viernes, 18 de junio de 2010

QUE DÉU REPARTEIXI SORT I, SOBRETOT, QUE LA JUSTÍCIA DIGUI EL QUE HAGI DE DIR

Poc a poquet estem arribant al dia dels judicis.

Moltes persones associades es pregunten si tot això no s’hagués pogut evitar.

Els intents d’arreglar les coses per part de les tres persones que han interposat les demandes i pels delegats i delegats sindicals de Girona i Barcelona han estat diversos, però mai s’ha aconseguit que el president de la FERC, el senyor Bernat Villaronga, s’avingués a parlar amb tranquil•litat i amb ganes de buscar una solució.

El per què se li hauria de preguntar a ell.

Quan persones que han treballat colze a colze amb el president de la FERC durant molts anys arriben a formular que el que faci o deixi de fer aquest senyor ja no els fa mal, vol dir que ja no hi ha volta enrere.

És com en una parella: mentre les coses de l’altre piquen, provoquen neguit, enfaden o fan mal, vol dir que encara hi ha possibilitat d’arreglar-se. Quan neix la indiferència tot està perdut.

I són persones a les que les irregularitats comeses pel president els ha fet passar moments d’angoixa, moments de dubte, moments de patiment real.

El senyor Bernat Villaronga les ha ningunejat, les ha clarament provocat, les ha amenaçat si utilitzaven el nom i el logotip de la FERC, els ha tret hores sindicals, mentre les donava pel seu compte i risc a altres persones que no van sortir escollides a les darreres eleccions sindicals, els ha prohibit utilitzar les adreces electròniques de l’APRC, les ha perseguit per tal que cedissin la clau d’accés a la pàgina web, etc, etc, etc.

No els ha fet la vida gens fàcil i això els ha provocat una situació d’estrès i d’inestabilitat personal considerable.

M’explicaven que els ha costat Déu i ajut adonar-se’n del joc del president i, sobretot, desenganxar-se del lligam personal que havien mantingut durant tots aquests anys, lligam que alguns d’ells i elles consideraven d’amistat i confiança.

Però ara ja no senten res: ni ràbia, ni ganes de revenja, ni dolor, ni patiment. Només indiferència.

Mala cosa, senyor president. Molt mala cosa.

El camí dels judicis ara ja és DEFINITIU.

En consciència crec que vostè s’ho ha buscat. Veure’m ara com se’n surt.

Que Déu reparteixi sort i sobretot que la justícia digui el que hagi de dir.

5 comentarios:

Jo mateix dijo...

Fantastic aquest article. Reflecteix perfectament el que estaran patint totes les persones que treballaven amb el Bernat i les ha volgut apartar.
Com pot una persona a arribar a fer això!!!???

Shayne dijo...

Pel que ens explica Eminencia el seu comportament ha estat com el d'un lider sectari. Per què funciona una secta? Perquè hi ha gent que creu al lider, faci el que faci. Una pena que encara hi hagi gent que cregui en aquest senyor.

Maria dijo...

Bernat continua amb els seus invents i voler fer ver coses que no són. Anuncia uns cursets com si la seva FERC sigui qui porta tot el curs i no fa una altra cosa que colar-se en entitats fortes que fan cursos i seminaris, fer fotos d'esquenes i voler enganyar dient: "... mira, mira, hi ha molta gent de la FERC! No Bernat més invents i falsedats no!!! ültimament fa sempre les fotos d'esquena... no volen donar la cara la gent de la FERC que va???? La realitat es que no va ningú! Per cert, has donat a la gent el certificat dels cursos de l'estiu pasat??? O es que no tenien el reconeixement del Departament i el Sr. Bernat deia que si. Va vinga que queda poc per que es vegi tot el pastel que has montat!

ESCANDALO PUBLICO dijo...

Pero como puede una persona ser el Presidente de la Sección Sindical si no ha sido nombrado ni votado por dicha Sección SindicaL?Sr. Bernat: ¿Sabe lo que es una Seccion SIndical? ¿Quien la compone? Yo soy socio de la AMRC y por ello miembro de la Seccion Sindical. Jamás he tenido la ocasión de votar a su Presidente. El Ferran Piñeiro ESTA COLOCADO A DEDO, igual que todos sus colegas y todos los que usted ha ido nombrando. Es todo un ESCANDALO.Todo caerá como las fichas de un domino. La gente que va con usted, no han pensado en el lio que usted les ha metido? Algunos ya empiezan a marchar y es que lo que esta haciendo NO TIENE NOMBRE. Por cierto deje de decir tonterias, es imposible denunciar al Ministerio Fiscal, es alucinante lo que se puede llegar a decir....Seguro que sabe si se puede denunciar al Ministerio Fiscal? Por favor...

Carme dijo...

Felicitats per el blog i la pàgina web de la ferc. Una passada! Es veu que darrera hi ha gent que treballa i sap el que té entre mans. Petonets a tot els de la FERC