miércoles, 22 de diciembre de 2010

¡Feliz Navidad!

Con la imagen de la estrella que marca el lugar del nacimiento de Jesucristo en la Iglesia de la Natividad de Belén, todos los que colaboramos en la realización de "El Reliblog" os deseamos una felices fiestas de Navidad y que el 2011 sea un gran año para todos.

"Gloria a Dios en los cielos, y en la tierra paz a los hombres de buena voluntad" (Lc 2, 14)

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Recurso didáctico: Islam e islamismo

Os enlazamos dos artículos que hemos encontrado en el diario La Vanguardia y que creemos que os pueden ser de gran utilidad para la elaboración de algún material sobre el islam. No son recientes, pero están escritos de una forma esquemática, clara y sencilla, por lo que nos pueden facilitar mucho nuestra labor de síntesis. 
El primero de ellos, ¿Qué es el islam? nos define los principios doctrinales de esta religión a través de algunos de sus conceptos básicos.
El segundo, Islamismo, de la religión a la política, nos habla de cómo ha ido evolucionado el mundo islámico a lo largo del siglo XX, y cómo a través de su historia se han ido transformando algunos de sus postulados teológicos en principios políticos.

jueves, 9 de diciembre de 2010

Recurso didáctico: Jerusalén, tres veces santa

De nuevo os volvemos a recomendar un programa de TVE. En este caso se trata de un reportaje de "Españoles en el mundo" titulado "Jerusalén".
De la mano de diferentes personas, que por diferentes razones llevan viviendo algunos años en Israel, recorremos la ciudad sagrada de las tres grandes religiones monoteístas, conocemos algunos de sus lugares más emblemáticos y nos acercamos a las tradiciones de las gentes que en ella viven y la visitan.
Este video es un recurso muy interesante para vuestras clases de Religión, que seguro lo podréis utilizar en más de una ocasión.
De nuevo felicidades a TVE por la calidad de sus programas, por su pluralidad y por no esconderse, en estos tiempos, de mostrarnos las creencias, rituales y vivencias religiosas de muchas personas. Y es que la religión, aunque algunos las quieran minimizar o esconder, existe y es un elemento fundamental e importante allá donde vayamos.

domingo, 28 de noviembre de 2010

CARTA OBERTA AL PRESIDENT DE LA FERC (tal i com reconeix la sentència del TSJC)

Benvolgut president,

Ens estan arribant notícies sobre què s’ha dit a les diferents Assemblees que la "Permanent" ha fet a Barcelona, Lleida i Girona.

Realment, arribar a dir “que la sentència del TSJC no té cap valor” i que “en l’única cosa en la que us heu equivocat ha estat en treure a la Maissa de la Vicepresidència”, NO TÉ NOM.

No, president, les coses no són tant simples ni tant senzilles.

El meu cessament no ha estat una simple equivocació sense més conseqüències. El meu cessament ha suposat haver de suportar hores de reunions de Junta Directiva en les que la Susana, la Juliana i jo mateixa hem hagut de patir la prepotència teva, del secretari i del que em va substituir per real decret teu com a vicepresident, el cinisme amb els que ens heu parlat i tractat, la vexació de sentir una i mil vegades el “tu no pots votar perquè ja no ets ningú” i “pots assistir a les reunions de Junta perquè t’hi deixem assistir, però les teves aportacions no cal que constin en acta”, els somriures irònics entre vosaltres quan la Susana i la Juliana deien de manera insistent que “aquelles Juntes eren il·legals, perquè el meu cessament ho era”

Ens heu matxucat literalment, ens heu ridiculitzat fins al límit, ens heu ignorat i menyspreat com a persones i com a treballadores sindicals.

Però això no és tot i, sobretot, NO ÉS EL MÉS IMPORTANT.

Amb el meu cessament i el nomenat a dit del vicepresident, heu aconseguit que qualsevol proposta teva –vostra- s’aprovés per majoria. Tant senzill com sumar vots a favor (el teu, el del vicepresident i del secretari) i en contra (la Susana i la Juliana)

I per aquest sistema ho has –heu- anat aprovant tot: el canvi d’Estatuts, l’ incorporació de l’APERC i l’ADOREC, muntar assemblees a Tarragona, que calgués la firma del secretari per treure diners de la FERC – a més de la teva i la de la tresorera, com sempre havia estat- de manera que no et calgués comptar amb la Juliana per treure diners i un llarg etcètera de genialitats.

No ha estat una equivocació, sinó una maniobra calculada.

Com ho ha estat reduir a la màxima anul·lació el paper dels delegats i delegades sindicals de Barcelona i Girona, el treure a la Susana del Comitè Intercentres, el desprestigiar-la davant els socis i sòcies de Tarragona i Lleida, arribant a desqualificacions tals com dir que anava contra l’església –amb el que això podia haver comportat -, el crear noves associacions per aconseguir treure al màxim la força que tenia i té l’AMRC, el treure del seu càrrec com a president de la Secció Sindical al Xavi Machacón, com canviar els Estatuts per poder maniobrar-ho tot al teu –vostre- gust, etc, etc, etc.

Heu fet una FERC a la vostra mida, per cert GENS DEMOCRÀTICA , malgrat les paraules de benvinguda del “president de la Permanent” a l’Assemblea de Barcelona en la que es va atrevir a dir que la FERC anterior no era democràtica (amb la qual cosa t’estava titllant a tu mateix d’antidemocràtic) i que la FERC no havia funcionat (caldria fer memòria sobre tots els guanys i el prestigi que “l’anterior FERC” tenia davant el Departament d’Educació i altres organismes de la Generalitat i sobretot davant els altres sindicats)

Heu amagat sota un mantell brodat en or de Consells Territorials, Consells Nacionals, Permanents, etc, un VERITABLE COP D’ESTAT.

Però encara més.

Una sentència del TSJC NO ÉS CAP TONTERIA, com tampoc ho és PRESENTAR UN RECURS DE CASSACIÓ DAVANT EL TRIBUNAL SUPREM DE L’ESTAT.

El Tribunal Suprem de l’Estat rara vegada dictamina contra l’essència d’una sentència d’un Tribunal Superior d’una Comunitat Autònoma. Parla (parleu) amb qualsevol lletrat o amb qualsevol jutge i veuràs (veureu) què diu.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat tots els acords presos de MANERA IL.LEGAL DES DEL 25/06/09 FINS AL 25/03/10 i HA RECONEGUT LA JUNTA FORMADA PER TU COM A PRESIDENT, LA JULIANA COM A TRESORERA, EL SECRETARI QUE HI HAVIA A 25/06/09 I JO MATEIXA COM A VICEPRESIDENTA.

AQUESTA ÉS LA REALITAT PURA I DURA i des d’aquí CAL CONSTRUIR.

HEU PROVOCAT QUE PERDESSIM UN ANY. A EFECTES LEGALS SOM A 24 DE JUNY DE 2009.

És per això que us hem fet arribar un REQUERIMENT- a tu i al secretari- perquè CONVOQUIS UNA REUNIÓ DE JUNTA AMB CARÀCTER URGENT.

De moment no has contestat. Se t’ha fet arribar per CARTA CERTIFICADA URGENT, per MAIL a casa teva i per MAIL a l’adreça electrònica de la “FERC”. Suposem que la responsabilitat que recau sobre la teva persona faci que abans de dimarts convoquis.

Una mica més d’autocrítica, una mica més de sentit comú i una mica menys de prepotència.

I sobretot, una mica més de respecte envers persones que s’han deixat la pell treballant al teu costat pel col.lectiu de docents de religió de Catalunya i sense les quals no haguessis pogut aparèixer com el salvador dels mestres i professors de religió de Catalunya.

I, per favor, una mica més de respecte pel màxim Tribunal responsable de la Justícia del nostre país.

No sé com acabaran les coses, però intentarem retornar a la FERC el prestigi, la credibilitat i l’eficàcia que havia tingut i, amb això, tornarem a tornar la confiança i la tranquil·litat a un col.lectiu que no es mereix tot el que heu fet.

Cordialment

Maissa Noguera i Palau

Vicepresidenta de la FERC (tal i com reconeix la sentència del TSJC)

Delegada sindical de la FERC per Barcelona

jueves, 25 de noviembre de 2010

The way



¡Imprescindible!Un autético placer para los sentidos.
Película llena de vivencias humanas y espiritualidad, humor y tragedia.
Diferentes historias que se unen en una sola: El camino.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Vagin fent que, com més fan, més es desacrediten.

L’assemblea que va tenir lloc dissabte al matí a Barcelona per part de la nova Permanent va començar amb unes paraules del seu President, el senyor Miguel Ángel Hernández.

Entre d’altres coses va gosar dir que la FERC “anterior” no havia funcionat i que era antidemocràtica.

També va dir que era una FERC feta a la mida de 5 persones.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn, que quan des l’Administració i els diferents sindicats s’ha lloat sempre com un sindicat petit com el nostre havia arribat tant lluny, aquest senyor es permeti el luxe de dir tals paraules.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn, que parli de democràcia un senyor que ha donat suport al més clar exemple de “cop d’estat” dins la FERC, al més clar exemple antidemocràtic, capitanejat pel senyor Bernat Villaronga: destitució com a Vicepresidenta de la Maissa Noguera, destitució com a President de la Secció Sindical del Xavier Machacón, obertura d’expedients sancionadors a la Maissa Noguera, el Santi Villanueva, el Toni Romaguera i a la Juliana Ortega, invenció d’un nou vicepresident, el Joan Antoni Gil, creació de nous sindicats amb l’única finalitat de treure associats a l’AMRC i per por a que aquesta associació pogués tenir un pes específic, per tenir un major nombre d’associats que l’APRC, dins la FERC, aïllament dels delegats sindicals de Barcelona i Girona, veritable persecució, fins a arribar a un situació de bullying envers la Presidenta de l’AMRC i Vicepresidenta de la FERC, la Susana Vilar, etc, etc, etc.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn que després d’una sentència que anul•la 41 acords presos de manera il.legal, segueixi aquest senyor i tota la seva tropa muntant més assemblees i prenent més acords que, evidentment, acabaran en noves demandes judicials.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn que posin un recurs de cassació, que quan es parla amb qualsevol persona que domina el dret, diu que no tenen res a fer. Això sí, gastar-se molts diners i guanyar temps.

