els altres, que no són res, a la següent". S'ho imaginen? Absurd, no? El mateix hauria de passar amb la llengua. No podem defensar que uns alumnes siguin separats d'uns altres per la seva llengua. La immersió lingüística ha estat a Catalunya una eina d'unió, eficaç i unificadora. Ha donat als alumnes les mateixes oportunitats i possibilitats per al futur. Durant 30 anys tots els alumnes de Catalunya han après català i castellà i la primera ha estat la llengua vehicular d'ensenyament. Mai hi ha hagut problemes, fins que algú ha volgut polititzar la situació arribant a parlar fins i tot de "comissaris polítics" o de prohibicions als alumnes de parlar en castellà als patis. Jo que porto molts anys en això els asseguro que no ho he vist mai enlloc.

Algunes comunitats autònomes amb llengua pròpia no ho han volgut fer així i s'ha provocat conflicte. Existeix la disgregació, la diferència. S'han creat patis separats per una tanca i fins i tot col·legis en un idioma, al costat d'un altre amb un model lingüístic diferent. Hi ha comunitats on els alumnes saben només un idioma i els seus amics del costat, dos, pel model lingüístic segregador que han triat els seus pares. Un autèntic apartheid lingüístic.

Segregar és dolent, crea diferències, crea mons paral·lels, crea desigualtat d'oportunitats i crea conflicte. No fem la vida difícil als nens, sobretot en assumptes sensibles com la religió, i com no, la llengua.

M'HE SENTIT ALLIBERADA!

Després de molts anys sent associada de l’APRC i havent ocupat càrrecs dins aquesta associació sindical, he pres la determinació de donar-me de baixa.

Això que mai hagués cregut possible m’ha suposat un veritable ALLIBERAMENT .

Des de l’any 2007, l’APRC que jo vaig conèixer i per la qual vaig treballar, va donar un gir de 180º.

A l’equip de delegats i delegades sindicals que havíem treballat com una pinya, se’ns va deixar de banda, sense donar-nos la més petita informació i van començar a aparèixer una sèrie de personatges que, juntament amb el llavors President de la FERC, feien i desfeien sense cap mirament. Molts d'ells, futurs components de la Permanent de la FERC i de JUNTS.

Un mail privat, entre alguns delegats de Lleida, els delegats de Girona i els de Barcelona, va fer aparèixer la cara més fosca d’aquest nou equip que poc a poc anava apareixent a la fotografia de torn.

La bona fe d’un delegat de Girona va fer que se li enviés també a una delegada sindical de Tarragona que es mantenia en un segon pla. Aquesta va fer córrer el mail i oh sorpresa!, varem rebre, un delegat de Girona i jo mateixa, un expedient disciplinari de la nova Junta de l’APRC de la qual ja n’era el President el senyor Bernat Villaronga. Mai se’ns va comunicar qui ens acusava ni de què, per més que ho vam requerir per tal de poder defensar-nos.

No sé si heu rebut mai un expedient disciplinari però, puc ben bé assegurar-vos, que és realment desagradable i més, quan és la primera vegada en tota la teva vida que en reps un. Evidentment l’expedient no es va resoldre i , per tant, va “caducar”

De tota manera, diuen que a tot s’acostuma una persona i com que després d’aquest en va venir un altre, que dit sigui de pas, tampoc es va resoldre, i per tant també va “caducar”, aquest segon ja no va tenir el mateix efecte negatiu. Aquest segon expedient va ser la primera acció portada a terme pel president de la famosa Permanent de la FERC. Bon començament!

Ni recordo per què era però crec que per haver firmat com a vicepresidenta de la FERC (que al final, resulta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya així ho va reconèixer) una carta que es va enviar als associats i associades.

Les coses es van anar succeint, a quina més esperpèntica, fins que al final van començar els judicis.

Sóc ben conscient que a moltes persones no els va semblar bé que “persones cristianes” apel•lessin a la justícia per resoldre un sense fi d’il•legalitats. Sembla que els cristians i cristianes no tenim dret a defensar-nos i a defensar al col.lectiu que representes de tot tipus d’irregularitats!

Sabeu el què és assistir a Juntes Directives de la FERC en les quals per Reial Decret no se’t deixa votar? Sabeu el què és veure com no s’agafa en acta el què una persona diu, simplement perquè així ho indica el President? Sabeu el què és haver d’acceptar, perquè una Junta creada per aprovar tot el què interessa aprovar, que les despeses dels judicis de la FERC es pagaran amb les quotes dels afiliats? Sabeu què és veure com s’agafa acta sobre un acta que ja es portava feta? Sabeu el què és assistir a una assemblea de l’APRC on una trentena de persones voten a favor de que els diners de l’APRC passin a JUNTS? No segueixo perquè no acabaríem mai.

