Benvolgut president,
Ens estan arribant notícies sobre què s’ha dit a les diferents Assemblees que la "Permanent" ha fet a Barcelona, Lleida i Girona.
Realment, arribar a dir “que la sentència del TSJC no té cap valor” i que “en l’única cosa en la que us heu equivocat ha estat en treure a la Maissa de la Vicepresidència”, NO TÉ NOM.
No, president, les coses no són tant simples ni tant senzilles.
El meu cessament no ha estat una simple equivocació sense més conseqüències. El meu cessament ha suposat haver de suportar hores de reunions de Junta Directiva en les que la Susana, la Juliana i jo mateixa hem hagut de patir la prepotència teva, del secretari i del que em va substituir per real decret teu com a vicepresident, el cinisme amb els que ens heu parlat i tractat, la vexació de sentir una i mil vegades el “tu no pots votar perquè ja no ets ningú” i “pots assistir a les reunions de Junta perquè t’hi deixem assistir, però les teves aportacions no cal que constin en acta”, els somriures irònics entre vosaltres quan la Susana i la Juliana deien de manera insistent que “aquelles Juntes eren il·legals, perquè el meu cessament ho era”
Ens heu matxucat literalment, ens heu ridiculitzat fins al límit, ens heu ignorat i menyspreat com a persones i com a treballadores sindicals.
Però això no és tot i, sobretot, NO ÉS EL MÉS IMPORTANT.
Amb el meu cessament i el nomenat a dit del vicepresident, heu aconseguit que qualsevol proposta teva –vostra- s’aprovés per majoria. Tant senzill com sumar vots a favor (el teu, el del vicepresident i del secretari) i en contra (la Susana i la Juliana)
I per aquest sistema ho has –heu- anat aprovant tot: el canvi d’Estatuts, l’ incorporació de l’APERC i l’ADOREC, muntar assemblees a Tarragona, que calgués la firma del secretari per treure diners de la FERC – a més de la teva i la de la tresorera, com sempre havia estat- de manera que no et calgués comptar amb la Juliana per treure diners i un llarg etcètera de genialitats.
No ha estat una equivocació, sinó una maniobra calculada.
Com ho ha estat reduir a la màxima anul·lació el paper dels delegats i delegades sindicals de Barcelona i Girona, el treure a la Susana del Comitè Intercentres, el desprestigiar-la davant els socis i sòcies de Tarragona i Lleida, arribant a desqualificacions tals com dir que anava contra l’església –amb el que això podia haver comportat -, el crear noves associacions per aconseguir treure al màxim la força que tenia i té l’AMRC, el treure del seu càrrec com a president de la Secció Sindical al Xavi Machacón, com canviar els Estatuts per poder maniobrar-ho tot al teu –vostre- gust, etc, etc, etc.
Heu fet una FERC a la vostra mida, per cert GENS DEMOCRÀTICA , malgrat les paraules de benvinguda del “president de la Permanent” a l’Assemblea de Barcelona en la que es va atrevir a dir que la FERC anterior no era democràtica (amb la qual cosa t’estava titllant a tu mateix d’antidemocràtic) i que la FERC no havia funcionat (caldria fer memòria sobre tots els guanys i el prestigi que “l’anterior FERC” tenia davant el Departament d’Educació i altres organismes de la Generalitat i sobretot davant els altres sindicats)
Heu amagat sota un mantell brodat en or de Consells Territorials, Consells Nacionals, Permanents, etc, un VERITABLE COP D’ESTAT.
Però encara més.
Una sentència del TSJC NO ÉS CAP TONTERIA, com tampoc ho és PRESENTAR UN RECURS DE CASSACIÓ DAVANT EL TRIBUNAL SUPREM DE L’ESTAT.
El Tribunal Suprem de l’Estat rara vegada dictamina contra l’essència d’una sentència d’un Tribunal Superior d’una Comunitat Autònoma. Parla (parleu) amb qualsevol lletrat o amb qualsevol jutge i veuràs (veureu) què diu.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat tots els acords presos de MANERA IL.LEGAL DES DEL 25/06/09 FINS AL 25/03/10 i HA RECONEGUT LA JUNTA FORMADA PER TU COM A PRESIDENT, LA JULIANA COM A TRESORERA, EL SECRETARI QUE HI HAVIA A 25/06/09 I JO MATEIXA COM A VICEPRESIDENTA.
AQUESTA ÉS LA REALITAT PURA I DURA i des d’aquí CAL CONSTRUIR.
HEU PROVOCAT QUE PERDESSIM UN ANY. A EFECTES LEGALS SOM A 24 DE JUNY DE 2009.
És per això que us hem fet arribar un REQUERIMENT- a tu i al secretari- perquè CONVOQUIS UNA REUNIÓ DE JUNTA AMB CARÀCTER URGENT.