Però tot s’acaba senyor Miguel Ángel Hernández, senyor Bernat Villaronga, senyor Ferran Piñeiro, Sra. Luisa Ma. Sánchez, Sra. Lourdes Monfort, Sra. Ma. Luz Gómez, Sr. Josep Ponce, Sra. Montse Batlle i tots els altres.

Finalment la sentència s’haurà de complir i hauran construït un fantàstic castell de sorra que la més petita ventada l'engegarà en orris. I amb el castell a tots vostès.

Vagin fent que, com més fan, més es desacrediten.

Només cal veure que les seves convocatòries fa només dos anys omplien la sala d'actes de l'institut Maragall i ara, amb un reclam tant apetitós com INFORMAR SOBRE EL CONTRACTE FIX, només van aconseguir l'assistència d'una veintena de persones.

PENSIN, PENSIN, QUE PENSAR NO FA MAL.

viernes, 5 de noviembre de 2010

GAME OVER, Bernat

¡SÍ, POR FIN, SE ACABÓ LA PESADILLA!
¡Ya ha salido la sentencia!, podríamos decir que "contundente" sentencia, y que como no podía ser de otra manera, da la razón a la presidenta de la AMRC y vicepresidenta de la FERC Susana Vilar, a la Tesorera de la FERC Juliana Ortega y sobre todo a la Maissa Noguera, que además el juez la restituye como vicepresidenta de la FERC.
Sí, por lo tanto, Bernat, se te ha acabado la partida. ¡Has perdido, y ya no tienes crédito para seguir jugando! Has gastado todas las monedas en un juego que sólo te ha servido para dejar un reguero de desaciertos, afectados por tus decisiones, juntas fantasmas y nombramientos a dedo que, a la fin, no han servido para nada, excepto para intentar hundir a algunas personas y dividir al colectivo.
Todo se ha derrumbado como un castillo de naipes. Ahora, lo único que te queda es la dignidad de dimitir, con elegancia, como sueles decir, pero dimitir. De igual manera deberían proceder aquellos que, con responsabilidades sindicales o responsabilidades en la APRC te han acompañado en esa carrera hacia ningún lado. También, por descontado, los fundadores de la ADOREC y de la APERC, asociaciones que ya, por sentencia, no pertenecen a la FERC. Todo ha sido un gran bulo, un gran engaño vestido con delirios de grandezas nacionales (Juntas nacionales, asamblea nacionales, Consejos nacionales, Secretarías nacionales, Permanentes, etc.). Todo esto, para nada. Así que Bernat, y todos los que con vuestros cargos le habéis seguido, sólo os queda una cosa: desenchufar la máquina, aceptar el resultado y actúar en consecuencia.
¡No hay más, la partida se ha acabado y la habéis perdido!

GAME OVER, Bernat.

jueves, 28 de octubre de 2010

MANIPULACIONS A DOJO I 60€ DE QUOTA! ¡¡¡¡ANDA YA!!!!

Impacta veure la capacitat de confondre i enganyar que tenen alguns, amb l’únic propòsit d’aconseguir les pròpies finalitats.

Avui he entrat a la pàgina web que es va inventar el Bernat Villaronga i els seus amics i amigues.

Esfereïdor!

Com tenen la poca vergonya de penjar una fotografia amb el Conseller Ausàs en la que posen a peu de foto:

“Luisa Sánchez, membre de la junta de FERC Barcelona.
Ferran Piñeiro, president de la secció sindical de la FERC.
Bernat Villaronga i Gríful, president en funcions de la FERC
Sr. Jordi Ausàs, Conseller de Governació i Funció Pública.
Joan Antoni Gil, vicepresident de la FERC”

?????????

En què quedem?

És el Bernat Villaronga el President en funcions de la FERC o ho és el Miguel Ángel Hernández? Què hi pinta el Joan Antoni Gil? Si ell segueix sent Vicepresident, on és la Vicepresidenta, la Susana Vilar? Algú la va avisar? O és que se l’està CASTIGANT perquè ha estat una de les tres persones que han interposat 9 demandes judicials contra tots els desgavells que ha portat a terme el Bernat Villaronga? Què volen que la Susana Vilar acabi amb una depressió com un piano? Doncs ho tenen clar!

No els sembla que ja n’hi ha prou de RELEGAR-LA AL MÀXIM OSTRACISME, DEIXANT-LA SENSE ALLIBERAMENT SINDICAL QUAN ÉS LA PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ SINDICAL DE LA FERC AMB MÉS SOCIS I SÒCIES?

Mirin senyors, deixin de dir VERITATS A MITGES O MENTIDES DIRECTAMENT.

Primer envien una carta dient que a les assemblees es parlarà del CONTRACTE FIX i quan es desmenteix la possibilitat de tenir contracte fix des de la pàgina oficial de la FERC, CANVIEN EL DISCURS I ARA EL TEMA ARA ÉS “La conversa (amb el Conseller Ausàs) va ser molt extensa i es varen tractar diferents temes que preocupen al col•lectiu de religió”

Vostès mateixos s’estan desautoritzant amb totes les martingales que estan portant a terme.

Això sí, cal reconèixer que la qüestió de la quota de 60€ per pertànyer a la FERC quan ja s’han cobrat les quotes de l’APRC i de l’AMRC, és digna de "cum laude". Em sembla realment SURREALISTA.

Quina barra!

Espero i confio que ningú que ja estigui afiliat a l’APRC o a l’AMRC pagui, perquè fer-ho seria ser del gènere tonto.

martes, 26 de octubre de 2010

¿Y a ti qué te sugiere?




He encontrado esta gráfica que me parece muy interesante para pensar y reflexionar sobre el mundo en el que vivimos. ¿Y a ti qué te sugiere?
Puedéis completar la información con este informe, también sacado de la web de la CIA, sobre el listado de religiones en el mundo, país por país. A ver si os resulta útil. Es lo que deseamos. 

viernes, 22 de octubre de 2010

Educación, educación... y más educación

La educación es futuro, prosperidad y oportunidades. Es la receta que los máximos expertos en políticas económicas nos están dando para salir de la actual crisis económica: educación, educación... y más educación. La formación es la herramienta vital para afrontar con garantías los problemas y retos que nos puedan plantear el mañana y , como se dice ahora, ser "competentes" en un futuro. Sin embargo deberíamos reflexionar profundamente si la educación que hoy día estamos ofreciendo a nuestros jóvenes es completa y cubre las necesidades que les surjan para enfrentarse a un mundo cada vez más complejo y multicultural. Y la respuesta, creo yo, que no puede ser otra que no.
No podemos hablar que hoy día estemos ofreciendo una formación y una educación con garantías. Cada vez más, nos estamos dando cuenta que muchas de las cosas aprendidas en la universidad no nos han valido para  nuestro trabajo diario porque ha habido, y todavía hay, una distancia insalvable entre lo que muchas veces nos enseñan, la teoría, con lo que después nos encontramos, la práctica.
En nuestras escuelas, institutos y universidades, estamos preparando a los jóvenes para que puedan afrontar unos retos que posiblemente no se les presenten nunca, y por otro lado estamos descuidando otros que les serán muy necesarios. Quizás uno de los trabajos emergentes de futuro pudiera ser el de intermediador o consultor en asuntos religiosos. Y para eso no existe un plan de formación específico.
Todas esas ideas laicistas mal entendidas impuestas por los "gurus" de las teoría educativas políticamente dominantes, que han intentado implementarse en la educación en los últimos veinte años, está llegando el momento de pagarlas caras. Hemos educado a analfabetos funcionales en materia de cultura religiosa y, como ya saben, la incultura, lleva al miedo a lo desconocido, al conflicto y quién sabe si al enfrentamiento irracional.
La Generalitat de Catalunya consciente de todo esto tuvo la brillante idea de crear una direcció general d'afers religiosos, dependiente del Departament de Vicepresidencia. ¡Todo un acierto! Esta dirección general ha publicado una guía para la gestión religiosa en los centros educativos. De nuevo felicidades por la idea y por el trabajo que todo el equipo de esta direcció general está llevando a cabo con la difusión y normalización del hecho religioso en todos sus ámbitos. Un gran ejemplo a seguir y que viene a cubrir la falta de formación sobre esta materia que existe en los profesionales que actualemente trabajan en el ámbito educativo y que han sido victimas de un programa que siempre fue excluyente con todo lo relacionado con la religión.

jueves, 21 de octubre de 2010

Religión y "los Simpson"

En uno de los artículos anteriores de "El Reliblog" , os comentábamos la importancia de no despreciar algunos recursos didácticos que pueden ser muy interesantes, potentes y didácticos para nuestros alumnos. Nos referíamos expresamente a la serie de dibujos animados los Simpson, que muy a menudo toca asuntos relacionados con la religión y la vida. Es la forma, por parte de esta serie, de reconocer la importancia del hecho religioso en nuestra sociedad.
L'Osservatore Romano en linea similar a la expresada en nuestro blog, ha publicado recientemente un artículo que bajo el título I Simpson compiono vent'anni. Le virtù di Aristotele e la ciambella di Homer, en el que reconoce la gran influencia de estos dibujos animados en el mundo de hoy. Veinte años después de su estreno, ha llegado a todos los rincones del planeta y ha generado una importante influencia social. Refleja de una manera magistral las debilidades humanas, de las que hace profunda crítica y según el artículo del L'Osservatore Romano  destaca la figura de Homer Simpson por toda una serie de valores cristianos a tener en cuenta: Va a misa, aunque se duerma, reza antes de comer, habla con Dios y encuentra en El su último refugio.
 

miércoles, 13 de octubre de 2010

BON CURRÍCULUM, SÍ SENYOR!

Les noves eleccions a la Permanent de la FERC m’han deixat bocabadat i estabornit.

Perdoneu si soc una mica agre, però em sembla tot plegat d’una manca de talant democràtic espatarrant.

La FERC, aquesta nova FERC inventada pel Bernat Villaronga i els seus incondicionals, que jo sàpiga, si ho he entès bé, està formada per vàries associacions sindicals: l’AMRC, l’APRC, l’APERC i l’ADOREC.

De moment, de les dues associacions majoritàries, l’AMRC i l’APRC, una d’elles no està representada ni a la Permanent ni a la presidència, secretaria i tresoreria. Estic parlant de l’AMRC.

Increïble, sobretot si és té en compte, com és de llei, que l’AMRC és l’associació sindical amb més representativitat dins la FERC. Dit en plata és la que té més socis i sòcies.

