viernes, 30 de julio de 2010

No es una lucha por el poder...

Dicen algunos que la división de la FERC ha sido por causas personales y de lucha por el poder. Esas y otras han sido las explicaciones de una de las partes. Sin entrar en discusiones inútiles haremos una breve exposición de los hechos lo más objetiva posible. Tampoco nos vamos a remontar a la génesis de la creación de la Federación, cuando las cosas iban viento en popa y no había más objetivo que el bien del colectivo, de todo el colectivo y se actuaba con consenso.

Para poder presentarse a las elecciones sindicales se crea un grupo de trabajo excepcional de delegados/as que consiguen unos resultados tanto electorales como laborales impresionantes. La situación laboral del profesorado de religión, en especial de los de secundaria, mejora muchísimo, eso sí, tras una “purga previa” que afectó a muchos. Sólo cabía una mejoría. Primaria consigue avances importantes, pero aún queda mucho por recorrer para equipararse a secundaria. Se consiguen trienios y sexenios (tres como máximo) un contrato laboral indefinido.

Preguntémonos ahora qué delegados/as han trabajado hasta la extenuación para conseguirlo. Muy fácil, los de Barcelona y Girona.

De los primeros cabe destacar, sin duda alguna: la Presidenta de la AMRC, Susana Vilar, y la Tesorera de la FERC, Juliana Ortega. No hace falta decir que la Presidenta ha conseguido logros que sólo ella creía poder obtener. Sólo hay que entrar en la web de la FERC (http://www.ferc-cat.org/) para darse cuenta de sus logros. Sí, puede que un error haya sido no divulgarlos más, hacerlos públicos. El importantísimo papel de la expresidenta de APRC, Maissa Noguera, no hay ni que ponerlo en duda, su trabajo estaba en la sombra, la que hacía y hace el trabajo pesado, el que luego hay que presentar en los diferentes despachos, Delegaciones, Ministerios… porque hay que presentarse con algo muy bien estudiado y razonado para poder negociar. Su mayor error, dejar que Ferran Piñeiro se colgara las medallas de su trabajo. De Villaronga no hay que poner en duda su trabajo y de la importancia que han tenido y tienen sus contactos políticos con ERC. Del sr. Piñeiro sólo sabemos que está para ponerse las medallas en las asambleas, recoger el trabajo de los demás y dar la impresión de que trabaja mucho (mucha gente le llama o le pone un mail y aún espera la respuesta). Y desaparecer en los momentos importantes. Sin embargo, no hay que dudar de su habilidad negociadora y de su inteligencia.

Ser delegado sindical supone algo más, porque todos y todas hacían algo más: ensobrar, redactar cartas, buscar recursos, informatizar la FERC, crear una página web, crear una base de datos espectacular para darse a conocer y conectarse con media España a nivel político, sindical, de asociaciones… es decir, crear toda la estructura necesaria que debe tener un sindicato. Trabajo que no se ha visto ni reconocido, pero muy importante (aquí hay que destacar el trabajo de Xavier Machacón y de Santi Villanueva).

Además tanto los unos como los otros tienen tiempo para hacer cursillos de formación.

El equipo de Girona es básicamente José Ángel Borja, sin despreciar a Jesús Daniel Salas. El papel de Borja en el Comité Intercentros es importantísimo. Además mantiene y defiende a los de Girona, tanto Primaria como Secundaria, de una manera férrea. Su trabajo muy serio y responsable.

Es evidente que cada uno de ellos/as puede tener y tiene sus pros y contras, pero su trabajo conjunto ha conseguido los resultados que ahora todo el colectivo puede disfrutar.

De los delegados/das de Tarragona y Lérida nada sabemos. Nunca pertenecieron a ese grupo de trabajo y nunca aportaron nada. Sus horas sindicales no sabemos aún para que las usan.

Hay delegados/as que no tiene horas sindicales, que las han cedido a otros para que puedan liberarse parcialmente y hacer lo que se les pidió al ser escogidos. Unos trabajan, otros no, es así de fácil. Los que trabajan y los que no, creo, ha quedado claro. Aún así, siempre se habían consensuado las acciones y líneas de trabajo.