No volia fer història, ni remoure qüestions que veritablement em suposen molta tristesa i, per què no dir-ho, molt fàstic.

Només voldria acabar dient que aquells que ens han acusat de ser “males cristianes” a les tres persones que varem interposar els judicis, han interposat, de moment, tres demandes judicials, una d’elles pel Penal, contra dos persones que encara estàvem associades a l’APRC i que exercíem com a delegats sindicals de la FERC i contra una associada de l’APRC.

Totes tres persones hem deixat l’APRC i la FERC.

Pertanyo a l’AMRC i n’estic orgullosa. Les coses es porten amb el màxim rigor, sense maniobres brutes, sense anar per la porta de darrera, sense favoritismes, amb la màxima exigència, amb la màxima transparència i, els delegats i delegades sindicals formem un veritable equip que treballem plegats per millorar les condicions laborals de mestres professorat de religió. I no només som un equip, sinó que a més som amics. Treballar així és tenir un veritable tresor!

Vides paral·leles

Ufff…! Per fi han passat les eleccions!

Ha estat esgotador, però alhora molt interessant. Vist amb una certa perspectiva hem presenciat coses, si més no, curioses, com per exemple que la marca JUNTS l’ha fet servir un sindicat de professors de Religió i un partit polític alhora. Casualitat? No ho crec, ja que si pensem una mica, veiem que la marca FERC, també coincidia amb les tres últimes sigles amb el mateix partit polític(ERC), així que treieu conclusions que jo us donaré pistes...

Podria ser que l’inventor de la marca JUNTS fos algun professor de religió, o no ?

Ha estat una estratègia d'Esquerra, organitzada des de fa un temps al partit, i algú ho va voler fer servir abans d'hora per a la seva pròpia campanya sindical?

Va deixar Esquerra la seva denominació al sindicat de professors de Religió? Va ser al revés, o simplement ha estat tot plegat una casualitat?

Són moltes les possibilitats, però per ara no sabem quina és l'encertada, i potser no ho sabrem mai, però no us fa l’efecte que parlem de dues vides paral•leles? Donc sí, aprofundiré en aquesta idea:

El missatge que semblava oferir la paraula JUNTS en unes sigles era d’unió o de germanor, quan en definitiva el que volia era amagar la crua realitat: la que per un costat el professorat de religió s’havia dividit i fragmentat, i per altre que a Esquerra li havien sortit una munió de partits escindits d’ells mateixos. O sigui, que tots dos anaven "JUNTS" però en realitat estaven "SEPARATS".

Finalment la patacada ha estat enorme, uns a les urnes i els altres, abans i després d’haver passat per elles, ja que JUNTS (el sindicat de professors de Religió) sembla que fa figa. L'ADOREC, un dels seus components, diria jo que vol fer camí pel seu compte, ja que ha presentat un canvi en els seus estatuts que modifica el seu àmbit d'actuació, que a partir d'ara serà el de tot Catalunya. Curiosament és el mateix àmbit d’actuació que JUNTS.

Competiran tots dos sindicats per aconseguir els mateixos afiliats?

No tenen prou els d’ADOREC amb Tarragona que volen estendre’s a costa dels seus companys de JUNTS? Sembla que no, i pel que estem veient la marca JUNTS s’esbardella per tots els costats.

Seguiran JUNTS (el sindicat de professors de Religió) i units? Pel que fa a la primera cosa, sembla que no tenen més remei (la llei els obliga), pel que fa a la segona, tot indica que no. De totes maneres, esperin el proper capítol i els ho explicaré, però em fa l’efecte que Tarragona ja va per lliure i JUNTS ja te el seu SI.

¡Ya somos 25.000!

Por fin hemos llegado a la cifra de 25.000 visitas. Muchas gracias a todos por haber hecho este hito posible, por entrar en el blog, leernos e informaros a través de "El Reliblog".
La veracidad de las informaciones, la independencia y sobre todo la libertad de expresión han sido nuestros objetivos. Vuestro seguimiento masivo, nos confirma que estamos en el camino correcto y nos ilusiona a seguir adelante.
¡Muchas gracias a todos!

Es la hora AMRC

El próximo 6 de abril son les elecciones sindicales de los laborales del Departament d'Ensenyament  de la Generalitat de Catalunya. Es el momento de tirar adelante un nuevo proyecto, ilusionante, con futuro, con un equipo que nos ha mostrado saber hacer las cosas con transparencia, sin engaños, sin trampa ni cartón, con dignidad y que ha buscado siempre la legalidad. ¡Es el proyecto AMRC! 