Qui forma la Permanent?

El president portaveu, el Sr. Miguel Ángel Hernández, de l’APRC.
La secretària nacional, la Sra. Lourdes Monfort, de l’APRC.
La tresorera nacional, la Sra. Luisa Ma. Sánchez, de l’APRC.
La Sra. Mercè Mola, de l’APRC.
El Sr. Jordi Rúbies, de l’APRC.
El Sr. Ramon Ten, de l’APRC.
La Sra. Montse Batlle, expulsada de l’AMRC i membre de l’APRC.
La Sra. Ma. Júlia Lladonosa, expulsada de l’AMRC i membre de l’APRC.
La Sra. Francesca Sánchez, de l’APRC.
El Sr. Josep Ponce de l’ADOREC.
La Sra. Mari Luz Gómez, expulsada de l'AMRC i ara membre de l’ADOREC i
El Sr. Silvestre Llinares de l’ADOREC.

QUEDA PROU CLAR I VISIBLE QUE L’AMRC NO ESTÀ REPRESENTADA EN ABSOLUT.

Tampoc ho està l’APERC, però sembla que el mateix Bernat Villaronga en una reunió de Junta Directiva (l’antiga junta) va dir clarament que eren quatre gats.

Però encara més esperpèntic resulta veure que a la plana major, l’experiència sindical dins la FERC és nul.la.

Estem en un moment prou delicat com per fer invents. La crisi és prou forta com perquè hi hagin retallades laborals. I per si faltava alguna cosa, estem pendents de la possibilitat de arribar a ser personal laboral fix.

No és que cregui que el Sr. Miguel Ángel Hernández no és una persona valuosa, que no ho sé, però l’experiència de moure’s pel Departament d’Educació, el Consorci, Funció Pública, Treball, etc, no la té. Ni té l’experiència ni té la facilitat que sí tenien els delegats i delegades sindicals de la FERC i la presidenta de l’AMRC.

Encara que sembli mentida, el fet de conèixer una persona, perquè l’has vist mil i una vegada pel Departament d’Educació, per exemple, facilitat molt el diàleg i la negociació.

Ara tot és nou! Magnífic! Justament ara, quan menys oportú és.

Però aquest ha estat l’últim invent del sempre genial Bernat Villaronga i del personatge més fosc de la història de la FERC: aquell que només surt a la foto quan les coses van bé i que desapareix del mapa quan pinten bastos. No cal que digui el nom, perquè imagino que moltes persones saben de qui parlo. Deu estar fent algun llibre o alguna cosa que li doni punts per aconseguir el millor institut de Barcelona o el màxim prestigi. Sempre ho ha fet mentre ha estat delegat sindical o delegat LOLS.

Ara el Bernat ja no és president de la FERC. Té les mans lliures per fer i desfer des de l’ombra. Molt hàbil per part seva, però de moment té un judici amb 5 demandes acumulades, la sentència del qual ha de sortir en breu i 9 noves demandes més interposades davant el Tribunal Superior de Justícia.

Bon currículum, sí senyor!!

viernes, 8 de octubre de 2010

¡Al final todo se sabe, mediadoras!

El tiempo es ese elemento insobornable que desvela todo y dictamina sobre la catadura moral de las personas, porque al final todo se sabe.
Han tenido que pasar dos años para poder aclarar y entender muchas cosas que han sucedido en la FERC, pero ahora sí que lo entiendo todo.
Han tenido que pasar dos años y ser proclamada una nueva junta directiva (creo que la llaman "Permanente" , aunque espero que la palabra no quiera decir lo que parece que quiere decir) para llegar a la conclusión de que la AMRC y los delegados sindicales de Girona y Barcelona tenían razón. Me explico y voy por partes:
29 de marzo de 2008, el comienzo del fin. El delegado sindical de la FERC por Barcelona, Santiago Villanueva presenta una candidatura a la presidencia de la APRC y en una sesión azarosa, reventada por el Sr. Ferran Piñeiro y varias personas más (podría poner sus nombres y apellidos) consiguen boicotear la elección.
El Presidente de la FERC calla y contempla como mariscal de campo los movimientos de sus tropas, cómo se ejecutan las órdenes dadas. Por eso, discretamente, se va hundiendo en el sillón, quizás con la idea de no ser delatado y descubierto. Observa como se va degradando el ambiente asambleario, el personal y como se comienza a destruir, primero la APRC y después la FERC. Quizás su idea, en un principio, no era romper ni la una ni la otra, ya que en alguna otra ocasión había escenificado la misma actuación y le había salido bien. Ante un conflicto, simpre aparecía él como un "mesías salvador" de la FERC y la gente confiaba. Quizás, pensó que volvería a ser así, pero esta vez el cálculo le salió mal.
En medio del caos, las lágrimas, los abandonos de la sala y la deseperación, aparece la figura, también salvadora, de la "mediadora", la Sra. Glória Pi, que parece querer poner orden y ayudar en el conflicto. Se muestra como una persona neutral, que mira por el bien del colectivo, sensata, expeditiva y eficaz. Muchos le agradecen inocentemente su gesto, pero ¿realmente buscaba el bien de todos o ella también formaba parte de la estrategia?
El resultado de todo esto, ya lo sabéis: Finalmente Bernat Villaronga es proclamado presidente de la FERC y la APRC. Doble poder, porque no nos engañemos, él lo mide así.
Segundo caso, una vez controlada la FERC y la APRC, falta lo más difícil, la AMRC. Para ello el plan, urdido por las mismas cabezas pensantes, sigue el mismo esquema de estrategia: Conflicto interno, provocado en este caso por las Sras. Montse Batlle, Maria Luz Gómez, el Sr. Jordi Rubies, el mismo presidente de la FERC, Bernat Villaronga y ¿Sabéis quién más? Efectivamente, de nuevo el Sr. Ferran Piñeiro, que se presenta junto al presidente de la FERC, en una reunión de la AMRC (de la que no son socios) también para reventarla. Suerte que ante el conflicto aparece, de nuevo, la necesaria figura de la mediadora, con la misma bonhomía que la expuesta en el caso anterior. En esta ocasión, el papel de mediadora lo asume la Sra. Lourdes Monfort. Pero ya la segunda vez, no cuela. Tras intentos muy insistentes, por parte de la sra. Monfort, de que la AMRC se someta a una mediación con el grupo del Bernat Villaronga, eso sí, pagando la factura la AMRC, la mediadora acusa directamente, a través de una carta pública, a una de las partes del conflicto (la AMRC), de la otra parte (El Sr. Villaronga) no dice nada. De nuevo estrategia pura y dura, organizada, milimetrada y meditada.
Hoy podemos concluir que la Sra. Glória Pi y la Sra. Lourdes Monfort eran parte de la trama del Bernat Villaronga y Ferran Piñeiro. Eran el poli bueno de la película. A día de hoy, la primera es una estrecha colaboradora y amiga de ambos (incluso acude a los juicios a dar apoyo público al sr. Villaronga); la segunda ha sido recompensada por los servicios prestados con un cargo de alta responsabilidad: El de secretaria "nacional" de la FERC. Eso sí, hasta que el juez decida si sigue o no. Como diría un argentino, cuando la próxima vez me vengas con una mediación, por favor, no me cuentes "milongas". Y después de explicado todo esto, que cada palo aguante su vela.


lunes, 4 de octubre de 2010

¿Eres adicto a...?

¿Has sentido en alguna ocasión que alguien controla tu vida; que no eres libre para tomar tus propias decisiones; que has seguido a una persona, o personas, sin saber lo que hacías o incluso saltándote alguna norma, porque te han dicho que no te preocupes y que lo hagas así?
Si tu respuesta es que sí, quizás tengas un problema...
¿Has hecho, en alguna ocasión, algo sin tener claro lo estabas haciendo porque te han dado una consigna de grupo; te has planteado, en definitiva, si eres tú quien controla tu vida o te la están haciendo a medida los otros; si te están utilizando para intereses personales, o de verdad defiendes lo que es legal y justo? Creo que si reflexionamos un poco, muchos volveríamos a responder a alguna o a varias de estas preguntas que sí.
Es muy saludable hacer este ejercicio de autoevaluación y saber quiénes somos, qué somos y dónde estamos.
En muchas ocasiones seguimos a algunos líderes sin ejerecer crítica alguna. No ponemos en tela de juicio sus formas de hacer, e incluso tampoco somos críticos sobre nuestra actitud hacia ellos. Podemos sucumbir al encanto personal, al encanto de las palabras o lo que es peor, al miedo. Eso se llama presión de grupo y es un elemento muy común tanto en nuestra sociedad de adultos como en la de nuestros jóvenes. En ocasiones pensamos que estas cosas sólo afectan a las personas más débiles, pero a nosotros tambien nos puede pasar y de hecho nos pasan más de lo que pensamos, por lo que nuestra reflexión debería ser profunda y seria: ¿Qué estoy haciendo? ¿Me perjudico a mi mismo? ¿Estoy perjudicando con mis acciones a otras personas? ¿Me he convertido en un indivuo que forma parte de un grupo cerrado al exterior y que no quiere atender a razones ajenas a las de los míos? Y las preguntas siguen fluyendo.
El miedo a definirse, a sentirse excluído del grupo, que todo lo dirige, a sentirse apartado del trabajo, incluso recortado o despedido, a sentirte marginado en tu asociación, en tu vida, o incluso el miedo a perder la amistad de alguien (aunque éste no obre bien), nos están llevando a tomar deciones que sabemos que no son correctas, pero que son el camino más sencillo de seguir. ¿Te ha pasado esto a TI alguna vez? Sé sincero contigo mismo, quizás sea hora de recobrar tu libertad, de decidir por ti mismo y de saber decir que No a las cosas que no vemos claras. Cuesta, y mucho, pero es muy necesario y el problema sería grave si no sintiéramos esa necesidad. Significaría que nuestra adicción es mucho más grave de lo que pensábamos. Por eso, en muchas ocasiones se necesita un especialista que te ayude a salir de ese círculo vicioso. El miedo al mañana, a reencontrarte con el líder, el miedo a qué dirá el grupo, a las consecuencias sociales, es uno de los grandes factores a superar, pero hay que ser valientes y no podemos convertirnos en complices de un engaño y una manipulación que cada vez se vaya haciendo más grande y que además destuirá nuestra vida y la de los nuestros.
En relación a todo esto de las dependencias, hay un grupo que hace años que trabaja en Barcelona y nos ofrece asesoramiento sobre cómo salir de ese callejón sin salida de las dependencias. La Asociación se llama AIS (Atención e investigación de sociadicciones) y nos propone una serie de test de autoevaluación muy interesantes. Os los recomendamos tanto como recurso didàctico para vuestros alumnos como para reflexionar, por qué no, sobre nosotros mismos. Puede ser un elemento de gran ayuda, sobre todo si a alguna de las cosas que hemos preguntado anteriormente habéis respondido que sí. Así que sed sinceros con vosotros mismos, sed libres y buscad la verdad, la tenéis a mano. Siempre habrá gente dispuesta a ayudaros. Felicidades por vuestro trabajo AIS y que sigáis asesorando tan bien por muchos años.

