QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

Sempre he pensat que els refranys amaguen veritats com a punys.
Sembla que hi ha persones dins la cúpula de la FERC que tenen ben poques coses a fer. Clar que amb un alliberament sindical, gràcies al qual només s’imparteix una hora de classe a la setmana, no és d’estranyar que es tingui temps suficient per no només pentinar el gat, sinó tota bèstia que tingui pèl.
Aquest és el cas del president de la Federació d’Ensenyants de Religió de Catalunya, la meva estimada FERC.
A costa de les hores sindicals que ha tret a uns i altres, ell pot gaudir del privilegi que suposa només trepitjar l’institut una hora a la setmana.
Em pregunto què deu fer amb tantes hores, vista la feina sindical que durant aquest any s’està portant a terme. Què s’ha aconseguit pel col.lectiu?
Una entrevista amb el Conseller Ausàs, la famosa i ja carregosa, per les vegades que se’ns ha repetit, pujada a Montserrat amb Conseller d’Educació inclòs i, no siguem injustos!, també la reunió amb els delegats diocesans de Vic, Sant Feliu i Girona.
Què més? El Pacte de Continuïtat que deixa per enèsima vegada al col.lectiu de primària sense possibilitat de moure’s de les escoles, mentre les persones que van entrant noves ocupen bons CEIPS, on feien les seves classes mestres que s’han anat jubilant. I amb això no vull dir que aconseguir estabilitat laboral en aquests moments no sigui important, però una cosa no treu l’altra.
Ja està!
Clar que hi ha qui el gat pentina,¿ què si no?
El dolent és que mentre es fa això el cap va funcionant i les idees van fluint ....
Ara, sembla que no n’hi ha hagut prou amb tot allò que de mal s’ha fet , que ha nascut una nova estratègia: l’AMRC està rebent cartes de persones associades que es queixen que s’apujarà la quota per pagar les despeses dels judicis contra els acords presos per iniciativa del president de la FERC, de forma antiestatutària i il.legal.
Ja n’hi ha prou de mentir de manera descarada i de manipular persones associades a l’AMRC, explicant sopars de duro.
Ja ho va dir clarament el president en una junta directiva que la seva intenció és que desapareguin l’AMRC i l’APRC i que la FERC estigui formada per FERC-TARRAGONA; FERC-LLEIDA, FERC-GIRONA i FERC-BARCELONA.
Aquesta estratègia no és innocent. El president de la FERC és el president de l’APRC. Fer desaparèixer l’AMRC i l’APRC, per poc intel.ligent que es sigui, amaga un fet prou clar: l’AMRC desapareix i amb ella la seva presidenta; en canvi, fer desaparèixer l’APRC vol dir simplement diluir-la dins la FERC.
Els mateixos caps amb altres barrets i l’oposició de la presidenta de l’AMRC a totes les il•legalitats comeses fins ara, silenciades per sempre. I amb el seu soterrament el de tots aquells delegats i delegades sindicals que li fan costat.
Magnífic!
Primer es facilita l’imprès per donar-se de baixa de l’AMRC, amb estratègies poc clares i transparents, a Lleida i Tarragona; després es demana una campanya de signatures per aturar els judicis i ara es fa córrer que es pujarà la quota de primària per pagar-los.
Doncs ni els judicis s’han aturat, ni és cert que les quotes s’apujaran. Això sí, amb la campanya endegada per tres delegades sindicals de Tarragona i Lleida s’han perdut associats de primària.
Fins on puguin arribar les accions maquiavèl•liques del president de la FERC i també de l’APRC i els seus incondicionals, està per veure, però mentre segueixi tenint tot el temps del món per pentinar el gat cal que ens esperem qualsevol cosa!