Como ya habíamos anunciado, la FERC ya no se puede presentar a unas elecciones. El capitán del barco ha decido hundirlo con toda la tripulación a bordo, pero ha llegado el momento de sacar a flote un nuevo barco, mirar adelante y comenzar a trabajar. Sí, es el barco que ha mantenido la grandeza de la FERC durante 10 años, el barco que ha aportado trabajo, seriedad y sacrificio a un proyecto que pudo ser pero que no fue; el barco que ha sufrido duras embestidas pero que sigue a flote, pese a todo; un barco límpio y con futuro. Los candidatos de AMRC no han tenido que inventar sindicatos nuevos: primero uno, luego otro, y finalmente un tercero que los incluye a todos. No han tenido que pedir ayuda a otro sindicato: USOC. Y es que esta amalgama sindical, no se ha atrevido a tirar adelante con lo que tenían en casa. Quizás daba miedo mirar lo que había dentro. Han preferido jugar al despiste, al nada por aquí nada por allá, al no decir cómo se iban a presentar, al hacer creer que iban "junts" cuando iban "separats". Es normal, ha sido su forma de actuar desde hace un tiempo y las costumbres no cambian, sobre todo a ciertas edades.
Con este nuevo proyecto de AMRC, por fin nuestros delegados, los que siempre han dado la cara por todos, los que se han preocupado de verdad con cada uno de los casos que les llegaban a sus manos,  los ahora candidatos de la AMRC, podrán trabajar sin tener que estar pendientes por salir del ponzoñante lodadal que han tenido que soportar estos últimos años.

Hasta ahora no os lo había dicho, pero lo hago en este momento: ¡Muchas gracias por vuestra generosidad y vuestro esfuerzo! ¡Gracias por explicarnos siempre la verdad y estar pendientes de nosotros!

Ahora, es la hora de AMRC. Es la hora del futuro. Tots amb l'AMRC! VOTA AMRC!

¡QUE NO SE TE OLVIDE!

¡Y ya son siete!

El Presidente de la FERC continúa acumulando sentencias y resoluciones en su contra. En esta ocasión ha sido el Il·lustre Col·legi d'advocats de Barcelona que ha archivado las dos denuncias interpuestas por él y por personas de su entorno contra el abogado del AMRC, Sr. Ricardo Avilés.

Con éstas, son ya siete las demandas y denuncias perdidas por el Sr Villaronga y su camarilla. A ello se une su actitud de rehuír, en la medida de lo posible los juicios pendientes, de firmar acuerdos de mediación que luego no tiene la más mínima intención de cumplir y de fundar nuevos sindicatos, como si fueran conejos sacados de la chistera. El objetivo es ir ganando tiempo de cara a las elecciones sindicales del 6 de abril y así vivir cuatro años más. Todo un carrerón, sí señor, pero parece que no le importa, porque sus objetivos están por encima de todo. Sin embargo lo que no se entiende es que todavía haya gente que le sigua, le ría las gracias y le justifique. No sé, no me encaja, pero aquí hay algo que no funciona, y que a la larga nos perjudicará como colectivo. Porque ¿quién querrá llegar a acuerdos con este señor, con este currículum, si nos sigue representando? Yo no lo haría. Ya lo veréis.

¡Miente!, que algo queda

Les propongo un sencillo ejercicio: Cogemos dos frases similares en la forma, pero muy diferentes en el contenido y las ponemos una al lado de la otra:

La primera frase dice: "no por mucho repetir una mentira se convierte en verdad"; la segunda: "una mentira repetida mil veces se convierte en verdad". Parecidas, pero muy diferentes. Dos filosofías completamente antagónicas.

¿Con cuál de las dos se quedan? ¿Con cuál de ellas están más de acuerdo?

¿Están seguros...? léanlas bien y reflexionen.

¿La primera?; ¿La segunda?

Seguramente su elección dependerá de sus presupuestos morales y/o lo que se propongan conseguir.

Goebels lo tenía claro. El se decantaba por la segunda porque, además de ser una frase pronunciada por él mismo, en su estrategia publicitaria para favorecer el nazismo, era la que mejores réditos políticos le daba.

A lo largo de la historia la propaganda política ha sido utilizada para movilizar, dirigir o atemorizar a las masas y la mentira ha sido, en demasiadas ocasiones, aliada de la misma.