miércoles, 29 de septiembre de 2010

29 S: Huelga general

Hoy es día de huelga general. Una huelga algo extraña, porque quienes la convocan no han dejado, o no ha querido dejar claro contra quién van sus proclamas. Evidentemente, si es "general", debería ir contra el gobierno de todo el estado, pero por lo oído a algunos líderes sindicales convocantes parece como si los culpables fueran otros.
Da toda la sensación de que a los sindicatos no les ha quedado más remedio que convorcarla, lo han hecho a regañadientes y desde luego tarde, demasiado tarde para ser creíbles. Los datos del paro, la grave situación económica, la bajada de salarios y los recortes sociales de este gobierno deberían haber tenido una respuesta muy firme hace mucho tiempo, per ha existido un cierto "compadreo" entre políticos y grandes sindicatos, que o mucho me equivoco, o acabarán pagándolo los dos. La gente ya no cree ni en unos ni en otros, por muchas escenificaciones teatrales y golpes de efecto que quieran presentarnos. ¡Están desacreditados todos ellos!
Y los profesores de religión, ¿qué? Me imagino que si se unen a la huega, (que por supuesto la considero muy justa, aunque como ya he dicho llega muy tarde), las grandes organizaciones sindicales (UGT y CCOO) los contabilizarán como trabajadores que paran. Eso sí, cuando a estos mismos sindicatos les toca defender las mejoras de este colectivo, hay alguno de ellos que no los consideran ni trabajadores. Ya se sabe: "Somos sindicatos de clase", dicen. O sea, que para contar como trabajadores que paran, sí, para lo demás, no.
Lo dicho, que esta huelga es extraña, muy extraña.

viernes, 30 de julio de 2010

No es una lucha por el poder...

Dicen algunos que la división de la FERC ha sido por causas personales y de lucha por el poder. Esas y otras han sido las explicaciones de una de las partes. Sin entrar en discusiones inútiles haremos una breve exposición de los hechos lo más objetiva posible. Tampoco nos vamos a remontar a la génesis de la creación de la Federación, cuando las cosas iban viento en popa y no había más objetivo que el bien del colectivo, de todo el colectivo y se actuaba con consenso.

Para poder presentarse a las elecciones sindicales se crea un grupo de trabajo excepcional de delegados/as que consiguen unos resultados tanto electorales como laborales impresionantes. La situación laboral del profesorado de religión, en especial de los de secundaria, mejora muchísimo, eso sí, tras una “purga previa” que afectó a muchos. Sólo cabía una mejoría. Primaria consigue avances importantes, pero aún queda mucho por recorrer para equipararse a secundaria. Se consiguen trienios y sexenios (tres como máximo) un contrato laboral indefinido.

Preguntémonos ahora qué delegados/as han trabajado hasta la extenuación para conseguirlo. Muy fácil, los de Barcelona y Girona.

De los primeros cabe destacar, sin duda alguna: la Presidenta de la AMRC, Susana Vilar, y la Tesorera de la FERC, Juliana Ortega. No hace falta decir que la Presidenta ha conseguido logros que sólo ella creía poder obtener. Sólo hay que entrar en la web de la FERC (http://www.ferc-cat.org/) para darse cuenta de sus logros. Sí, puede que un error haya sido no divulgarlos más, hacerlos públicos. El importantísimo papel de la expresidenta de APRC, Maissa Noguera, no hay ni que ponerlo en duda, su trabajo estaba en la sombra, la que hacía y hace el trabajo pesado, el que luego hay que presentar en los diferentes despachos, Delegaciones, Ministerios… porque hay que presentarse con algo muy bien estudiado y razonado para poder negociar. Su mayor error, dejar que Ferran Piñeiro se colgara las medallas de su trabajo. De Villaronga no hay que poner en duda su trabajo y de la importancia que han tenido y tienen sus contactos políticos con ERC. Del sr. Piñeiro sólo sabemos que está para ponerse las medallas en las asambleas, recoger el trabajo de los demás y dar la impresión de que trabaja mucho (mucha gente le llama o le pone un mail y aún espera la respuesta). Y desaparecer en los momentos importantes. Sin embargo, no hay que dudar de su habilidad negociadora y de su inteligencia.

Ser delegado sindical supone algo más, porque todos y todas hacían algo más: ensobrar, redactar cartas, buscar recursos, informatizar la FERC, crear una página web, crear una base de datos espectacular para darse a conocer y conectarse con media España a nivel político, sindical, de asociaciones… es decir, crear toda la estructura necesaria que debe tener un sindicato. Trabajo que no se ha visto ni reconocido, pero muy importante (aquí hay que destacar el trabajo de Xavier Machacón y de Santi Villanueva).

Además tanto los unos como los otros tienen tiempo para hacer cursillos de formación.

El equipo de Girona es básicamente José Ángel Borja, sin despreciar a Jesús Daniel Salas. El papel de Borja en el Comité Intercentros es importantísimo. Además mantiene y defiende a los de Girona, tanto Primaria como Secundaria, de una manera férrea. Su trabajo muy serio y responsable.

Es evidente que cada uno de ellos/as puede tener y tiene sus pros y contras, pero su trabajo conjunto ha conseguido los resultados que ahora todo el colectivo puede disfrutar.

De los delegados/das de Tarragona y Lérida nada sabemos. Nunca pertenecieron a ese grupo de trabajo y nunca aportaron nada. Sus horas sindicales no sabemos aún para que las usan.

Hay delegados/as que no tiene horas sindicales, que las han cedido a otros para que puedan liberarse parcialmente y hacer lo que se les pidió al ser escogidos. Unos trabajan, otros no, es así de fácil. Los que trabajan y los que no, creo, ha quedado claro. Aún así, siempre se habían consensuado las acciones y líneas de trabajo.

Cuando la mayoría de delegados/as empiezan a poner en duda las actuaciones de su Presidente, empiezan los problemas. Y es aquí donde se inicia el principio de la ruptura.

En lugar de escuchar a la mayoría, que es lo más democrático, se inicia una serie de acciones contra aquellos/as que han puesto en duda su autoridad. Ha destituido al equipo de trabajo que ha conseguido todo lo que tiene el colectivo. Los delegados/as que fueron escogidos en las urnas (Ferran Piñeiro no) están atados de pies y manos.

¿Dónde está el consenso, la democracia… si se actúa contra la mayoría? ¿Si la voz del Presidente está por encima de la opinión mayoritaria de delegados? ¿Para qué las elecciones, si sólo una persona decide? ¿Cómo se sentirían si después de haberse deslomado por los demás y por su Presidente, este le echara simplemente por pensar de otra manera; de ver cómo tus derechos como delegado y como persona son vulnerados, y cómo se va en contra de todo un colectivo; si le quitan horas sindicales (¿dónde han ido a parar y para hacer qué?) para poder representar y defender al colectivo; cómo se actúa contra los Estatutos de la FERC; se ningunea a toda la AMRC al desprestigiar a su Presidenta…

Y mientras tanto, los que no se sabe lo que hacen con sus horas sindicales se las mantienen para seguir haciendo lo que nunca se ha sabido lo que hacen.

¿Cómo quedarse cruzado de brazos?

Ahora está en manos de la justicia. Pero es una lástima, porque sea cual sea el resultado se ha roto la FERC, la fuerza del colectivo.

Y sobretodo: ¿qué y quién gana con todo esto? Les aseguro que los que si trabajan, lo siguen haciendo, aún sin esas horas: difícil es no hacer nada cuando llegan casos que resolver, sobretodo los de LLeida y Tarragona. ¿Qué y quién hay detrás de todo esto? ¿Tanta es la disputa por no trabajar media jornada, asegurarse una buena plaza, salir en la radio, en la prensa, hacerse una foto…? No se lo que lo puede justificar, no entra en mi cabeza, no lo entiendo.

Y algunos siguen pensando que es una lucha de poder… que pena que estén ciegos, que pena que no hagan ni digan nada.

martes, 13 de julio de 2010

...Y llegó el día

14 de julio, día de la toma de La Bastilla, símbolo de la opresión.
Día de la búsqueda de la libertad. El día que comenzó a caer el Antiguo Régimen y sus privilegios. El primer día del final del poder absoluto.
Después de este día ya nada será igual...
nace la democrácia.
¡Qué curioso! ¿no?

jueves, 8 de julio de 2010

CAMINANTE NO HAY CAMINO SE HACE CAMINO AL ANDAR...

Con este título quiero dar las grácias a toda la gente amiga de la AMRC, a la gente que nos miramos tímidamente en las asambleas pero que sin saber nada de sus vidas, nos resulta familiar y la tenemos hasta un cierto cariño. Aquellas personas que nos decimos tímidamente hola! La AMRC ha hecho un largo camino, un duro camino, pero con unos frutos que han merecido la pena. No solo las cosas materiales que hemos conseguido, si no los buenos momentos que hemos pasado y que la verdad creo que no hemos sabido saborear lo suficiente. La AMRC siempre ha sido discreta, como aquel llavero que regaló hace unos años en un aniversario y que guardo con tanto cariño. Parece ser que no ha tenido tiempo para montar mas celebraciones, pero si para trabajar incansablemente. Otros, con logros mas pequeños o falsos logros, montaban en un plis plas celebraciones por todo lo alto. La gente de la AMRC ha trabajado mucho , con y sin horas sindicales, ni pegatinas, ni targetones a mil colores. La AMRC se ha partido la cara por todos nosotros, por conseguir aquellas cosas que no parecian justas o que realmente no eran justas. Ahora doy simplemente las gracias, en estos momentos difíciles para la AMRC, para la FERC y para todos nosotros. Quizá no habria que volver la vista atrás y seguir haciendo camino, caminando junto la AMRC y siendo fiel a un sindicato modelo, en el que yo me quito el sombrero.

martes, 6 de julio de 2010

No entiendo nada, de nada...

