O MENGEM TOTS FILET O MENGEM TOTS COL!!!!

He pogut llegir la carta que el president de l'APRC i també president de la FERC, sr. Bernat Villaronga, ha enviat a secundària. M’he quedat bocabadat.

Com pot ser que se’ns hagi dit que no s’han arreglat els trams de primària i no s’ha tirat endavant el contracte fix per a tot el professorat de religió de primària i secundària, a causa de la crisi econòmica i com aquesta afectava al Departament d'Educació, i que ara convidi al col·lectiu de secundària a demanar a aquest mateix Departament una quantitat de diners que multiplicat per tots aquells que - si s’aconseguís- el demanarien, suposa molts euros?

Si el professorat de secundària demana el complement que els mestres de primària van cobrar quan van passar a fer classes al primer cicle de l’ESO, i se li paga!, el Departament d'Educació l'haurà de pagar a quasi bé tot el col·lectiu de docents dels IES. Estem parlant de milions d’euros. Només cal multiplicar 115€ mensuals bruts pel nombre de professors que fan classe en aquest cicle de l'ESO.

Cal recordar també que aquest complement el van cobrar els mestres per equiparar el seu sou al del professorat de secundària.

Molt em temo que, per més que el professorat demani aquest complement, al no pertànyer al cos de funcionariat, no el rebrà fins que el cobrin els funcionaris, o més concretament fins que el cobren els interins. Recordem que si hem cobrat els triennis ha estat perquè els interins també ho han fet.

Si això ho sé jo, que sóc un simple treballador, quant més no ho ha de saber el president de l'APRC i la FERC!

Tinc la sensació que s'està fent una maniobra, si més no poc realista, quan no tèrbola.

Molt em temo que la Junta de l'APRC i el seu president només pretenen marcar-se un gol i aglutinar aquell professorat que darrerament ja no apareix per cap assemblea ni per cap activitat organitzada per aquesta associació.

Estem davant una època de vaques magres a la FERC: massa embolics, massa maniobres estranyes, massa incongruències, massa mentides, que quan hom intenta entendre se n’adona que no són simples picabaralles entre uns i altres. Hi ha més mar de fons. Parlem d’ànsies de poder d’uns determinats individus? I no dic un, sinó uns quants! Parlem de persones concretes que els molesten i cal anul.lar?

Crec que el president de l'APRC i la seva Junta haurien de fer una seriosa reflexió sobre les seves actuacions.

Crec que no es poden tenir postures tant contradictòries davant com ha afectat, i segueix afectant, la crisi al Departament d’Educació i com ens hem de situar i actuar els docents de primària i secundària davant aquest problema econòmic que afecta tota la societat i totes les institucions.

La crisi ha de tenir conseqüències iguals per als dos col·lectius: el de primària i el de secundària. Si no hi ha diners per a una cosa, tampoc per a l'altra! El que no és admissible és que uns mengin col i altres mengin filet!

La indignació va en augment entre les persones de a peu que pertanyem a la FERC, i si no es fa res per aturar-la, i en aquesta qüestió qui en té la màxima responsabilitat és el president de la FERC, tota la feina feta se n’anirà en orris.

Jo, personalment, n’estic fart de tractaments diferenciats, n’estic fart de dobles pàgines web, n’estic fart de sentir que s’ha cessat a un o altre membre de la Junta Directiva, n’estic fart d'associacions sindicals fantasma que de cop i volta apareixen i formen part (?) de la FERC.

Sigui seriós, estimat sr. Bernat, vostè i la seva Junta de l'APRC, i no tiri per terra el prestigi del qual ha gaudit durant molts anys entre el col·lectiu de docents de religió, només per fer contents a uns pocs.

No tindria cap motiu per no signar aquest escrit, però un blog és un blog i no vull significar-me quan no en tinc cap obligació. En tot cas agrairia que tothom que em llegeixi comprengui que la legitimitat dels blogs admet l’anonimat. Coses de la modernitat!

Recurso didáctico: Religiones y lengua

Os dejo aquí un interesante enlace que os puede servir como recurso didáctico para vuestras clases de Religión. Se trata del programa de TVE Sacalalengua que ha hecho un monográfico sobre el lenguaje religioso utilizado en la sociedad y en las grandes religiones.

Dinámico, didáctico y de gran interés, recorre a través del judaísmo, islam, hinduísmo, budismo y cristianismo expresiones que han permanecido, y que se utilizan habitualmente, en el lenguaje coloquial de nuestra sociedad. Aprovechando el tema, también describe algunos ritos de cada religión y cuáles son sus fundamentos. El programa no olvida tampoco formas lingüísticas relacionadas y utilizadas desde el ateísmo y el agnosticismo, que nos guste, o no, son también formas de creer, aunque sea en la duda o en la nada.

Muy completo, ameno, sintético y con dosis de unos cinco a diez minutos por religión, nos puede servir como un potente recurso didáctico que podremos dosificar a lo largo de varias sesiones.