La utilización de la mentira, la media verdad, o la verdad no contada, son estrategias seguidas por muchos con el fin de conseguir beneficios a corto plazo. Todas estas formas de actuación también han sido utilizadas dentro de la FERC para enfrentar una parte del sindicato con la otra. Pero vayamos por partes y analicemos los tipos de faltas relativas al octavo mandamiento:

1. La verdad no contada:

Es un tipo de falta muy habitual consistente en no explicar lo que no interesa. En la FERC es el caso de alguna sentencia que promovida y perdida por su presidente no ha beneficiado al colectivo de maestros y profesores de religión. Curiosamente esa sentencia nunca ha sido publicitada.

Verdad no contada también es todo el proceso de concurso de destinos que ha sido obstaculizado por el presidente de la FERC y su grupo afín, con la finalidad de favorecer a determinadas personas que no quieren perder sus privilegios (véase escuelas, véase puesto de trabajo al que accedieron sin la titulación necesaria, véase nombramientos, etc…). Esta postura, por otro lado, ha perjudicado gravemente a otros muchos maestros y profesores de religión que tienen derecho y podrían mejorar sus condiciones de trabajo, simplemente teniéndolo más cerca.

2. La verdad a medias

Las peores mentiras son las verdades a medias. Son las más peligrosas y crueles porque dejan entrever un halo de verosimilitud en la argumentación y pueden llegar a hacer creer que todo lo que se explica es cierto, cuando no lo es.
Decir, por ejemplo, que el abogado de l'AMRC ha utilizado los poderes de todos los que interpusieron el recurso de los trienios para denunciar las actuaciones del Sr. Villaronga dentro de la FERC, es una gran mentira que trata de confundir por medio de un documento que sí existe. Me explico: El abogado de la AMRC ha utilizado los poderes sólo de las tres persones que interponen la demanda, de nadie más. No puede ser de otra manera. Utiliza los poderes que le han sido otorgados individualmente, a pesar de que sus nombres estén en un documento presentado conjuntamente con otros, pero los poderes siempre son del individuo y se utilizan con expreso consentimiento de cada uno de los que actúan. Quien afirme lo contrario, o no sabe de qué habla o actúa de mala fe. El hecho además es corroborado por la sentencia del TSJC que sólo cita como parte demandante, a las tres personas que han ejercido su derecho de denuncia. No cita a nadie más.

Otro ejemplo de lo mismo es la utilización maquiavélica que se está haciendo de una sentencia del Tribunal Supremo de Madrid que niega el derecho a cobrar trienios a profesores de religión. Quien azuza ese miedo es porque le interesa y no dice toda la verdad al esconder que esta sentencia no afecta a los docentes Catalunya, ya que los trienios aquí están reconocidos por acuerdos y normativas no vigentes en Madrid. Pero estamos en elecciones, y ya se sabe, ahora lo importante es el rédito electoral del que hablábamos anteriormente.

3. La mentira

Es la menos perjudicial de todas, porque quien la explica normalmente ya carece de veracidad y sus afirmaciones le desacreditan.

Al respecto, podemos afirmar que al menos un destacado dirigente de la USOC y algunos delegados de la FERC (no muchos), han ido extendiendo el bulo de que las personas contrarias al Presidente de la FERC van contra la Iglesia y la materia de religión. Esta afirmación es simplemente falsa.

Lo grave es que alguien pueda hacerla arrogandose el derecho de clasificar a las personas y sus acciones como contrarias, o no, a una institución colectiva. Esta(s) persona(as) juzga(n) y condena(n) por su cuenta y riesgo, pero ¿está de acuerdo la Iglesia en que personas individuales acusen así a otras y hagan estas afirmaciones?

Finalmente, el gran ejemplo de mentira lo tenemos en aquella promesa que se nos hizo ya hace algún tiempo por la cual a final de año [2010] el Departament haría llegar al Sr. Villaronga una propuesta para que el colectivo de docentes de religión obtuviera la categoría de fijo.

Sr. Villaronga: ¿Dónde está esa propuesta? ¿Era sólo una afirmación para conseguir réditos políticos a corto plazo? Estamos en febrero y la propuesta no ha aparecido por ningún lado. Desde El Reliblog ya lo advertimos y por lo que hemos visto, no nos hemos equivocado.

Así que lo siento, si después de todo lo explicado, después de haber ido a comer al encuentro de Montserrat o la asamblea de Tarragona y les dijeron que el precio de la comida era otro al previamente estipulado (la diferencia del precio de la comida fue finalmente pagada para socios y no socios por la FERC), y aún dan alguna credibilidad al Sr. Villaronga y los que le siguen, es que usted ha optado por la afirmación segunda. Así que “miente, que algo queda”. En definitiva, ha priorizado el fin a los medios.
Si duda, lo que le sugerimos es que siga leyendo El RELIBLOG, que se informe, que aquí, les aseguro que siempre iremos con la verdad por delante. El gran seguimiento que tenemos en nuestras páginas nos acredita como un medio de opinión libre, independiente y veraz. Y es que nosotros sí que creemos en la afirmación evangélica de que "la verdad os hará libres".