Vió la Luz y era de noche,
Encendió la lámpara y era la encimera,
Vió un amigo y le empujó al abismo,
Quiso a un amigo y le engañó,
Vió su mano derecha y no supo lo que hacía su izquierda,
Vió y no vió nada, la Nada, porque nada había, sólo la NADA,
Y la nada le habló de nada y claro no entendió nada de nada,
Y que más da si vió la LUZ, y era de noche.

Se siente cómo el burro que sólo ve lo que delante tiene,
Y claro, los burros, son burros, se ven abocados, irremediablemente, hacer burradas,
Una tras otra, sin más, va pa’lante…
El freno? El latigo del amo? El precipicio que no sabe ver, pero está delante?,
El suelo se le abrirá debajo de sus patas?
No, el pase lo que pase, pa’lante…

Su meta es ver una LUZ, pero enciende la encimera, le empuja al abismo, engaña a los que están a su izquierda… porque el es la NADA y NADA es.

No entiendo nada...

viernes, 18 de junio de 2010

QUE DÉU REPARTEIXI SORT I, SOBRETOT, QUE LA JUSTÍCIA DIGUI EL QUE HAGI DE DIR

Poc a poquet estem arribant al dia dels judicis.

Moltes persones associades es pregunten si tot això no s’hagués pogut evitar.

Els intents d’arreglar les coses per part de les tres persones que han interposat les demandes i pels delegats i delegats sindicals de Girona i Barcelona han estat diversos, però mai s’ha aconseguit que el president de la FERC, el senyor Bernat Villaronga, s’avingués a parlar amb tranquil•litat i amb ganes de buscar una solució.

El per què se li hauria de preguntar a ell.

Quan persones que han treballat colze a colze amb el president de la FERC durant molts anys arriben a formular que el que faci o deixi de fer aquest senyor ja no els fa mal, vol dir que ja no hi ha volta enrere.

És com en una parella: mentre les coses de l’altre piquen, provoquen neguit, enfaden o fan mal, vol dir que encara hi ha possibilitat d’arreglar-se. Quan neix la indiferència tot està perdut.

I són persones a les que les irregularitats comeses pel president els ha fet passar moments d’angoixa, moments de dubte, moments de patiment real.

El senyor Bernat Villaronga les ha ningunejat, les ha clarament provocat, les ha amenaçat si utilitzaven el nom i el logotip de la FERC, els ha tret hores sindicals, mentre les donava pel seu compte i risc a altres persones que no van sortir escollides a les darreres eleccions sindicals, els ha prohibit utilitzar les adreces electròniques de l’APRC, les ha perseguit per tal que cedissin la clau d’accés a la pàgina web, etc, etc, etc.

No els ha fet la vida gens fàcil i això els ha provocat una situació d’estrès i d’inestabilitat personal considerable.

M’explicaven que els ha costat Déu i ajut adonar-se’n del joc del president i, sobretot, desenganxar-se del lligam personal que havien mantingut durant tots aquests anys, lligam que alguns d’ells i elles consideraven d’amistat i confiança.

Però ara ja no senten res: ni ràbia, ni ganes de revenja, ni dolor, ni patiment. Només indiferència.

Mala cosa, senyor president. Molt mala cosa.

El camí dels judicis ara ja és DEFINITIU.

En consciència crec que vostè s’ho ha buscat. Veure’m ara com se’n surt.

Que Déu reparteixi sort i sobretot que la justícia digui el que hagi de dir.

miércoles, 16 de junio de 2010

EMBOLICA QUE FA FORT!

El President (encara ho és, ja no ho és, ho serà, o no ho serà?) senyor Villaronga, sembla que no en té prou amb tots els judicis que li cauran a sobre en breu pel seu mal cap dirigint la FERC, que segueix agafant embranzida i , traient el fetge per la boca, ara es dedica a recollir firmes sembla, segons ell mateix diu, per anul.lar uns poders que se li van donar a l’advocat senyor Avilés per reclamar els triennis.

El senyor Villaronga ha engegat una nova estratègia amb la qual qui sap on vol arribar.

Però, encara que Catalunya compta amb milions d’habitants, tal i com deia en Lluís Llach és un “país petit” on tot s’acaba sabent.

Sembla que ara que es veu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la seva estratègia és embolicar la troca, però com sempre quan algú actua a la desesperada acaba pixant fora de test.

I això és el que ha fet novament.

Com pot gosar a posar en dubte i desacreditar un advocat de la categoria professional i humana com el senyor Avilés?

Fins on és capaç d’arribar?

Ha embogit?

Miri, senyor Villaronga, quan les coses van mal dades, quan pinten bastos, el millor és asserenar-se, pensar, ser prudent i fonamental no tirar més llenya al foc.

Però a vostè sembla que li agrada embolicar les coses fins al límit.

Mentida rere mentida, s’està forjant el descrèdit i s’està guanyant a pols noves demandes.

Vostè sabrà què està fent, però el que sí és segur és que aquestes firmes li calen amb urgència. Si no fós així, no aniria com un boig demanant les adreces personals per anar a casa de persones associades a que li firmin no se sap què.

martes, 15 de junio de 2010

Desmontando argumentos

Poco a poco vamos sabiendo la verdad y los mitos y las mentiras se van cayendo y desmoronando una tras otra como un castillo de naipes. El tiempo es ese juez infalible que al final pone a cada uno en su sitio.
En la asamblea de Tarragona del 5 de septiembre el Presidente de la FERC nos habló de que nuestras jornadas estaban aseguradas por el pacto de estabilidad hasta el 2011. El delegado de la FERC de Girona, sin embargo, nos advirtió que con pacto de estabilidad o sin pacto de estabilidad nos podían recortar las jornadas. En el acuerdo firmado se decía que todo el profesorado que ha sido destinado a un centro continuará en ese centro "excepto que en el lugar de trabajo (...) se produzca una reducción horaria de más de un tercio de dedicación". O sea, que si en primaria tenemos menos de 19 horas de religión y en secundaria menos de 12, con pacto o sin pacto de estabilidad nos pueden recortar la jornada.
Y eso es lo que se ha ocurrido. En algunos centros de Tarragona y del Baix Llobregat han recortado jornadas a pesar de que sus profesores estaban acogidos al famoso "pacto de estabilidad". Sí, como lo leen, ¡les han recortado la jornada!
Por lo tanto, el delegado de la FERC de Girona tenía razón y sabía de qué hablaba. Muchos no quisimos o no quisieron ver la verdad, prefirieron seguir las indicaciones del líder y de los que le apoyaron en vender ese pacto de estabilidad, que fue simple y llanamente humo. El objetivo era desviar la atención de las maniobras que se estaban orquestando para deshacer a la FERC y para que ni concursáramos ni llegáramos a ser fijos. El SIERC, al parecer también interesado en el asunto, prestó ayuda al Sr. Villaronga y alguno de sus miembros fue liberado sindicalmente para reforzar esa acción. Al parecer si el profesorado conseguía ser fijo, el SIERC tenían mucho que perder.
De todas formas el siguiente mito, la siguiente mentira, no tardará en caer: es la del contrato fijo. Sr. Villaronga, si a finales de año no tenemos esa propuesta que le iba a hacer el departament para comenzar a ser fijos le recomiendo que coja las maletas y se vuelva a su casa para siempre, y se lleve con usted a todos los suyos.
Le quedan seis meses.

domingo, 13 de junio de 2010

PERÒ QUI APAREIX A LES FOTOGRAFIES DE LA PERMANENT DE LA FERC?

Sra. Lourdes Monfort,

si no hagués estat present a les reunions i assemblees de l'AMRC, no gosaria dir que vostè ha participat activament en una maniobra orquestrada pel senyor Villaronga per tal de:

desacreditar l'Assemblea i la Junta de l'AMRC, i sobretot la seva presidenta i per tal d’aconseguir que es traguessin totes les demandes interposades contra les il•legalitats comeses a la FERC, una darrera l’altra, beneïdes pel president, el senyor Bernat Villaronga i Gríful

Li posaré un exemple:

sabent que la Junta de la FERC havia decidit que no calia fer una MEDIACIÓ, sabent que el president de la FERC NO ES VA PRESENTAR a la MEDIACIÓ proposada pel PREVERE Francesc Xavier Machacón que amb tot el rigor i transparència, i després d'hores de pregària, havia plantejat de portar a terme, posant unes condicions dures i difícils d'acceptar com la NO AGRESSIÓ VERBAL I LA TOTAL SINCERITAT per ambdues parts, vostè va començar a bombardejar l'AMRC utilitzant correus electrònics de persones associades a aquesta associació, dirigint una campanya per tal que es traguessin les demandes interposades.

Només dues persones van decidir fer-li costat. Aquest va ser el fruit recollit. Una collita pobra, per cert!

Ara ens trobem que vostè forma part d'aquesta ja famosa PERMANENT, tot i que ens va vendre que el SEU POSICIONAMENT ERA TOTALMENT NEUTRAL.

Permeti que li digui que HA PERDUT TOTA LA CREDIBILITAT i de la CREDIBILITAT DE LES SEVES OFERTES DE MEDIACIÓ, ja NI HEM PARLEM!

sábado, 12 de junio de 2010

Em reafirmo: a Bailar, a bailar, a bailar...!!!!

Algú podrà dir que no és seriós penjar en un blog com el nostre els meus dos articles anteriors, però mireu, davant TANTA IRREGULARITAT, TANTA FALÒRNIA, TANTA FALSEDAT, TANTA MAQUINACIÓ MAQUIÈVEL.LICA,arriba un moment que CAL RIURE I TREURE TOT EL BON HUMOR que encara quedi.

De veritat senyor Villaronga, davant tot el que ha fet i segueix fent, només val FÚMER-SE DEL RIDÍCUL ESPANTÓS que estan fent vostè i la seva Permanent i ESPERAR A QUE EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL FISCAL DIGUIN LA SEVA.

Així que mentrestant: A BAILAR, A BAILAR, A BAILAR, ALEGRES SEVILLANAS, A BAILAR!!!!!!!

viernes, 11 de junio de 2010

cantores de hispalis-que no nos falte de na

SENYOR VILLARONGA, FIXI'S, FIXI'S, FINS HO TOT A ANDALUSIA HO ESTAN CELEBRANT!