Mis felicitaciones a TVE por su pluralidad, interés por la cultura, incluso la religiosa, y hacer en los tiempos que corren, estos programas de contrastada calidad. ¡Enhorabuena!

Religión y libertad

Hoy leo una interesante reflexión de José Luís Sampedro en torno a la Religión. Comenta en un artículo que si la teología tradicional defiende que el mal está originado por el hombre, y el mal existe como consecuencia de que Dios haya querido ante todo nuestra libertad, ¿por qué las jerarquías religiosas condenan el relativismo moral, al contrario de lo que ha querido Dios para nosotros?

Si esta condena, por otro lado, nos impone dogmas en los que hay que creer y con los que hay que actuar consecuentemente, sin salirnos un milímetro de la norma, los dogmatismos ¿no nos estarían quitando lo que Dios mismo nos ha querido dar: "la libertad"? Es la eterna disputa entre moral autónoma y moral heterónoma.

Quizás nos estemos equivocando en cúal es el fin de la religión. Quizás esta reflexión nos pueda llevar más cerca del amor de Dios que el que nos pudieran ofrecer algunos extremismos.

"La verdad os hará libres..." y la Religión debería.

¡Sorpresa!

De nuevo un alumno me ha vuelto a sorprender. ¡Y creía que ya lo había visto todo!

Acabo de descubrir que los medios que tienen los más jóvenes para aprender cultura religiosa están cada vez más alejados de los canales tradicionales que hemos ido utilizado hasta ahora.
El hecho comenzó con una pregunta rutinaria, y que siempre hago en clase. A algunos de mis alumnos, fruto de su incultura religiosa más elemental, dudan y confunden cúal es el número de mandamientos y de sacramentos de la Iglesia. No están seguros si los sacramentos son siete o diez; mucho menos enumerarlos, eso ya ni me lo planteo. Así que la pregunta del otro día fue la de siempre: ¿Cuántos sacramentos hay? Algunos dijeron siete; otros que diez; la mayoría calló. Finalmente un alumno me dijo: "Profe, los mandamientos son diez. ¡Eso está claro! O sea... que los sacramentos son siete".

Le vi tan seguro en su respuesta que le pregunté por qué lo sabía con esa certeza. La respuesta sí que me dejó desconcertado:

- "Porque lo he visto en Los Simpson" .

Ese día, este alumno me enseñó que en la formación religiosa no debemos desdeñar ningún medio, ni siquiera una serie de dibujos como Los Simpson. Habrá que tenerla en cuenta para lo bueno o para lo malo. Si es para lo bueno, no hay ningún problema, si es para lo malo, habrá que trabajar en orientarles y discernir qué es parodia o una tergiversación de la realidad. Habrá que enseñarles que los dibujos animados nos pueden explicar cosas pero que no deben ser tenidos como verdad absoluta de fe ni de lo que dice la Biblia, pero que de alguna manera informa (paso previo al formar). Además, habrá que hacerles entender que en esta serie, sus autores, lo que pretendenden es hacer una crítica y un escarnio de nuestra sociedad, en todos los sentidos, incluso en el religioso. Habrá que profundizar en su exégesis, en lo que nos quieren comunicar, pero insisto, a pesar de eso no la minusvaloremos. Es uno de los muchos medios del siglo XXI que se nos ofrecen para conocer el mundo. Podrá ser un medio discutible, o no serlo, pero no lo vamos a parar. Yo por lo menos, a partir de este momento, me planteo utilizarlos en alguna de mis actividades de clase. Quizás les saque provecho. Ya se lo explicaré.

Qui tira la primera pedra?

Els que estem acostumats a llegir el Nou Testament recordem l'episodi en què Jesús respon a la provocació dels mestres de la Llei i dels fariseus quan li van portar una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri.

Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? li digueren per tenir de què acusar-lo.

Ell es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.

Davant l'insistència dels mestres de la Llei o dels fariseus va respondre: aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

Després es va tornar a ajupir i continuà escrivint a terra. Poc a poc van anar marxant un darrera l'altre, començant pels més vells.

Sembla que dins la FERC hi ha qui darrerament ha oblidat amb massa alegria aquest passatge: expedients disciplinaris, condemnes públiques contra persones que sempre han treballat pel bé del seu col.lectiu per tal que les persones que hi pertanyen es donin de baixa, mentides per enfonsar a qui "molesta"...

No crec que aquesta sigui la manera més correcta de funcionar. La veritat és que crida l'atenció quan això durant molt anys mai no ha estat així.

Serà que els nous aires que han entrat a tenir un pes específic dins la FERC estan confonent el fet d'ocupar un lloc de responsabilitat amb portar a terme les pròpies idees al preu que sigui?

No tot val en aquesta vida i, tornant a parafrasejar l'evangeli, què fàcil és veure la brossa a l'ull del germà i no adonar-se de la biga que hi ha en el teu!