Cuando la mayoría de delegados/as empiezan a poner en duda las actuaciones de su Presidente, empiezan los problemas. Y es aquí donde se inicia el principio de la ruptura.

En lugar de escuchar a la mayoría, que es lo más democrático, se inicia una serie de acciones contra aquellos/as que han puesto en duda su autoridad. Ha destituido al equipo de trabajo que ha conseguido todo lo que tiene el colectivo. Los delegados/as que fueron escogidos en las urnas (Ferran Piñeiro no) están atados de pies y manos.

¿Dónde está el consenso, la democracia… si se actúa contra la mayoría? ¿Si la voz del Presidente está por encima de la opinión mayoritaria de delegados? ¿Para qué las elecciones, si sólo una persona decide? ¿Cómo se sentirían si después de haberse deslomado por los demás y por su Presidente, este le echara simplemente por pensar de otra manera; de ver cómo tus derechos como delegado y como persona son vulnerados, y cómo se va en contra de todo un colectivo; si le quitan horas sindicales (¿dónde han ido a parar y para hacer qué?) para poder representar y defender al colectivo; cómo se actúa contra los Estatutos de la FERC; se ningunea a toda la AMRC al desprestigiar a su Presidenta…

Y mientras tanto, los que no se sabe lo que hacen con sus horas sindicales se las mantienen para seguir haciendo lo que nunca se ha sabido lo que hacen.

¿Cómo quedarse cruzado de brazos?

Ahora está en manos de la justicia. Pero es una lástima, porque sea cual sea el resultado se ha roto la FERC, la fuerza del colectivo.

Y sobretodo: ¿qué y quién gana con todo esto? Les aseguro que los que si trabajan, lo siguen haciendo, aún sin esas horas: difícil es no hacer nada cuando llegan casos que resolver, sobretodo los de LLeida y Tarragona. ¿Qué y quién hay detrás de todo esto? ¿Tanta es la disputa por no trabajar media jornada, asegurarse una buena plaza, salir en la radio, en la prensa, hacerse una foto…? No se lo que lo puede justificar, no entra en mi cabeza, no lo entiendo.

Y algunos siguen pensando que es una lucha de poder… que pena que estén ciegos, que pena que no hagan ni digan nada.

13 comentarios:

Anónimo dijo...

He preguntat diverses vegades a mestres de les anomenades "dues parts": ¿Quina cosa (no persona)no hem fet bé per arrivar a on estem?. Ninguna persona m'ha respos de forma adïent, de cap província. Així doncs, perquè personalitzar?. Resposta: Perque hi ha algú interessat!! És obvi. Comparteixo el teu parer, canecillo, i no vull seguir anant de xai. Sembla que algú es vol endur alló que diu es seu... sense seny i a trompicades. Salut i amor.

Anónimo dijo...

Apreciat/da anònim,
Jo he parlat també amb les dues parts i el que m'ha quedat clar és que per arribar on estem s'han comés dos errors gravísims: El primer avortar durant quatre anys seguits els concursos de destinacions que tot el col·lectiu necessitava per reubicar-se on li corresponia segons la seva baremació i el segon va ser fer cas a aquelles persones que, a més de avortar aquest concursos (que sí volia fer l'administració), posaven pals a les rodes per tal que no arribessim a ser fixos. I perdona, aquests tenen noms i cognoms i tothom sap que son els que donaven suport al nostre president.

Carmen dijo...

Nada mas que hace falta ver las dos paginas de la FERC, la de toda la vida que se preocupa por nuestra situacion laboral y da siempre las primeras noticias laborales que ha todos nos interesan y la otra creada por el señor Villaronga que lo unico que nos enseña son cosas de la iglesia, que no estan mal, pero perdone que le diga que un sindicato es el que lucha y nos enseña como mejorar nuestra relacion laboral. La visita virtual del vaticano es muy bonita pero no es necesaria en una primera plana de un sindicato, no es propia de una pagina sindical. Sigo pensando que al pan pan y al vino, vino.
No seria mejor poner la visita virtual en recursos didacticos? Cambie el web master de su pagina que no nos aporta absolutamente nada y deje de copiar el trabajo de otros que por cierto siguen trabajando sin horas sindicales. Chapó por ellos y un millon de gracias a los delegados de barcelona y girona.

Anónimo dijo...