Una llamada a la cordura

Un observador neutral se pregunta si el Sr. Bernat y sus acólitos se van a volver a presentar a las elecciones sindicales que se avecinan. Con una dura sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, recogida en www.ferc-cat.org, y aunque hallan interpuesto, con todo derecho, recurso de Casación en el Tribunal Supremo (un pastón, por cierto), lo tienen francamente mal. No es cualquier sentencia. Mas parece una huida hacia delante, ganar tiempo. Han perdido credibilidad, mucha credibilidad, aún así, ¿les volverán a votar? La resolución definitiva de la sentencia del Supremo puede durar años, mientras, si la gente les vota, serán sus Delegados. Y, aunque la sentencia sea en su contra y ratifique lo que ha dictado el TSJC, no dejarán de serlo, es decir, seguirán disfruntando de una reducción horaria. Me pregunto si es posible representar una Federación que los tribunales han estimado ha sido manipulada.

Parece que las palabras dimisión, equivocación, rectificación, sinceridad… no pertenecen a su vocabulario. Vemos que algunos de nuestros políticos siguen y siguen aún estando imputados, ya me entienden por donde voy. Y aquí, parece lo mismo.

Me gustaría que los “votantes” pensaran en todo esto. Que Ensenyament, el Bisbat, los otros sindicatos, y las Instituciones (Treball, Funció Pública) sepan sacar sus propias conclusiones. ¿Cómo van a negociar con quiénes tienen pendiente una segunda sentencia? No nos engañemos, esto va a beneficiar a unos pocos y a perjudicar a unos muchos.

Me dirijo al votante anónimo, el que no se pronuncia, el que no quiere meterse en líos. Le digo que si piensa abstenerse en las votaciones, para que sepan lo mal que lo hacen, propiciarán que se queden sin representatividad delante de las Instituciones. Y tal como está el patio, ustedes mismos. ¿Pero entonces qué hacer? Al menos ellos saben de qué va… ¿A quién votar, qué hacer? Votar, eso sí, en conciencia. Mirar si hay otras alternativas, escoger y decidir lo menos malo. No os preocupéis, nos harán llegar sus “promesas”.

Preguntas y más preguntas que las iremos resolviendo con el tiempo.

¡Feliz Navidad!

Con la imagen de la estrella que marca el lugar del nacimiento de Jesucristo en la Iglesia de la Natividad de Belén, todos los que colaboramos en la realización de "El Reliblog" os deseamos una felices fiestas de Navidad y que el 2011 sea un gran año para todos.

"Gloria a Dios en los cielos, y en la tierra paz a los hombres de buena voluntad" (Lc 2, 14)

Recurso didáctico: Islam e islamismo

Os enlazamos dos artículos que hemos encontrado en el diario La Vanguardia y que creemos que os pueden ser de gran utilidad para la elaboración de algún material sobre el islam. No son recientes, pero están escritos de una forma esquemática, clara y sencilla, por lo que nos pueden facilitar mucho nuestra labor de síntesis. 

El primero de ellos, ¿Qué es el islam? nos define los principios doctrinales de esta religión a través de algunos de sus conceptos básicos.

El segundo, Islamismo, de la religión a la política, nos habla de cómo ha ido evolucionado el mundo islámico a lo largo del siglo XX, y cómo a través de su historia se han ido transformando algunos de sus postulados teológicos en principios políticos.

Recurso didáctico: Jerusalén, tres veces santa

De nuevo os volvemos a recomendar un programa de TVE. En este caso se trata de un reportaje de "Españoles en el mundo" titulado "Jerusalén".

De la mano de diferentes personas, que por diferentes razones llevan viviendo algunos años en Israel, recorremos la ciudad sagrada de las tres grandes religiones monoteístas, conocemos algunos de sus lugares más emblemáticos y nos acercamos a las tradiciones de las gentes que en ella viven y la visitan.

Este video es un recurso muy interesante para vuestras clases de Religión, que seguro lo podréis utilizar en más de una ocasión.

De nuevo felicidades a TVE por la calidad de sus programas, por su pluralidad y por no esconderse, en estos tiempos, de mostrarnos las creencias, rituales y vivencias religiosas de muchas personas. Y es que la religión, aunque algunos las quieran minimizar o esconder, existe y es un elemento fundamental e importante allá donde vayamos.

