FELIZ AÑO NUEVO. FELIZ 2010

NUESTROS MEJORES DESEOS PARA EL AÑO QUE COMENZAMOS.

!FELIZ NAVIDAD!

Desde el Reliblog, los mejores deseos para todos los que nos seguís.

¡Feliz Navidad y paz en la tierra a los hombres de buena voluntad!

LES FESTES SÓN A TOCAR I CAL PREVEURE LES COSES AMB TEMPS!

Llegida la carta del president senyor Bernat Villaronga, només puc dir:

- Que fer acusacions tant greus envers tres persones concretes: la Maissa, la Susana i la Juliana d'una forma tant determinant, només es pot fer si va acompanyat de proves sòlides que les justifiquin.

- Que desacreditar algú amb una carta signada pel president d'una institució, sigui la que sigui, és un fet prou greu que pot tenir conseqüències legals.

- Que ara començo a entendre la manera, dubtablement democràtica d'actuare del president de la FERC.

- Que planyo a aquells i aquelles que durant tots aquests mesos estan soportant la pressió i l'ostracisme d'un president i d'una sèrie de persones que li fan costat.

- Que quan es porta a tribunals algú és per alguna cosa i que, quan aquest algú ataca d'una manera tant bestial a qui ho ha fet, és perquè no té la consciència tranquila.

Llegida la carta del president, senyor Bernat Villaronga, em pregunto:

- Ens està convidant a una manifestació davant els jutjats el dia 10 de febrer?

- S'ha pensat el president de la FERC que és algú amb tanta credibilitat que força un acte de desagravi públic, com va ocórrer amb el expresident de la Generalitat, el Sr. Jordi Pujol, amb l'assumpte de Banca Catalana?

Bé, si això és així:

I anem amb calça curta i amb la pancarta de la FERC? Organitzarà el president autocars? Se'ns pagarà l'esmorzar o el dinar? Ens posem enganxines al cap perquè es vegi clar el suport al president? La mani comença a la plaça universitat, seguint per la Rambla, passant per la Plaça Sant Jaume demanant al President de la Generalitat el seu suport a tant alta dignitat, i acabant als jutjats?

Per cert, on són els jutjats? Hi ha transport públic?

Hi haurà megafonia i percussió? Els pitus qui els porta? I els petards?

Hi ha molta feina. Qui la coordina? Fem una roda de trucades? Enviem mails?

Ens farà el president justificants per a la feina?

Dóna punts pels sexennis?

Convocarem la premsa? Tindrem el suport dels altres sindicats? Qui fa el manifest? Qui el llegirà?

Tallem la Diagonal? O, millor les Rondes?

Podem portar els fills i la dona?

Actuarà la Coral Sant Jordi?

Les festes són a tocar i cal preveure les coses amb temps!

¿Cuánto vale?

Emulando a un anuncio de TV que no hace mucho ha tenido cierto reconocimiento social, se me ocurren las siguientes preguntas:

¿Cuánto vale la mentira?
¿Cuánto la humillación?
¿Cuánto el engaño?
¿Cuánto la manipulación?
¿Cuánto vale el poder?
¿Cuánto la traición?

Trabajar por el bien de un colectivo, con honestidad y con verdad…, no tiene precio; para lo demás… otros sabrán.

Recurso didáctico: La pintura de Isabel Guerra

Cuando hablamos de recursos didácticos de arte en las clases de religión, muchas veces sólo pensamos en las grandes obras clásicas ya conocidas. Por lo general obviamos lo que tenemos más cerca, en el espacio y en el tiempo.
Hace poco descubrí la obra pictórica de la monja cisterciense Sor Isabel Guerra. Siceramente, su pintura me sorprendió y me atrapó. Desde el punto de vista artístico podríamos decir que su obra estaría enmarcada en la corriente que conocemos como hiperrealismo. Sus cuadros no son solamente un lienzo pintado, son también un lugar para la reflexión, el encuentro personal, la meditación y la contemplación. Sus títulos, sacados de textos bíblicos, nos llevan también a una mayor profundización de lo que percibimos y nos aproximan más a Dios. En una entrevista hace unos años dijo: "Crear es captar la huella de Dios en las cosas"

La obra de Sor Isabel no nos dirige hacia una explicación de un hecho concreto sino que simplemente nos sugieren, nos interroga.
Sin seguir hablado os dejo con su obra, muy aprovechable para la elaboración de algún recurso didáctico en vuestras clases. ¡ A ver si le sacáis provecho!