Una associada de l’AMRC, la Lourdes M, està fent una campanya per aturar les demandes judicials interposades.
Em resulta realment sorprenent que aquesta persona pugui actuar contra els acords presos per l’òrgan sobirà de l’AMRC, l’Assemblea, i més quan aquests es van prendre per unanimitat absoluta.
Em resulta també sorprenent que al seu escrit aquesta associada digui: “CAL FER-HO AMB URGÈNCIA, i pensant en tots i totes nosaltres. Espero que altres mestres també us facin saber que NO ESTEM D'ACORD en fer demandes judicials i que no estem disposades/ats a pagar-les amb les nostres quotes, ni a pertànyer a una associació que pren aquestes mesures que seran potser, molt legals, però gens adequades per al nostre col•lectiu i tarannà cristià”
Crec que ja n’hi ha prou d’utilitzar les pròpies conviccions religioses per justificar-ho tot.
Estimada Lourdes, el “tarannà cristià” no és contrari a la recerca de la justícia i la veritat: i si per això s’ha d’arribar als tribunal de justícia, cal fer-ho.
A banda d’això em qüestiono què significa “tarannà cristià”. Em sembla ridícula aquesta expressió i crec seriosament que desmereix la nostra opció de fe.
Em sorprèn igualment que s’apliqui la vara de mesurar del “tarannà cristià” només a un fet concret: les demandes judicials, i no a totes les irregularitats comeses que han portat a presentar-les. El veritable calvari al que s’ha sotmès a una sèrie de persones no compta! El desprestigi al que s’ha sotmès a persones concretes, no compta! El malversament de diners dels associats i associades, no compta! I un llarg etcètera no compta!
Quin “tarannà cristià” tant curiós: borni i selectiu!
No anem bé, benvolguda Lourdes!
Per altra banda no deixa de sorprendre’m que segueixis utilitzant un discurs demagògic i fals. Les demandes interposades no són contra la FERC ni contra el senyor Bernat Villaronga, sinó contra uns fets concrets que es consideren irregulars, contra els estatuts de la FERC i il•legals. Això sí, el màxim responsables d’aquests és el president de la Federació, en Bernat i, com a tal, haurà de respondre’n el dia 10 de febrer davant la justícia.
Veig massa nerviosisme davant aquest judici i, francament no acabo d’entendre-ho. Si una persona està convençuda que el que ha permès fer o ha fet no està contra la legalitat, no té perquè estar neguitós.
Estiguem tranquils tots plegats i confiem que la justícia digui la seva! Per alguna cosa vivim a una societat democràtica.
I si us plau, deixeu d’una vegada de treure el “Sant Cristo Gros”
8 comentarios:
Jo també he rebut el correu de la Lourdes i estic indignada per la parcialitat descarada que mostra!!!
Per què no va enviar un correu quan va saber les irregularitats fetes pel Bernat amb la intenció d'intentar aturar-les?
Estan conxavats i tenen una estratègia comú!!!
Respecte a les referències a la religió (tarannà cristià)només dir que alguns sembla que són només ells qui donen el carnet de cristià. Vergonyós!!!. Si us plau, no feu servir la religió per defensar interessos indefensables ni per defensar a qui no actua correctament!!! La religió (cristianisme) critica aquests comportaments de forma molt clara.
Esteu fent un mal favor al cristianisme i als cristians amb aquest comportament. Al final doneu la imatge que entre els cristians tot s'hi val, però sembla que us importa ben poc.
Jo també he rebut aquest correu i també estic indignat.
N'estic fins als trons del tarannà cristià que s'utilitza només quan convé.
A banda d'això em pregunto igual que el bloguista: què és aquest tarannà? De què anem? De puristes? Ser cristià significa que no es pot utilitzar la justícia quan estan passant coses que clamen al cel?
Segons aquest tarannà, un matrimoni que no funcioni de cap de les maneres, malgrat s'hagi intentat, no pot recórrer a la justícia per tal que s'estableixin els mínims legals!
Vergonyós tot plegat!
M'estic esperant un espectacle davant els jutjats el dia 10 de febrer, però passi el que passi confio que les tres persones que han tingut el coratge de denunciar les irregularitats comeses durant aquests darrers temps, no es tirin endarrera i segueixin demostrant la seva valentia i la seva integritat com a persones.
Ara hi ha que parar les demandes???
El que haurien de fer aquestes persones es demanar a més a mes danys i perjudicis per tot el que ha fet el Bernat. Els crids que ha rebut la Susana i penso que també la Juliana. Jo personalment vaig veure al Ferran i al Bernat cridant en una reunió privada de l'AMRC. La Susanna sempre ha mantingut la calma i l'AMRC també.
El Bernat intenta enfonsar l'AMRC... La Susanna ens va explicar que el Bernat va dir que no aixecaria el cap... Quina amenaça, quina barbarie... Que passa Bernat només t'interessava l'AMRC quan anava a votar a la FERC? La nostra presidenta ha estat al peu de les dificultats sense anar-se a montar altres sindicats i penso que tampoc s'ha ficat en l'APRC cosa que tu fas amb descaro.