CARTA OBERTA AL PRESIDENT DE LA FERC (tal i com reconeix la sentència del TSJC)

Benvolgut president,

Ens estan arribant notícies sobre què s’ha dit a les diferents Assemblees que la "Permanent" ha fet a Barcelona, Lleida i Girona.

Realment, arribar a dir “que la sentència del TSJC no té cap valor” i que “en l’única cosa en la que us heu equivocat ha estat en treure a la Maissa de la Vicepresidència”, NO TÉ NOM.

No, president, les coses no són tant simples ni tant senzilles.

El meu cessament no ha estat una simple equivocació sense més conseqüències. El meu cessament ha suposat haver de suportar hores de reunions de Junta Directiva en les que la Susana, la Juliana i jo mateixa hem hagut de patir la prepotència teva, del secretari i del que em va substituir per real decret teu com a vicepresident, el cinisme amb els que ens heu parlat i tractat, la vexació de sentir una i mil vegades el “tu no pots votar perquè ja no ets ningú” i “pots assistir a les reunions de Junta perquè t’hi deixem assistir, però les teves aportacions no cal que constin en acta”, els somriures irònics entre vosaltres quan la Susana i la Juliana deien de manera insistent que “aquelles Juntes eren il·legals, perquè el meu cessament ho era”

Ens heu matxucat literalment, ens heu ridiculitzat fins al límit, ens heu ignorat i menyspreat com a persones i com a treballadores sindicals.

Però això no és tot i, sobretot, NO ÉS EL MÉS IMPORTANT.

Amb el meu cessament i el nomenat a dit del vicepresident, heu aconseguit que qualsevol proposta teva –vostra- s’aprovés per majoria. Tant senzill com sumar vots a favor (el teu, el del vicepresident i del secretari) i en contra (la Susana i la Juliana)

I per aquest sistema ho has –heu- anat aprovant tot: el canvi d’Estatuts, l’ incorporació de l’APERC i l’ADOREC, muntar assemblees a Tarragona, que calgués la firma del secretari per treure diners de la FERC – a més de la teva i la de la tresorera, com sempre havia estat- de manera que no et calgués comptar amb la Juliana per treure diners i un llarg etcètera de genialitats.

No ha estat una equivocació, sinó una maniobra calculada.

Com ho ha estat reduir a la màxima anul·lació el paper dels delegats i delegades sindicals de Barcelona i Girona, el treure a la Susana del Comitè Intercentres, el desprestigiar-la davant els socis i sòcies de Tarragona i Lleida, arribant a desqualificacions tals com dir que anava contra l’església –amb el que això podia haver comportat -, el crear noves associacions per aconseguir treure al màxim la força que tenia i té l’AMRC, el treure del seu càrrec com a president de la Secció Sindical al Xavi Machacón, com canviar els Estatuts per poder maniobrar-ho tot al teu –vostre- gust, etc, etc, etc.

Heu fet una FERC a la vostra mida, per cert GENS DEMOCRÀTICA , malgrat les paraules de benvinguda del “president de la Permanent” a l’Assemblea de Barcelona en la que es va atrevir a dir que la FERC anterior no era democràtica (amb la qual cosa t’estava titllant a tu mateix d’antidemocràtic) i que la FERC no havia funcionat (caldria fer memòria sobre tots els guanys i el prestigi que “l’anterior FERC” tenia davant el Departament d’Educació i altres organismes de la Generalitat i sobretot davant els altres sindicats)

Heu amagat sota un mantell brodat en or de Consells Territorials, Consells Nacionals, Permanents, etc, un VERITABLE COP D’ESTAT.

Però encara més.

Una sentència del TSJC NO ÉS CAP TONTERIA, com tampoc ho és PRESENTAR UN RECURS DE CASSACIÓ DAVANT EL TRIBUNAL SUPREM DE L’ESTAT.

El Tribunal Suprem de l’Estat rara vegada dictamina contra l’essència d’una sentència d’un Tribunal Superior d’una Comunitat Autònoma. Parla (parleu) amb qualsevol lletrat o amb qualsevol jutge i veuràs (veureu) què diu.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat tots els acords presos de MANERA IL.LEGAL DES DEL 25/06/09 FINS AL 25/03/10 i HA RECONEGUT LA JUNTA FORMADA PER TU COM A PRESIDENT, LA JULIANA COM A TRESORERA, EL SECRETARI QUE HI HAVIA A 25/06/09 I JO MATEIXA COM A VICEPRESIDENTA.

AQUESTA ÉS LA REALITAT PURA I DURA i des d’aquí CAL CONSTRUIR.

HEU PROVOCAT QUE PERDESSIM UN ANY. A EFECTES LEGALS SOM A 24 DE JUNY DE 2009.

