¡Imprescindible!Un autético placer para los sentidos.
Película llena de vivencias humanas y espiritualidad, humor y tragedia.
Diferentes historias que se unen en una sola: El camino.
1 comentario:
Anónimo
dijo...
No sé si un actor USA pot copsar el que hi ha al darrera d'una vivència plenament europea. Encara no he vist la peli, però el tema és ja, "per se" una experiència inolvidable.
L'he començat una vegada a Roncesvalles i no l'he pogut acabar per una pujada inoportuna de la presió arterial -això és una llicència enganyosa, la pujada va ser força conscient per manca d'atenció a la sal, vi...
Això va passar a Carrion de los Condes (Palència). En aquesta meitat de trajecte vaig conèixer una multitud inabastable de gent: de veritat, una autèntica i inolvidable passada. Després he arribat unes quantes vegades a Santiago, però encara em falta per fer aquesta segona meitat: El Burgo Ranero, Mansilla de las Mulas, Astorga, Foncebadon, Ponferrada, Villafranca, Cebreiro, el Poio, Sarria, Porto Marin, Arzua... i finalment Lavacolla, que com el seu nom vol dir és on els peregrins, en aquelles èpoques majoritàriament homes, es rentaven (la cola) per presentar-se nets davant del sant.
Al començament et planteges mil coses, que faràs esport (bici), coneixeràs noies maques, gent interessant, que en cada etapa aniràs a sopar a algun restaurant especial i a conèixer la vida nocturna del lloc en qüestió.... res de res. Esport si, molt i molt agradable, conèixer gent també, de tots tipus, colors i motivacions, però de gastar peles en sopar i anar de copes ni una sola. En el camí la vida és diferent. Encara que passis per nuclis urbans estàs en plena naturalesa i et comportes amb plena naturalitat. Si ets nerviós, et tornes tranquil, si ets tranquil et tornes alegre. Si ets tripaire et tornes templat... i així successivament. Les dificultats són una benedicció, les facilitats no es contemplen, tot canvia el teu i el seu sentit. La gent que participa es torna especial i la gent que no participa però que ho ha fet toca les bocines del seus cotxes al pas del peregrins amb una enveja sanissina de poder reviure encara que sigui uns segons virtuals animant a qualsevol dels actors actuals...
Qui no hagi passat aquesta experiència, de veritat... una autèntica PASSADA...
Ah, per cert, en Martin Sheen és descendent d'immigrants de Pontevedra, així que, alguna llicència si té aquest actor USA per possar-nos els dents llargs als europeus amb aquesta experiència maca maca com poques.
1 comentario:
No sé si un actor USA pot copsar el que hi ha al darrera d'una vivència plenament europea. Encara no he vist la peli, però el tema és ja, "per se" una experiència inolvidable.
L'he començat una vegada a Roncesvalles i no l'he pogut acabar per una pujada inoportuna de la presió arterial -això és una llicència enganyosa, la pujada va ser força conscient per manca d'atenció a la sal, vi...
Això va passar a Carrion de los Condes (Palència). En aquesta meitat de trajecte vaig conèixer una multitud inabastable de gent: de veritat, una autèntica i inolvidable passada. Després he arribat unes quantes vegades a Santiago, però encara em falta per fer aquesta segona meitat: El Burgo Ranero, Mansilla de las Mulas, Astorga, Foncebadon, Ponferrada, Villafranca, Cebreiro, el Poio, Sarria, Porto Marin, Arzua... i finalment Lavacolla, que com el seu nom vol dir és on els peregrins, en aquelles èpoques majoritàriament homes, es rentaven (la cola) per presentar-se nets davant del sant.
Al començament et planteges mil coses, que faràs esport (bici), coneixeràs noies maques, gent interessant, que en cada etapa aniràs a sopar a algun restaurant especial i a conèixer la vida nocturna del lloc en qüestió.... res de res. Esport si, molt i molt agradable, conèixer gent també, de tots tipus, colors i motivacions, però de gastar peles en sopar i anar de copes ni una sola. En el camí la vida és diferent. Encara que passis per nuclis urbans estàs en plena naturalesa i et comportes amb plena naturalitat. Si ets nerviós, et tornes tranquil, si ets tranquil et tornes alegre. Si ets tripaire et tornes templat... i així successivament. Les dificultats són una benedicció, les facilitats no es contemplen, tot canvia el teu i el seu sentit. La gent que participa es torna especial i la gent que no participa però que ho ha fet toca les bocines del seus cotxes al pas del peregrins amb una enveja sanissina de poder reviure encara que sigui uns segons virtuals animant a qualsevol dels actors actuals...
Qui no hagi passat aquesta experiència, de veritat... una autèntica PASSADA...
Ah, per cert, en Martin Sheen és descendent d'immigrants de Pontevedra, així que, alguna llicència si té aquest actor USA per possar-nos els dents llargs als europeus amb aquesta experiència maca maca com poques.
Publicar un comentario