El concurs de trasllats que el Departament d’Ensenyament vol portar a terme i que està negociant a les Meses Tècniques amb el sindicats amb representació al Comitè Intercentres del personal laboral, està sent utilitzat per algun sindicat per aconseguir afiliats.
Lícit? Evidentment, sempre que les informacions que es donin siguin verídiques.
No es poden fer discursos apocalíptics, quan la voluntat de l’Administració i dels sindicats no és que es provoqui una situació apocalíptica.
No es pot fer un discurs demagògic dient que es lluitarà perquè tots els docents que en l’actualitat estan treballant, mantinguin el seu lloc de treball i en les mateixes condicions que ara tenen, quan se sap que això és del tot impossible, perquè des de fa 4 anys els docents de religió estem en una situació CONTRA LLEI BÀSICA.
No es poden fer afirmacions com que el Departament amb el concurs està portant a terme una ERE encoberta, simplement perquè no és veritat.
El Departament , es veu obligat per llei a portar a terme el concurs. De fet l’hauria d’haver convocat el curs 2007-2008.
La Comunitat de Madrid porta ja 5 concursos i nosaltres seguim en una situació enquistada i què, de mantenir-la, acabaria produint conseqüències encara més greus que les què en aquest moment tenim.
Contracte fix? No podem tenir un contracte fix. És impossible jurídicament!
La LOE blindava el professorat de religió de primària i secundària que durant el curs 2006-2007 estava treballant.
Un concurs durant el curs 2007-2008 o 2008-2009 no hagués tingut unes expectatives tant complicades com el concurs previst per al 2012-2013. En comptes d’això algunes persones responsables de l’antiga FERC, entre elles el seu president, van preferir i van vendre el gran producte dels Pactes de Continuïtat. Com diuen els castellans : “pan para hoy y hambre para mañana”
Estem parlant de 4 cursos durant els quals han estat contractats molts docents de religió i sense els requisits que fixava la LOE com a indispensables per a poder exercir.
Responsables d’aquesta situació? Els qui proposaven persones sense els requisits indispensables per a poder-los proposar o els qui contractaven i han anat fent els ulls grossos per allò de “el curs vinent ja hi haurà concurs i s’acabarà amb aquesta irregularitat”? Els qui han aturat fins a tres vegades la possibilitat de fer un concurs?
Parlem de responsabilitat compartida? Potser fora el més correcte.
No podem seguir ni enganyats ni deixant que ens enganyin.
Ningú que no tingui els requisits que marca la LOE no podrà concursar.
Això no vol dir que la resta, les persones realment afectades pel concurs, es quedin al carrer.
Ningú vol això: ni l’Administració, ni els sindicats.
Com fer-ho? Aquesta és la funció dels representants sindicals: arribar a aconseguir que el màxim de persones possible se salvi de quedar a l’atur i en les millors condicions possibles.
Fer nous afiliats prometen il•lusions òptiques i no posant la veritat sobre la taula són figues d’un altre paner!
5 comentarios:
Confio plenament en l'AMRC com sempre ho he fet. Jo estic tranquil.la si l'amrc està a la mesa de negociació. L'AMRC sempre ha fet el possible per a tots. Hem de confiar en els nostres delegats sindicals.
D'acord, però de totes les persones que compleixen els requisits hi ha un gruix considerable que estan a primària amb titulació de secundària. Què passarà amb ells?
Miquel Roig.
Hola Miquel Roig millor que truquis a un delegat sindical i segur que et donarà una resposta.
A la pàgina de l'AMRC estan els seus telefons.
No és estrany que vulgin fer nous associats, sigui com sigui. Heu de tenir en compte que els caurà una factura de prop de 18.000 € per haver presentat el recurs de casació i haver-lo perdut davant del Tribunal Suprem de Madrid, el qual ha donat per vàlida la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Però encara hi ha gent que després de la Sentència del TSJC i la darrera confirmació del Suprem es creu que ara sí que són sincers... i no els manipuladors (Ara sancionats) de sempre?
Pot ser alló de donar exemple només és pels demés...
Publicar un comentario