Aquesta associada que sembla que opta per retirar les demandes, hauria de pensar que l'AMRC vol això i confio plenament en la seva junta directiva i en l'advocat.
Mireu, deixeu que ho digui així, pel boc gros: la gent que vol que ara s'aturin les demandes judicials, s'han begut l'enteniment!
Si s'ha arribat fins aquest punt és perquè les irregularitats comeses per l'actual president de la FERC, el Bernat Villaronga, són tantes i tant greus, que no hi ha hagut més remei que fer-ho.
A 9 dies del primer judici, i compte, perquè segons tinc entès, n'hi hauran més, no crec que les tres persones que s'han atrevit a fer-ho, evidentment assessorades per un advocat de prestigi, les aturin.
Les coses han arribat massa lluny i si s'ha arribat fins aquí em consta que no ha estat per voluntat d'elles tres, sinó perquè no hi ha hagut manera material d'arribar a una entesa amb el president, el vicepresident, posat a dit per ell, i el secretari de la FERC.
Demano públicament que sigui la justícia qui parli i demano, també públicament, que la Susana, la Juliana i la Maissa no s'encongeixin malgrat com s'ho han passat de malament i com s'ho hauran de passar d'avui al dia del judici.
Gràcies a totes tres per haver tingut el coratge de dir PROU a totes les irregularitats comeses!
Doncs per desgràcia, aquest cop tampoc ha rebut tothom la carta de la Lourdes. Segueixen sent selectius i amb poc tarannà cristià.
Sra. Lourdes Monfort:
El més greu problema de la nostra societat és que la gent no s’informa, no viu els problemes i, finalment, opina. Si vostè hagués assistit a l’assemblea del l6 de gener i d’altres que ni han hagut, sabria que la junta de l’AMRC ha estat oberta al diàleg, perquè el diàleg és quelcom meravellós, però s’ha de fer quan toca i amb qui vol dialogar.
Mentre l’AMRC estava oberta al diàleg i intentava una i altra vegada dialogar, els afins al Bernat es dedicaven sistemàticament a fomentar les baixes d’associats de l’AMRC. Això és unió o desunió? Això és dialogar? El fet d’eliminar membres de la junta de la FERC que fan nosa al Bernat és dialogar? Treure hores sindicals als delegats sindicals escollits democràticament –inclús a un sacerdot- és dialogar? Saltar-se els estatuts de la FERC en les assemblees és dialogar? Dir que la Susana, alma mater del sindicat, no aixecarà el cap, és dialogar? Parlar malament de la jerarquia catòlica en una assemblea –la primera a la qual vaig assistir- com va fet el Sr. Bernat, és prudent i de tarannà cristià?
Els judicis serveixen per aclarir les coses quan aquestes coses no s’aclareixen. A ningú li agraden el judicis, però els qui hi estem d’acord és perquè hem viscut les angoixes, les depressions, la desesperació... dels nostres directius legals. La bona fe ha estat el problema. Ja ni ha prou. Que la justícia decideixi.
No es pot estar mesos i mesos fent el sord i alhora destrossar les vides dels que, elegits democràticament, tant fan per nosaltres i, a més a més, desacreditar-los moralment davant d’instàncies superiors. Flac favor s’està fen al col•lectiu per part del Bernat.
Crec que vostè va de bona fe, però no ni ha prou. A més a més s’ha d’informar i no solament des d’un sector, perquè llavors irremissiblement s’equivocarà.
Atentament,
Manel
L’altre dia a la fleca de pa dues senyores comentaven el tema d’actualitat. Una va deixar la frase “ no podem votar partits de lladres”. L’altre li deia que no tothom és igual. Però l’altre va i li etziba; “ amics o no del Sr Pujol, si han robat que ho tornin”. La conversa va seguir, i em va fer pensar que realment el mal moral i ètic és de gran calatge. Millet, Pretòria, etc. La premsa aquest cop si que està en el seu lloc. Informa detalladament i no esquiva “amistats”. Un altra cosa és com afectarà a certs partits el fet d’haver donat una suposada cobertura als ara detinguts. Davant tota corrupció cal aplicar la llei, i sobretot la fermesa social. Hem de recuperar el respecte per la col·lectivitat , la transparència i desemmascarar les agendes ocultes d’alguns partits. Aquesta és la tasca de tots i totes.
Bernat Villaronga i Gríful
Pineda de Mar
A l’antic xofer del Carod Rovira, el Sr.Bernat, no hi ha qui l’entengui.
Ara a través del reliblog ens diu que: “hem de recuperar el respecte per la col•lectivitat, la transparència i desemmascarar les agendes ocultes”. Ho diu ell, el que ha gastat 3.000 euros sense consultar-ho a la junta legal de la FERC. Ho diu ell que fa tot el possible per ensorrar l’AMRC i la FERC, inventant-se nous sindicats.
El que ha de fer el Sr. Bernat és demanar un càrrec públic al seu partit polític, si li volen, i així podrà passar del 80% d’alliberament al 100%.
Espero però, que des del seu nou càrrec no es dediqui a afers religiosos. Ens enfonsaria.
Publicar un comentario