Quan vist l'èxit de les votacions a la PERMANENT de la FERC i han sabut que ara es formarà el CONSELL NACIONAL, s'han posat la peineta, er traje faralae, han agafat la guitarra i al ritme de "QUE NO NOS FARTE DE NÁ", s'ha muntat la gran festa




a bailar,a bailar



Miri,senyor Villaronga, jo davant la seva SUPERMEGAVOTADA PERMANENT li recomano que es posi aquest vídeo i es deixi anar una estona.

Afegeixi's a la festa.

jueves, 10 de junio de 2010

ÈXIT ELECTORAL? 73,5% D'ABSTENCIÓ, SENT MOLT GENEROSOS

Benvolgut Sr. Villaronga i nova Permanent de la FERC:

El meu més sentit condol per l’èxit de la FERC del dia 5 de juny de 2010. Realment hi ha dues coses preocupants en el seu anunci de “MÉS DE 150 DOCENTS VOTEN LA NOVA PERMANENT DE LA FERC”

La primera és que més de 150 vol dir que no s’ha arribat als 160. Això significa que fent uns càlculs ràpids, si ens aquests moments a la FERC hi ha aproximadament i tirant molt llarg 600 persones associades, la participació a les eleccions de la Permanent de la FERC ha estat d’un 26,5% i l’abstenció d’un 73,5%. I mira, he estat generós i he calculat que havien votat 159 persones.

A qualsevol eleccions això és UN FRACÀS ESTREPITÓS.

La segona és que quan en un col.lectiu es produeix una abstenció tan alarmant vol dir alguna cosa molt seriosa: QUE S’HA PERDUT LA CONFIANÇA EN LA PERSONA QUE EL REPRESENTA I QUE HA CONVOCAT LES ELECCIONS. ÉS A DIR QUE S’HA PERDUT LA CONFIANÇA EN EL PRESIDENT .

Havia dit dues coses preocupants? Perdoni però seran tres.

Així que aquí va la tercera.

La seva Permanent, segons vostè i les seves magnífiques eleccions, està formada per la Presidenta de Lleida, la Sra. Montserrat Batlle, que va ser expulsada de l’AMRC per participar activament en les baixes de gent de primària d’aquesta província, sent vocal de l’AMRC.

També va ser expulsada de l'AMRC, pel mateix motiu, la Secretària de Lleida, la Sra. Ma. Júlia Lladonosa.

La Secretària de Tarragona, la Sra. Mari Luz Gómez, va ser expulsada també de l’AMRC pel mateix motiu, sent-ne també vocal de la Junta d’aquesta associació.

Ja ni parlem de la Sra. Lourdes Monfort a la qual se la va haver d’advertir des de la Junta de l’AMRC que de seguir enviant mails a professorat de primària boicotejant el que per Assemblea d’aquesta associació s’havia acordat: mantenir les demandes contra les irregularitats comeses des de la FERC i capitanejades per vostè com a President, potser s'haurien de prendre mesures més serioses.

I no segueixo. Miri totes les persones que hi ha a la famosa Permanent són de la seva corda.

Pluralitat? Cap ni una!

Dit tot això, vull recordar-li que els docents de religió estem acostumats a llegir els diaris i sentir les notícies i que per tant tenim una certa cultura democràtica i política.

Li traduiré al català més planer: ELS DOCENTS DE RELIGIÓ NO SOM IDIOTES I SABEM LLEGIR ENTRE LÍNIES.

QUEDI’S AMB EL SEU ÈXIT ELECTORAL I JA REBRÀ NOVAMENT UNA ALTRA DEMANDA.

Pasatiempos

Ahora que ya tenemos a la vista elperiodo vacacional y con el fin de refrescarnos un poquito os proponemos un entretenimiento de verano:
En estas dos fotos aparentemente iguales de dos asambleas de la FERC convocadas por el presidente señor Bernat Villaronga, una hace dos años y la otra hace cinco días, las dos tomadas en el mismo lugar ¿Sabes encontrar las más de 150 diferencias entre ambas?











¿Y ya has acertado cuál es la mayor diferencia de todas?







lunes, 7 de junio de 2010

Torni a llegir el conte del tres porquets Sr. Villaronga

Recapitulem!

El Sr. Villaronga acaba de celebrar unes eleccions del tot il•legals (els nous Estatuts presentats al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya no ha estat encara aprovats ni publicats al DOGC)

El Sr. Villaronga, ha muntat unes candidatures a la Permanent de la FERC il•legals (només cal veure que segons l’esborrany dels nous Estatuts, per Girona no pot anar el Sr. Jordi Rúbies, que treballa i viu a Barcelona)

El Sr. Villaronga, ha permès que persones de l’AMRC passessin a formar part de l’APRC amb uns Estatuts (de l’APRC) aprovats sense el percentatge de vots necessaris perquè tinguessin validesa (la qual cosa ja està pendent de judici i també al Síndic de Greuges)

El Sr. Villaronga es permet el luxe d’injuriar a la Presidenta de primària en públic a Lleida, dient que aquesta anava en contra de l’església i que pretenia treure la religió catòlica de les escoles. Resultat, 64 socis i sòcies de l’AMRC de Lleida que es donen de baixa. Il.legal? Potser no, però sí execrable.

El Sr. Villaronga, va aprovar en una Assemblea a Tarragona les dues noves associacions APERC i ADOREC deixant votar a tots els assistents, la qual cosa és una il.legalitat com una casa de pagès (això també està pendent de judici)

El Sr. Villaronga va acceptar, com a President de l’APRC, el cessament com a Vicepresidenta de la FERC, per part de la Junta de l’APRC de la Sra. Maissa Noguera, quan havia de ser una Assemblea Extraordinària de la FERC qui ho hagués hagut de decidir i portar a terme. Una altra il.legalitat, pendent de judici.

El Sr. Villaronga ha nomenat a dit un altre Vicepresident de la FERC, el Joan Antoni Gil, quan havia d'haver estat nomenat per una Assemblea extraordinària. Una nova il.legalitat.

El Sr. Villaronga presenta ara la seva dimissió com a President de la FERC en una “Assemblea” informativa, (realment no se n’assabenta de res) quan havia de fer-ho en una Assemblea extraordinària. Novament una altra il.legalitat.

Aquesta és només una mostra de les actuacions del Sr. Villaronga.

I ara anem a pams:

Com que resulta que la manera com es va destituir la Maissa Noguera no és la correcta, com que resulta que l’Assemblea de Tarragona és del tot il.legal, com que resulta que els Estatuts de l’APRC van ser aprovats sense el percentatge requerit, com que resulta que les baixes de l’AMRC han anat a parar a l’APRC , però els estatuts que ho permetrien estan pendents de resolució judicial, com que resulta que les candidatures de la Permanent a la FERC ja han estat muntades de forma irregular, com que resulta que les eleccions de dissabte dia 5 tampoc són legals i com que resulta que el sr. Villaronga ha presentat la seva dimissió davant una Assemblea, que no era tal, sinó una reunió informativa ....

Ens trobem amb que:

El Bernat segueix sent el President de la FERC, l’ADOREC i l’APERC encara no tenen reconeguda la seva validesa legal, els nous Estatuts de la FERC encara no són vàlids, com tampoc ho són les candidatures a la Permanent de la FERC, com tampoc els resultats de les eleccions realitzades, com tampoc la possibilitat de que persones associades a l’AMRC ara siguin de l’APRC, com tampoc està clara la validesa del nou vicepresident de la FERC ni la destitució de l'anterior vicepresidenta, la Maissa Noguera,com tampoc....


Esperarem els judicis, com cal fer, però ja veuen vostès què és construir castells de sorra.

Torni a llegir el conte del tres porquets Sr. Villaronga i tregui’n alguna conclusió coherent.

De veritat que li farà bé fer-ho!

viernes, 4 de junio de 2010

EMPOLAINI'S BÉ PERQUÈ LA FOTO SIGUI BEN VISTOSA

Demà, dissabte 5 de juny, assistirem a la posada en escena d’una de les moltes il•legalitats del Sr. Bernat Villaronga.

Aquestes eleccions no es poden celebrar perquè no s’han aprovat al Departament de Treball els nous estatuts que les validarien. I, segons el meu discret criteri, ho tenen magre perquè els li aprovin.

Moltes coses hauràn de canviar d’aquests estatuts perquè siguin vàlids i, molt em temo que coses prou substancials.

Però al Sr. Villaronga això li és ben igual.

També va aprovar l’actual Junta de l’APRC amb 35 vots, tres d’ells invalidats perquè es va escriure a l’únic model de papereta que hi havia (no existia ni el vot en contra ni el vot en blanc) dos “NO” i un “EN BLANC”

De tota manera ell mateix ho va formular clarament: “NOMÉS AMB EL MEU VOT ERA SUFICIENT PERQUÈ SORTÍS APROVADA LA CANDIDATURA”, va dir.
Ara serà ben bé el mateix.

I AIXÒ ÉS EL QUE TENIM, QUE NO EL QUE ENS MEREIXEM!

De tota manera, el Sr. Bernat Villaronga haurà de comparèixer davant el Tribunal Superior de Justícia i aclarir TOTES LES MARTINGALES QUE S’HA INVENTAT.

I no sé per què però molt em temo que no trigarà massa a haver-ho de fer.

VAGI PREPARANT-SE UNA MOLT BONA DEFENSA, PERQUÈ LI ESPERA UN ESTIU CALENTET!

Si 32 vots de tots els associats i associades de l’APRC pensa que són representatius, ja no cal seguir parlant. L’abstenció en aquelles votacions va ser del 84,79%.

Però ara, el Sr. Villaronga s’ha cobert les espatlles. Creant l’APERC i l’ADOREC, mentint sobre i difamant a la presidenta de primària per tal que es buidés de socis i sòcies l’AMRC fonamentalment a Tarragona i a Lleida, aconseguirà poder posar a la seva pàgina web que la participació ha estat massiva.

Però miri Sr. Villaronga, al final, la fotografia definitiva no serà la de demà, sinó la del dia que se celebrin els judicis. Fins i tot, potser surti a premsa, la qual cosa sempre li ha agradat.

Llavors , EMPOLAINI’S BÉ PERQUÈ LA FOTO SIGUI BEN VISTOSA!

sábado, 29 de mayo de 2010

"En representación de..."