És per això que us hem fet arribar un REQUERIMENT- a tu i al secretari- perquè CONVOQUIS UNA REUNIÓ DE JUNTA AMB CARÀCTER URGENT.

De moment no has contestat. Se t’ha fet arribar per CARTA CERTIFICADA URGENT, per MAIL a casa teva i per MAIL a l’adreça electrònica de la “FERC”. Suposem que la responsabilitat que recau sobre la teva persona faci que abans de dimarts convoquis.

Una mica més d’autocrítica, una mica més de sentit comú i una mica menys de prepotència.

I sobretot, una mica més de respecte envers persones que s’han deixat la pell treballant al teu costat pel col.lectiu de docents de religió de Catalunya i sense les quals no haguessis pogut aparèixer com el salvador dels mestres i professors de religió de Catalunya.

I, per favor, una mica més de respecte pel màxim Tribunal responsable de la Justícia del nostre país.

No sé com acabaran les coses, però intentarem retornar a la FERC el prestigi, la credibilitat i l’eficàcia que havia tingut i, amb això, tornarem a tornar la confiança i la tranquil·litat a un col.lectiu que no es mereix tot el que heu fet.

Cordialment

Maissa Noguera i Palau

Vicepresidenta de la FERC (tal i com reconeix la sentència del TSJC)

Delegada sindical de la FERC per Barcelona

The way

¡Imprescindible!Un autético placer para los sentidos.
Película llena de vivencias humanas y espiritualidad, humor y tragedia.
Diferentes historias que se unen en una sola: El camino.

Vagin fent que, com més fan, més es desacrediten.

L’assemblea que va tenir lloc dissabte al matí a Barcelona per part de la nova Permanent va començar amb unes paraules del seu President, el senyor Miguel Ángel Hernández.

Entre d’altres coses va gosar dir que la FERC “anterior” no havia funcionat i que era antidemocràtica.

També va dir que era una FERC feta a la mida de 5 persones.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn, que quan des l’Administració i els diferents sindicats s’ha lloat sempre com un sindicat petit com el nostre havia arribat tant lluny, aquest senyor es permeti el luxe de dir tals paraules.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn, que parli de democràcia un senyor que ha donat suport al més clar exemple de “cop d’estat” dins la FERC, al més clar exemple antidemocràtic, capitanejat pel senyor Bernat Villaronga: destitució com a Vicepresidenta de la Maissa Noguera, destitució com a President de la Secció Sindical del Xavier Machacón, obertura d’expedients sancionadors a la Maissa Noguera, el Santi Villanueva, el Toni Romaguera i a la Juliana Ortega, invenció d’un nou vicepresident, el Joan Antoni Gil, creació de nous sindicats amb l’única finalitat de treure associats a l’AMRC i per por a que aquesta associació pogués tenir un pes específic, per tenir un major nombre d’associats que l’APRC, dins la FERC, aïllament dels delegats sindicals de Barcelona i Girona, veritable persecució, fins a arribar a un situació de bullying envers la Presidenta de l’AMRC i Vicepresidenta de la FERC, la Susana Vilar, etc, etc, etc.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn que després d’una sentència que anul•la 41 acords presos de manera il.legal, segueixi aquest senyor i tota la seva tropa muntant més assemblees i prenent més acords que, evidentment, acabaran en noves demandes judicials.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn que posin un recurs de cassació, que quan es parla amb qualsevol persona que domina el dret, diu que no tenen res a fer. Això sí, gastar-se molts diners i guanyar temps.

Però tot s’acaba senyor Miguel Ángel Hernández, senyor Bernat Villaronga, senyor Ferran Piñeiro, Sra. Luisa Ma. Sánchez, Sra. Lourdes Monfort, Sra. Ma. Luz Gómez, Sr. Josep Ponce, Sra. Montse Batlle i tots els altres.

Finalment la sentència s’haurà de complir i hauran construït un fantàstic castell de sorra que la més petita ventada l'engegarà en orris. I amb el castell a tots vostès.

Vagin fent que, com més fan, més es desacrediten.

Només cal veure que les seves convocatòries fa només dos anys omplien la sala d'actes de l'institut Maragall i ara, amb un reclam tant apetitós com INFORMAR SOBRE EL CONTRACTE FIX, només van aconseguir l'assistència d'una veintena de persones.

PENSIN, PENSIN, QUE PENSAR NO FA MAL.

