Segregar, o no?

Fons imatge: www.impulsociudadano.es

Malgrat la diversitat d'idees dels autors d'aquest blog, tots hem defensat que a les aules mai hauria d'haver-hi segregació. Les religions han de ser instruments d'unió i no de separació. Per això la nostra aposta ha estat clara i ferma en favor d'una cultura religiosa, no excloent i oberta per a tots.- "Si us plau, els del mocador a una classe, els de la creu a una altra i els altres, que no són res, a la següent". S'ho imaginen? Absurd, no? El mateix hauria de passar amb la llengua. No podem defensar que uns alumnes siguin separats d'uns altres per la seva llengua. La immersió lingüística ha estat a Catalunya una eina d'unió, eficaç i unificadora. Ha donat als alumnes les mateixes oportunitats i possibilitats per al futur. Durant 30 anys tots els alumnes de Catalunya han après català i castellà i la primera ha estat la llengua vehicular d'ensenyament. Mai hi ha hagut problemes, fins que algú ha volgut polititzar la situació arribant a parlar fins i tot de "comissaris polítics" o de prohibicions als alumnes de parlar en castellà als patis. Jo que porto molts anys en això els asseguro que no ho he vist mai enlloc.

Algunes comunitats autònomes amb llengua pròpia no ho han volgut fer així i s'ha provocat conflicte. Existeix la disgregació, la diferència. S'han creat patis separats per una tanca i fins i tot col·legis en un idioma, al costat d'un altre amb un model lingüístic diferent. Hi ha comunitats on els alumnes saben només un idioma i els seus amics del costat, dos, pel model lingüístic segregador que han triat els seus pares. Un autèntic apartheid lingüístic.

Segregar és dolent, crea diferències, crea mons paral·lels, crea desigualtat d'oportunitats i crea conflicte. No fem la vida difícil als nens, sobretot en assumptes sensibles com la religió, i com no, la llengua.