Estamos asistiendo al gran esperpento, lo nunca visto, el ridículo llevado a su máximo grado de expresión. Hace poco el presidente de la FERC, Bernat Villaronga, nos enviaba unos nuevos estatutos, difícilmente digeribles por sus manifiestas ilegalidades, y que seguramente no superarán el filtro de su aprobación en el Departament de treball de la Generalitat. Pero a pesar de eso, el presidente continúa en su alocada carrera hacia adelante y, con esos nuevos estatutos, que no se aguantan y han sido diseñados para sus propios intereses, ha convocado unas elecciones con el fin de elegir a los responsables de nombrar al futuro presidente.
No han pasado ni tres semanas de la recepción de esos “nuevos estatutos” y el señor Villaronga ya los ha incumplido. No ha tardado mucho. Lo ha hecho al presentar candidatos en alguna provincia que viven y trabajan en otra diferente. Pero, ¿Por qué nos tiene que sorprender esto, Cuando el Sr. Villaronga ha colocado a dedo los vicepresidentes que le ha venido en gana, ha creado vicepresidencias, las ha suprimido, se ha dado horas de liberación a si mismo, ha creado otras asociaciones para conseguir sus fines en el sindicato, en definitiva, lo ha destrozado todo?
Lo más curioso de todo y lo que ha movido más que a la risa, a la carcajada, ha sido la invención de un nuevo cargo que no consta en ninguna organización mundial. Ese nuevo cargo es el de “en representación de”.
A los representantes de las asociaciones que él mismo ha introducido en la FERC (la ADOREC y el APERC) también de forma supuestamente ilegal (lo de supuesto lo decidirá un juez) ya no les llama ni vicepresidentes, les llama “en representación de”. Y lo más curioso de este nuevo cargo es que los de “en representación de” votan y deciden dentro de la FERC como auténticos vicepresidentes.
Ya lo ven, también Calígula nombró senador a su caballo, y así le fue…

sábado, 22 de mayo de 2010

LA GALLINETA HA DIT QUE PROU!

Senyor president, llegint la convocatòria de Junta Directiva de la SEVA pàgina web, m’ha vingut al cap la cançó del Lluís Llach, “La gallineta”.

Se’n recorda?

“La gallineta ha dit que prou
ja no vull pondre cap més ou
a fer punyetes aquest jou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em venen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita

La gallina ha dit que no .....”


Doncs això és el que hi ha, senyor Bernat.

Vostè creu que les persones que han posat les més de sis demandes judicials, NO CONTRA LA FERC, sinó CONTRA TOTA UNA SÈRIE D' ACTUACIONS de les quals VOSTÈ N’ÉS EL MÀXIM RESPONSABLE ,ara les trauran perquè les ASSOCIACIONS que VOSTÈ HA CREAT I HA FET APROVAR EN UNA ASSEMBLEA ABSOLUTAMENT IL.LEGAL HO DEMANIN?

Ja s’ho pot anar traient del cap!

L’AMRC, ja ha dit la seva en Assemblea, que recordi que és sobirana.

L’APRC? A quina Assemblea s’ha aprovat que es retirin les demandes?

L’ADOREC i l’ APERC? Està pendent de judici la seva legitimitat i per tant, fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no digui la seva, no tenen res a dir.

Com també ho està aquesta Junta Directiva que s’ha inventat, aprovada a l’Assemblea de Tarragona del 5 de setembre de 2009, en la qual, per cert, en el discurs inaugural que va fer el senyor Josep Ponce, ja va dir que podia ser IL.LEGAL.

La seva gallineta dels ous d’or, aquella que sempre li ha donat el que vostè volia, HA DIT QUE PROU, QUE JA NO VOL PONDRE CAP MÉS OU, QUE HA FER PUNYETES AQUEST JOU, QUE FA TANTS ANYS QUE L’ESCLAVITZA.

Les demandes tiraran endavant i ja s’hi posar com vulgui. Les que ja estan interposades i les que s’interposaran mentre segueixi actuant com si fós el Rei del Mambo, saltant-se tots els camins legals.

Senyor president: LA GALLINA HA DIT QUE NO!

viernes, 21 de mayo de 2010

Senyor President, DONI’S PRESSA A ENSOBRAR

Senyor Bernat Villaronga,

per què té tanta pressa a fer ara el que porta anys sense fer?

Sap perfectament que havia d’haver convocat eleccions ara fa quasi tres anys i sap perfectament que els Estatuts feia anys que s’haurien d’haver reformat. Sap que les Assemblees que ha portat a terme durant anys no estaven constituïdes segons marquen els Estatuts de la FERC encara vigents i que només eren reunions de treballadors.

Ha estat negligent en la seva tasca perquè mai ha tingut en compte els ESTATUTS de la Federació que presideix.

Repeteixo, a què ve tanta pressa? O és que ara que es veu els judicis a sobre vol tenir-ho tot arregladet. Una Assemblea amb delegats, un Estatuts reformats i unes eleccions.

Massa coses i fetes totes a corre cuita!

Està fent les coses malament i de forma dubtosament legal, i vostè ho sap.

Com vol convocar eleccions quan els associats i associades de les úniques associacions federades que tenen plena legalitat – l’APRC i l’AMRC- no hem rebut la versió dels nous Estatuts, aprovada per aquesta suposadament legal Assemblea de Tarragona?

Què vol, que votem a cegues?

Es pensa que ens llepem el dit? La Permanent serà qui dirigeixi la FERC si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no diu el contrari, que té molts números que digui el contrari. Els socis i sòcies de a peu no sabem en aquests moments quines són les competències definitives d’aquesta Permanent. I vol que votem?

No senyor, no! Deixi de fer irregularitats, deixi d’utilitzar totes les seves forces per aconseguir una FERC a la seva mida. Bé, a la seva mida i a la del senyor Ferran Piñeiro.

No se n’adona que TOT el que està fent li pot esclatar a les mans?

Vostè es fa fotografies amb alts càrrecs i deixa bocabadats als docents de religió que creuen que amb aquests “contactes” ho arreglarà tot.

Quina consideració tindran de vostè si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emet alguna sentència contra les seves accions? Que dirà, que ha estat una petita errada, que ha estat una badada, que la Justícia ja se sap com funciona ...?

Ho té magre, senyor President, molt magre!

I torno a recordar-li que a 14 dies per les eleccions, a les quals, ja li dic ara que NO VOTARÉ, encara és hora que rebem la versió APROVADA a la darrera Assemblea de Tarragona.

Així que DONI’S PRESSA A ENSOBRAR i de pas sempre ens pot posar a la carta alguna fotografia impactant. Això li dóna molts punts de credibilitat!

miércoles, 12 de mayo de 2010

Gravísima irresponsabilidad

Nueva puesta en escena del Presidente de la FERC, y esta vez parece que la estrategia llega a su fin:
El Sr. Villaronga ha convocado elecciones a la FERC en virtud de unos estatutos supuestamente aprobados por una supuesta asamblea, convocada por una supuesta junta que supuestamente está pendiente de que un juez dictamine si todos estos supuestos dejan de serlo.
Y de nuevo Tarragona, lugar del encuentro y de la la maquinación. Lugar donde se han gestado todas las supuestas irregularidades a través de diferentes "asambleas". Sí, esa Tarragona donde nos están recortando jornadas a algunos profesores de Religión y donde los delegados sindicales callan. Ellos se sienten blindados y seguros, así que todo el mundo a callar y a obedecer.
Pero en Tarragona ya hay voces que decimos "prou". En Tarragona no nos merecemos ésto, Catalunya no se merece esto; no nos lo merecemos ninguno de nosotros.
Covocar unas elecciones para dividir, en vez de unir, saltándose todo precepto moral y legal, y fundamentar esas elecciones en unos estatutos que no han sido aprobados por el Departament de Treball ni publicados todavía por el DOGC, Sr. Villaronga, es una gravísima irresponsabilidad.
¿Qué pasará si una vez celebradas las elecciones no le aprueban sus estatutos, Sr. Villaronga? ¿Qué pasará si un juez dictamina que todo lo que usted ha hecho queda anulado? ¿Da igual? ¿Ha calibrado el daño que podría a hacer a muchas personas que le han seguido como a un líder sectario, sin mirar que lo que hacían era ilegal? ¿Ha calibrado el daño que está infringiendo a muchas personas que buscan la legalidad y no comulgan con las ruedas de molino que usted le propone?
En una carta nos hizo saber del sufrimiento de su familia. Lo siento mucho, de verdad, pero usted es el causante del dolor de su propia familia y el de otras muchas familias que no son la suya. Porque ¿es usted consciente que el resto de personas a los que usted desprecia y ataca también tienen familia? ¿O no lo había pensado nunca?
Lo de sentirse poderoso, a los políticos les gusta mucho, y usted lo ha fijado como objetivo. Para conseguirlo no ha reparado en ningún medio a utilizar. Pretende llegar a conseguirlo aun dejando un reguero de afectados por el camino. ¿Le da igual, o ha sido aquello que dicen los políticos "un error de calculo" en la estrategia? A eso usted le llamará costes políticos o incluso daños colaterales, pero todos sabemos que las palabras esconden algo más, en este caso, mucho más.
Me gustaría finalizar este artículo haciéndome eco de las palabras que anteayer pronunció el Papa Benedicto XVI en las que denunciaba y afirmaba que "la mayor persecución a la iglesia son los pecados que existen en ella". Traslado esta denuncia a algunas actuaciones de la FERC ya que están haciendo daño al colectivo de profesores y maestros de religión, a muchas personas creyentes y a la propia Iglesia. Espero que, al menos, esta última no tarde en desvincularse de las actuaciones del Presidente de la FERC. Aún está a tiempo.

viernes, 30 de abril de 2010

MOLT BONIC, SÍ SENYOR!

Sí senyor! Molt boniques les fotografies, molt vistoses i sobretot molt impactants.

El president de la FERC, ben vestit, com està manat, a la Diada de Sant Jordi representant la Federació. Ten points!

El problema és que tot això queda força deslluït quan darrera hi ha actuacions dubtosament legals, i quan es té sobre les esquenes més de sis demandes judicials pendents de resolució.

La representació de la FERC una mica escassa, segurament perquè tothom tenia classes en un dia com aquest en que a totes les escoles i instituts hi ha més feina que mai. Però està clar que el president de la FERC és un privilegiat que s’ha auto assignat un alliberament sindical del 80% a costa de treure hores a aquells que han gosat contradir-lo.