GAME OVER, Bernat

¡SÍ, POR FIN, SE ACABÓ LA PESADILLA!
¡Ya ha salido la sentencia!, podríamos decir que "contundente" sentencia, y que como no podía ser de otra manera, da la razón a la presidenta de la AMRC y vicepresidenta de la FERC Susana Vilar, a la Tesorera de la FERC Juliana Ortega y sobre todo a la Maissa Noguera, que además el juez la restituye como vicepresidenta de la FERC.
Sí, por lo tanto, Bernat, se te ha acabado la partida. ¡Has perdido, y ya no tienes crédito para seguir jugando! Has gastado todas las monedas en un juego que sólo te ha servido para dejar un reguero de desaciertos, afectados por tus decisiones, juntas fantasmas y nombramientos a dedo que, a la fin, no han servido para nada, excepto para intentar hundir a algunas personas y dividir al colectivo.
Todo se ha derrumbado como un castillo de naipes. Ahora, lo único que te queda es la dignidad de dimitir, con elegancia, como sueles decir, pero dimitir. De igual manera deberían proceder aquellos que, con responsabilidades sindicales o responsabilidades en la APRC te han acompañado en esa carrera hacia ningún lado. También, por descontado, los fundadores de la ADOREC y de la APERC, asociaciones que ya, por sentencia, no pertenecen a la FERC. Todo ha sido un gran bulo, un gran engaño vestido con delirios de grandezas nacionales (Juntas nacionales, asamblea nacionales, Consejos nacionales, Secretarías nacionales, Permanentes, etc.). Todo esto, para nada. Así que Bernat, y todos los que con vuestros cargos le habéis seguido, sólo os queda una cosa: desenchufar la máquina, aceptar el resultado y actúar en consecuencia.
¡No hay más, la partida se ha acabado y la habéis perdido!

GAME OVER, Bernat.

MANIPULACIONS A DOJO I 60€ DE QUOTA! ¡¡¡¡ANDA YA!!!!

Impacta veure la capacitat de confondre i enganyar que tenen alguns, amb l’únic propòsit d’aconseguir les pròpies finalitats.

Avui he entrat a la pàgina web que es va inventar el Bernat Villaronga i els seus amics i amigues.

Esfereïdor!

Com tenen la poca vergonya de penjar una fotografia amb el Conseller Ausàs en la que posen a peu de foto:

“Luisa Sánchez, membre de la junta de FERC Barcelona.
Ferran Piñeiro, president de la secció sindical de la FERC.
Bernat Villaronga i Gríful, president en funcions de la FERC
Sr. Jordi Ausàs, Conseller de Governació i Funció Pública.
Joan Antoni Gil, vicepresident de la FERC”

?????????

En què quedem?

És el Bernat Villaronga el President en funcions de la FERC o ho és el Miguel Ángel Hernández? Què hi pinta el Joan Antoni Gil? Si ell segueix sent Vicepresident, on és la Vicepresidenta, la Susana Vilar? Algú la va avisar? O és que se l’està CASTIGANT perquè ha estat una de les tres persones que han interposat 9 demandes judicials contra tots els desgavells que ha portat a terme el Bernat Villaronga? Què volen que la Susana Vilar acabi amb una depressió com un piano? Doncs ho tenen clar!

No els sembla que ja n’hi ha prou de RELEGAR-LA AL MÀXIM OSTRACISME, DEIXANT-LA SENSE ALLIBERAMENT SINDICAL QUAN ÉS LA PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ SINDICAL DE LA FERC AMB MÉS SOCIS I SÒCIES?

Mirin senyors, deixin de dir VERITATS A MITGES O MENTIDES DIRECTAMENT.

Primer envien una carta dient que a les assemblees es parlarà del CONTRACTE FIX i quan es desmenteix la possibilitat de tenir contracte fix des de la pàgina oficial de la FERC, CANVIEN EL DISCURS I ARA EL TEMA ARA ÉS “La conversa (amb el Conseller Ausàs) va ser molt extensa i es varen tractar diferents temes que preocupen al col•lectiu de religió”

Vostès mateixos s’estan desautoritzant amb totes les martingales que estan portant a terme.

Això sí, cal reconèixer que la qüestió de la quota de 60€ per pertànyer a la FERC quan ja s’han cobrat les quotes de l’APRC i de l’AMRC, és digna de "cum laude". Em sembla realment SURREALISTA.

Quina barra!

Espero i confio que ningú que ja estigui afiliat a l’APRC o a l’AMRC pagui, perquè fer-ho seria ser del gènere tonto.

¿Y a ti qué te sugiere?

He encontrado esta gráfica que me parece muy interesante para pensar y reflexionar sobre el mundo en el que vivimos. ¿Y a ti qué te sugiere?

Puedéis completar la información con este informe, también sacado de la web de la CIA, sobre el listado de religiones en el mundo, país por país. A ver si os resulta útil. Es lo que deseamos.