De moment no has contestat. Se t’ha fet arribar per CARTA CERTIFICADA URGENT, per MAIL a casa teva i per MAIL a l’adreça electrònica de la “FERC”. Suposem que la responsabilitat que recau sobre la teva persona faci que abans de dimarts convoquis.
Una mica més d’autocrítica, una mica més de sentit comú i una mica menys de prepotència.
I sobretot, una mica més de respecte envers persones que s’han deixat la pell treballant al teu costat pel col.lectiu de docents de religió de Catalunya i sense les quals no haguessis pogut aparèixer com el salvador dels mestres i professors de religió de Catalunya.
I, per favor, una mica més de respecte pel màxim Tribunal responsable de la Justícia del nostre país.
No sé com acabaran les coses, però intentarem retornar a la FERC el prestigi, la credibilitat i l’eficàcia que havia tingut i, amb això, tornarem a tornar la confiança i la tranquil·litat a un col.lectiu que no es mereix tot el que heu fet.
Cordialment
Maissa Noguera i Palau
Vicepresidenta de la FERC (tal i com reconeix la sentència del TSJC)
Delegada sindical de la FERC per Barcelona
10 comentarios:
Enhorabona Maissa i moltes gràcies per ser com ets i per donar la cara sempre. Felicitats!!!
Bernat conec bé a la Maissa, no tant a la Susanna ni a la Juliana. Penso que és hora que diguis adéu d'una manera "elegant" com sempre tu has dit. No es tracta de perdre, es tracta de veure que t'has equivocat del tot i tant sol demano que et sàpigan perdonar a tu i tots els que estaven al teu costat i que tant de mal has fet no se si a aquestes persones però si a la FERC- Gràcies Bernat per tot el que ens has donat juntament amb el teu primer equip, gràcies Bernat però has de marxar si de veritat creus en la FERC. Espero i desitjo sentir alguna vegada de boca teva, que t'has equivocat, el meu aplaudiment serà el primer.
Felicitats Maissa per la carta i la feina ben feta!
Un petonàs des de les terres de ponent.
Em sembla que alguna vegada s'ha de dir la veritat i reconeixer que hem perdut. Pensa Bernat que si la sentència t'hagués donant la raó, pensaries que ets EL MÉS GRANS DELS GRANS. Ara no ha estat així i t'atreveixes a dir que la sentència no és firme. No es firme però s'ha de ser honrat i acceptar el fallo d'un TRIBUNAL SUPERIOR. Et penses que sempre tens la raó? Penses que aquesta part de la junta no tenia raó?
Jo també opino que almenys deixis la Presidència pot ser la FERC et necessita però no com a President.
No et preocupis Maissa. No sé si Bernat tindrà el valor de confessar el seu gran error o no. Jo crec que no, i espero equivocar-me. Si ho fa, "chapeau"; si no, és igual, el poble de Catalunya li acava de dir, "adéu bERCnat, adéu".
Ja no és només el TSJC, ara s'ha sumat el poble de Catalunya, que ha dit "clarament" a qui no vol al costat de Presidència, ni d'Ensenyament. Ja no té ni l'Ausàs, ni Maragall, ni Montilla... A qui s'agafarà ara, a Mas?... Resorgirà de les seves cendres com l'au Fènix?
Quina casualitat: perd ERC i perd el Bernat. De les dues coses m'alegro moltíssim.
Aviat farà quatre anys d'aquell famós: "Me les pagareu..!!!" (A les darreres eleccions).
Felicitats, Sr. Piñeiro, pel quart aniversari... o també és una altra mentida? Es refería vosté a tot aixó que està passant de forma tan elegant...?
Espero i confio que el Bernat tingui prou seny com per convocar a la Junta Directiva fixada per sentència avui mateix.
Amb això demostraria que tot el que ha fet, encara que molt malament, ha estat pel bé de la FERC.
Com diu la Maissa cal construir a partir del que el TSJC ha dictat i tornar al nostre col.lectiu la confiança i la dignitat que es mereix.
Al Sr. Bernat l’haurà de treure per la força el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ell no té la valentia d’acceptar que no té, ni a tingut mai, la raó. Per rectificar els errors s’ha de ser savi.
Recordo les dues hores de trucada telefònica per fer-lo entrar en raó, ja fa d'això molt de temps.
Ell no va acceptat mai que es podia estar equivocant. Només vaig notar l’odi i la rancúnia visceral vers els que no pensem com Ell (amb majúscules perquè es creu Déu).
El més trist del cas es que en feia participar a la seva família de totes les dèries hagudes i per haver que aquest home ha patit i pateix.
Ell no convocarà cap reunió. Vol guanyar temps? Per què? Suposo que és per ensorrar la FERC. No ho aconseguiràs Bernat!
Adios BERC. Super ingenioso esto de la BERC.
Publicar un comentario