BON CURRÍCULUM, SÍ SENYOR!

Les noves eleccions a la Permanent de la FERC m’han deixat bocabadat i estabornit.

Perdoneu si soc una mica agre, però em sembla tot plegat d’una manca de talant democràtic espatarrant.

La FERC, aquesta nova FERC inventada pel Bernat Villaronga i els seus incondicionals, que jo sàpiga, si ho he entès bé, està formada per vàries associacions sindicals: l’AMRC, l’APRC, l’APERC i l’ADOREC.

De moment, de les dues associacions majoritàries, l’AMRC i l’APRC, una d’elles no està representada ni a la Permanent ni a la presidència, secretaria i tresoreria. Estic parlant de l’AMRC.

Increïble, sobretot si és té en compte, com és de llei, que l’AMRC és l’associació sindical amb més representativitat dins la FERC. Dit en plata és la que té més socis i sòcies.

Qui forma la Permanent?

El president portaveu, el Sr. Miguel Ángel Hernández, de l’APRC.
La secretària nacional, la Sra. Lourdes Monfort, de l’APRC.
La tresorera nacional, la Sra. Luisa Ma. Sánchez, de l’APRC.
La Sra. Mercè Mola, de l’APRC.
El Sr. Jordi Rúbies, de l’APRC.
El Sr. Ramon Ten, de l’APRC.
La Sra. Montse Batlle, expulsada de l’AMRC i membre de l’APRC.
La Sra. Ma. Júlia Lladonosa, expulsada de l’AMRC i membre de l’APRC.
La Sra. Francesca Sánchez, de l’APRC.
El Sr. Josep Ponce de l’ADOREC.
La Sra. Mari Luz Gómez, expulsada de l'AMRC i ara membre de l’ADOREC i
El Sr. Silvestre Llinares de l’ADOREC.

QUEDA PROU CLAR I VISIBLE QUE L’AMRC NO ESTÀ REPRESENTADA EN ABSOLUT.

Tampoc ho està l’APERC, però sembla que el mateix Bernat Villaronga en una reunió de Junta Directiva (l’antiga junta) va dir clarament que eren quatre gats.

Però encara més esperpèntic resulta veure que a la plana major, l’experiència sindical dins la FERC és nul.la.

Estem en un moment prou delicat com per fer invents. La crisi és prou forta com perquè hi hagin retallades laborals. I per si faltava alguna cosa, estem pendents de la possibilitat de arribar a ser personal laboral fix.

No és que cregui que el Sr. Miguel Ángel Hernández no és una persona valuosa, que no ho sé, però l’experiència de moure’s pel Departament d’Educació, el Consorci, Funció Pública, Treball, etc, no la té. Ni té l’experiència ni té la facilitat que sí tenien els delegats i delegades sindicals de la FERC i la presidenta de l’AMRC.

Encara que sembli mentida, el fet de conèixer una persona, perquè l’has vist mil i una vegada pel Departament d’Educació, per exemple, facilitat molt el diàleg i la negociació.

Ara tot és nou! Magnífic! Justament ara, quan menys oportú és.

Però aquest ha estat l’últim invent del sempre genial Bernat Villaronga i del personatge més fosc de la història de la FERC: aquell que només surt a la foto quan les coses van bé i que desapareix del mapa quan pinten bastos. No cal que digui el nom, perquè imagino que moltes persones saben de qui parlo. Deu estar fent algun llibre o alguna cosa que li doni punts per aconseguir el millor institut de Barcelona o el màxim prestigi. Sempre ho ha fet mentre ha estat delegat sindical o delegat LOLS.

Ara el Bernat ja no és president de la FERC. Té les mans lliures per fer i desfer des de l’ombra. Molt hàbil per part seva, però de moment té un judici amb 5 demandes acumulades, la sentència del qual ha de sortir en breu i 9 noves demandes més interposades davant el Tribunal Superior de Justícia.

Bon currículum, sí senyor!!