Sr. Villaronga de veritat que ha marxat com a President? On està l'assemblea de la FERC on deixa el seu càrrec?
Per que no presenta les comptes de l'APRC ni fa cap assemblea? Però això si, ens passa la quota. Passi les quotes que volgui, jo la penso retornar!!!!

Jo mateixa dijo...

A Tarragona i a Lleida s'han colocat mestres i professors a dit a les escoles i instituts, casualment els delegats d'aquestes províncies no volien un concurs. No fan falta més paraules no??? i si coincideixen delegats de bisbats con delegats sindicals ja es lo más!!!! Que manca d'ètica!!!

Maria dijo...

Canecillo como siempre lo has bordado. No ha sido una lucha de poder. Que poder ha conseguido la AMRC??? Trabajar y trabajar que es lo unico que ha sabido hacer. Grácias una vez a la AMRC. AMRC for ever.

El noi d'Osona dijo...

Us equivoqueu quan dieu que no és una lluita pel poder. Quan algú treu hores sindicals als delegats democràticament escollits –el que ha fet el Sr. Bernat- i les reparteix entre els seus acòlits, no escollits democràticament, demostra ben bé tot el contrari.

Quan ens vol encolomar, a través de la seva pàgina Web (ferc.cat), que ja té els il•legals estatuts aprovats –cosa certa-, s’oblida que hi ha un procés judicial amb una sentència a punt de sortir que indubtablement els convertirà en paper mullat.

Jo ja no se si això és ignorància o mala fe. Em temo que les dues coses.

Una forta abraçada a tots els legals, els que han esbrinat al veritat i han defugit de seguir un lideratge que ja no és. Una abraçada, també, als mal informats i a la espera que no continuïn deixant-se entabanar. I sobretot llegiu. Informeu-vos. Deixeu de perjudicar les persones que treballen i han treballat de bona fe per tots nosaltres

El noi d’Osona

Anónimo dijo...

Llàstima em produeix l'última carta del nostre President en funcions o President quan vol. Per què parla de l'AMRC una altra vegada. Tothom sap que la tresoreria de l'AMRC té diners per defensar els interessos dels seus associats. Confiem plenament en la nostra Junta i si us plau deixi de dir mentides en quant al cost de les demandes. No se si sap que molts hem volgut fer aportacions voluntàries i l'AMRC es prou solvent i tenim un advocat que és una gran persona que destaca per la seva honradesa i ens ha proporcionat uns quants beneficis a més d'ún.
Quan ja no té arguments, torna amb l'AMRC. Perdoni però una vegada més s'ha equivocat i ha tornat a quedar ben retratat. Per cert, com va l'estat de comptes de l'APRC que no es digna a presentar, segons m'han informat??? Vigili que té l'obligació de presentar comptes una vegada l'any i penso que no ho ha fet!!! Per que no mira casa seva, o sigui com van les comptes de l'APRC????
El que avisa no es traidor.

Catalunya Central dijo...

Us animo a pasar a l'AMRC jo sóc de secundària i com uns quants ja ho estem fent. L'APRC ens ha deixat tirats i el President, el Bernat esta fent amb l'APRC ho mateix que va fer amb la FERC. No convoca mai i va a la seva bola. Es salta els estatuts i no ens presenta l'estat de comptes, ni memòria ni res. S'ha carregat la FERC i l'APRC es pràcticament inexistent o al menys jo fa més d'un any que no he rebut cap informació de l'APRC fundadora i pionera de la FERC. Una autèntica vergonya!!!

La Pubilla de la Plana dijo...

El Sr.Ridau (ERC) va demanar ahir que s'anulés el Concordat amb la Santa Seu. Això vol dir mestres de religió al carrer. Per sort el PSOE li ha contestat que ara no és el moment. Ho dic perquè el Sr. Bernat sempre diu que ERC ens defensa.Vaja manera.
Gràcies al Duran i Lleida (CiU) l'Estatut assegura la presència de la religió a les escoles laiques. Per desgràcia el tripartit amb l'ajut dels fonamentalistes laicistes, s'esta afanyant, abans del canvi de govern, a eliminar el major nombre possible de places de mestres de religió arreu.