Quina sort que té de poder passar el dia de Sant Jordi entre persones de tant alta representativitat política, i sobretot fer-se’n la fotografia corresponent. Guardi-les per a la posteritat. Sempre donen prestigi.

La carta al President de la Generalitat excel•lentment escrita, però el problema és que qui arregla els problemes d’un col.lectiu no és el Sr. Montilla, sinó els tècnics del Departament d’Educació. És simplement un petit matís.

Per altra banda, hem rebut la seva proclama en la qual ens comunica que “que fruit del treball realitzat amb tenacitat i elegància davant de la Conselleria d’Educació i el Govern de la Generalitat de Catalunya, podem comunicar que ha estat prorrogada totes les dedicacions de mestres i professors de religió de Catalunya pel curs 2010-2011”

De veritat, senyor president, deixi estar d’una vegada el bombo i els platerets i deixi d’enganyar al col.lectiu. La pròrroga es va pactar en el Comitè Intercentres el maig de 2009 i res té a veure amb el treball realitzat amb tenacitat i elegància davant la Conselleria d’Educació i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’idea de la pròrroga la van parir vostè i el sr. Ferran Piñeiro a esquenes de les Vicepresidentes de la FERC i, li van comunicar a la presidenta de primària just abans d’entrar a la reunió amb el Departament d’Educació en la qual s’havia de parlar del concurs per arribar a ser personal laboral fix.

Les coses clares i la xocolata espessa.

Vagi fent-se fotografies que quan més amunt sigui, més dura serà la caiguda!

miércoles, 28 de abril de 2010

¡Que no te engañen!

En las últimas cartas recibidas por el colectivo de maestros y profesores de Religión de Catalunya, por parte del grupo liderado por el presidente de la FERC, Sr. Bernat Villaronga, se afirma que se se están dando los pasos necesarios para ser fijos. Sobre este aspecto quisiera hacer una serie de reflexiones que escribo a continuación:
Ser fijo, Sr. Villaronga, no se puede hacer de un día para otro y hace falta primero creérselo y luego tener mucha voluntad. Antes que nada, usted sabe que hay que contar con un equipo dispuesto a hacerlo (los suyos, que le apoyan, no creo que lo quieran) y después dar toda una serie de pasos, que o no se han hecho o no se han querido hacer.
¿A qué pasos me refiero?
1) Normalización de las dotaciones de centro de primaria.
2) Concurso de destinaciones partiendo de cero, y
3) Oposición o concurso oposición.
Difícilmente nadie de nuestro colectivo llegará a ser fijo si se ha dificultado el primero de los pasos. Con más razón todavía si ya llevamos cuatro años sin poder concursar y, por tanto, sin normalizar la adjudicación de los centros que han quedado libres. ¡No nos engañe más por favor!
De todas formas, si le llegáramos a creer que estuviera dispuesto a tirar adelante este proceso (mucha Fe hace falta), usted sabe perfectamente que nos esperan un mínimo de tres años de preparativos para llegar a conseguirlo. Cada paso (normalización, concurso y oposición), además de necesarios, sólo se pueden hacer uno tras otro, año tras año. Así que, tres procesos, tres años. ¡¡¡ Las cuentas claras!!!
Su anuncio de que a finales de año tendremos una propuesta del Departament d'Educació para concursar (2º paso), usted sabe que es humo para despistarnos de su situación personal en el sindicato, y se hace sabiendo que a finales de año, como muy tarde, habrá elecciones en Catalunya. Es por eso que es muy probable que ese proceso no se tire adelante por ahora (al igual que se ha hecho con los anteriores), ya que no sabemos quién regirá el Departament d'Educació a partir del año que viene y qué voluntad mostrará hacia nosotros. Además, las elecciones sindicales, a las que me imagino que usted aspira a presentarse antes que salga ninguna sentencia que le incumba, serán poco después, y con la que usted ha montado, Sr. Villaronga, ya no queda ni sindicato ni cohesión sindical alguna en nuestro colectivo.
¿Se acuerda usted de la parábola de los talentos? Pues a usted le dieron uno, pero de lo único que podrá rendir cuentas será de una muy pequeña parte de lo dado.
La Justicia y Dios dirán...

lunes, 19 de abril de 2010

E QUI LI QUA, THAT IS THE QUESTION, ALEA JACTA EST!!!

El projecte d’estatuts de la FERC m’han deixat bocabadat.

Quina varietat de termes que no s’arriben a entendre a no ser que tinguis una persona experta en sindicalisme al teu costat que els vagi desxifrant, quina subtilesa a l’hora d’embolicar la troca per tal que ningú arribi a copsar l’entrellat del que es pretén, quina riquesa de vocabulari hermètic que, poques persones associades en aquests moments a l’APRC i a l’AMRC penso que arribem a sospitar què volen dir...!

Realment, llegir-los et deixa una sensació estranya que no acabes de saber ben bé a què respon: si a que ets realment tonto de llibre perquè no has entès gairebé res o a que, simplement, això no hi ha qui ho entengui.

Tens la temptació d’agafar un full i un llapis i començar a fer un esquema darrera un altre, però la pregunta sorgeix ràpidament: VAL LA PENA TAN D’ESFORÇ?

Perquè en realitat, aquest projecte d’estatuts deixen clares una sèrie de qüestions de prou importància com per no intentar ni tant sols fer l’esforç d’entendre què és la Permanent, el Consell Nacional, el Congrés Nacional, l’Assemblea Territorial i la Secció Sindical són i quin paper juguen en tota aquesta superestructura.
I quines són aquestes qüestions?

1. Les associacions fundadores de la FERC, l’AMRC i l’APRC desapareixen, per voluntat del President de la FERC i de la Junta Directiva que ha constituït en contra dels Estatuts vigents de la Federació.

2. Les associacions afegides a la FERC de forma absolutament contrària al que marquen els actuals Estatuts, és a dir, de forma absolutament il.legal, només han estat la tapadora que amaga la manera de deixar l’oposició que el Bernat ha trobat dins la Junta Directiva de la Federació en franca minoria. De cap de les maneres, cap dels arguments que públicament, de forma oral i per escrit, ha donat el senyor Bernat Villaronga, són certs. Han estats creades per destruir la majoria que representaven la Susana, la Juliana i la Maissa a les reunions de Junta.

3. La FERC, segons el projecte d’Estatuts, es dividirà en quatre territoris autònoms administrativament i econòmicament i les persones que pertanyen a aquest territoris passaran a ser-ne membres associats. És a dir, ara ja no es serà de la FERC, sinó de la FERC-Girona, o Tarragona, o Lleida o Barcelona.

4. Els possibles delegats i delegades sindicals que hagin d’anar a les llistes electorals, que són el representants legítimament escollits pels treballadors, ja no dependran de l’APRC i l’AMRC com fins ara, que eren qui en presentaven els noms, sinó que serà la Permanent qui els proposi al Consell Nacional. Per altra banda, estaran controlats pel President de la Secció Sindical i per tres delegats sindicals cadascun d’una de les tres províncies que no siguin la del president d’aquesta secció.

5. Les disposicions transitòries primera i segona són un clar exemple antidemocràtic, perquè disposen que els òrgans de govern fins a les properes eleccions segueixen sent els mateixos que fins ara, sense modificar-ne la seva composició, que cal tenir en compte que està pendent de resolució judicial i per tant, és dubtosament legal, i perquè traspassen les persones afiliades a l’APRC i a l’AMRC (i està clar, també a l’ADOREC i a l’APERC, però això és ben igual, perquè son simples titelles fetes per als propòsits del president de la FERC) a aquesta nova FERC.

Aquest és el panorama: una FERC que traeix la seva essència –no es pot oblidar que va néixer per ACORD DE LES ASSEMBLEES GENERALS DE l’AMRC i l’APRC – que no ha comptat per a res amb la Junta Directiva de, com a mínim, una de les associacions mare a desaparèixer, l’AMRC, que compta amb l’oposició de la seva Assemblea General que és sobirana i que ha estat pensada per un president que fa tres anys havia d’haver convocat eleccions i no ho ha fet i per una Junta Directiva de la FERC remodelada a voluntat d’ell.

Realment no cal fer cap esforç més del compte per entendre que la FERC seguirà dirigida per l’actual president que serà fins a les properes eleccions el President Portaveu de la Permanent i alhora President del sindicat.

Hi ha una carta interessant amagada: l’actual President de la Secció Sindical, nomenat a dit pel senyor Bernat Villaronga, participarà amb veu però sense vot a la Permanent i serà qui controli i domini els actuals delegats i delegades sindicals.

I qui és aquest senyor: el Ferran Piñeiro.

Hem arribat on calia arribar: al binomi Bernat-Ferran, que han estat i segueixen sent el braç executor i la ment pensant de tot el que ha passat fins ara.

E qui li qua, that is the question, alea jacta est!

domingo, 11 de abril de 2010

ASSEMBLEA AMRC

Felicitar a tota la junta de l'AMRC a tots els mestres i professors que vam estar a l'assemblea. Una assemblea de gairebé 4 hores, amb molta gent. L'ambient molt maco com sempre i tothom fem pinya i costat a la nostra AMRC. No deixarem que noves propostes de nous sindicats facin desaparèixer l'AMRC. Ho tenim molt clar. Els acords es van aprovar per majoria amb una o dos abstèncions. Els associats sabem el que hem passat, el que l'AMRC ens ha donat i el que tenim gràcies a la nostra paciència i la nostra unió. Ni pensar de passar a un sindicat nou que també es diu FERC. Com va dir la nostra Presidenta, volem la FERC d'abans amb l'APRC i l'AMRC i qui calgui però no agafant els socis d'altres sindicats. M'espanta el fet d'escoltar que el President va dir que la Susana no aixecaria el cap i es quedaria sense socis. Això és el President de la FERC? També va veure testimonis presents de la campanya en contra que es va fer a Lleida, crec que van dir que era a la Seu d'Urgell, on es van repartir papers per donar-se de baixa de l'AMRC.
L'AMRC esta unida i es asombrós veure com tothom des de l'AMRC té les coses molt però que molt clares, sobre tot a Barcelona i penso que també a Girona. Per cert l'esmorzar molt bo, sempre teniu detalls amb tots nosaltres. Ânims a tota l'AMRC i moltes gràcies per tot el que feu.