Quan el Sr.Bernat parla de les despeses del judici deu parlar del que li costarà a ell, perquè sinó hauria de treure un zero a la xifra que ell ens encoloma en el seu falaciós escrit.

Per cert, l'AMRC no ha tingut necessitat d'apujar les quotes dels/de les associats/des.

I jo que pensava que dir mentides i posar falsos testimonis no formava part del currículum del Sr. Bernat. Des que el conec, però, no fa un altra cosa.

La Pubilla de la Plana

Anónimo dijo...

Si Pubilla es veritat en moltes ocasions ha ficat la FERC a ERC. Tothom ha de saber que la FERC presumia d'un sindicat que no es vincula amb cap força política, el que ha passat es que el Sr. Bernat ha fet el que l'ha donat la gana i ha utilitzat la FERC i ens ha utilitzat quan ha volgut.... Per sort al costat ha hagut persones que amb coratge l'han dit en el seu moment. "FINS AQUI. PROU!!!

Pilar dijo...

Solo le preguntaria a Bernat. ¿quién te ha asesorado tan mal para hacer tanto daño que has hecho? o ¿por que no has dejado que te asesoraran y has ido a tu bola?

Anónimo dijo...

Que no és una lluita pel poder? Bé, depèn com es miri. Si el poder l’entenem com a aconseguir quotes de direcció o mantenir les que s’ostenten, és exactament això el que fan. És una lluita pel "tenir i mantenir" ...aquesta actitud que critiquen/criticaven habitualment la gent d’esquerres a la gent de dretes, oi!

Una de les acusacions que van fer Bernat's Boys als de Girona és que van tenir una pataleta per no haver pogut desplaçar del millor centre de Girona a la persona que va ocupar la plaça renunciant a primària i demanant de seguida aquesta plaça en un temps en què ningú podia concursar. És a dir, una jugada, tot i que possible, no del tot correcta pel que fa a la resta del col·lectiu. Però tot i que aquesta jugada no va ser beneïda per cap dels delegats de Girona ni tampoc tinc notícies dels possibles concursants, en les diverses assemblees mai han fet cap avis, amenaça, intent d’extorsió o desplaçament de l’interessat, llevat de negociar amb el Departament l’aplicació d’una normativa comuna a tot el col·lectiu que permetés triar primer a qui tingués un barem inferior, o superior, segons com es miri, o també propiciar la “semi-oposició” que van aturar Ferran i Bernat...

D’aquesta manera tothom teníem opció de sortir mig-beneficiats i/o mig-perjudicats. A Girona i part de Barcelona es va optar per aquest petit o gran risc que tenia conseqüències, però, altament beneficioses: ser fixos i equiparar els barems més equitativament. En Bernat, en Ferran, i Lleida i Tarraco van optar per aturar-lo... com diuen algun tipus d’acudits, “sense paraules”.

Els delegats de Girona (i també una part de Barcelona) mai han lluitat de manera obstinada i aferrissada per obtenir aquest ni altre centre de la capital. De fet, cap dels delegats de Girona tenen el seu centre a Girona capital (el més proper a uns 15 kms) i ja porten més de 17 anys de professió. És a dir, ja han tingut temps i opció d’agafar puestos “de categoria” ...inclús, les vacants de Girona capital en el darrers anys s'han cobert amb profes/mestres nous. Els delegats de Girona i part de Barcelona lluiten per fer les coses que afavoreixen al major nombre de gent, i per sobre de tot de la gent afiliada, no per posicionaments personals tacticistes ni polítics.

En canvi aquesta lluita pel "tenir i mantenir" es veu prou clara quan mirem els centres que ostenten els delegats a Tarragona i Lleida i en Bernat i en Ferran: ...Pata Negra, tu...! La conclusió és meridianament clara, tenien por de no poder “tenir i mantenir” el que ja ostentaven, i... ja he dit abans que aquesta és l’actitud de dretes que critiquen/criticaven els d’esquerres. No serà que la vertadera actitud dels partits és realment tota de dretes, o solament són actituds morals personals a dintre i fora dels partits.

“Tenir i mantenir” = ostentar? No forçosament, no hi ha res de dolent en “tenir i mantenir”, però sí quan aquesta regla no és equitativa als altres...

Com diuen en els judicis americans "senyoria..., no faré més preguntes..."