CARTA OBERTA AL PRESIDENT DE LA FERC (tal i com reconeix la sentència del TSJC)

Benvolgut president,

Ens estan arribant notícies sobre què s’ha dit a les diferents Assemblees que la "Permanent" ha fet a Barcelona, Lleida i Girona.

Realment, arribar a dir “que la sentència del TSJC no té cap valor” i que “en l’única cosa en la que us heu equivocat ha estat en treure a la Maissa de la Vicepresidència”, NO TÉ NOM.

No, president, les coses no són tant simples ni tant senzilles.

El meu cessament no ha estat una simple equivocació sense més conseqüències. El meu cessament ha suposat haver de suportar hores de reunions de Junta Directiva en les que la Susana, la Juliana i jo mateixa hem hagut de patir la prepotència teva, del secretari i del que em va substituir per real decret teu com a vicepresident, el cinisme amb els que ens heu parlat i tractat, la vexació de sentir una i mil vegades el “tu no pots votar perquè ja no ets ningú” i “pots assistir a les reunions de Junta perquè t’hi deixem assistir, però les teves aportacions no cal que constin en acta”, els somriures irònics entre vosaltres quan la Susana i la Juliana deien de manera insistent que “aquelles Juntes eren il·legals, perquè el meu cessament ho era”

Ens heu matxucat literalment, ens heu ridiculitzat fins al límit, ens heu ignorat i menyspreat com a persones i com a treballadores sindicals.

Però això no és tot i, sobretot, NO ÉS EL MÉS IMPORTANT.

Amb el meu cessament i el nomenat a dit del vicepresident, heu aconseguit que qualsevol proposta teva –vostra- s’aprovés per majoria. Tant senzill com sumar vots a favor (el teu, el del vicepresident i del secretari) i en contra (la Susana i la Juliana)

I per aquest sistema ho has –heu- anat aprovant tot: el canvi d’Estatuts, l’ incorporació de l’APERC i l’ADOREC, muntar assemblees a Tarragona, que calgués la firma del secretari per treure diners de la FERC – a més de la teva i la de la tresorera, com sempre havia estat- de manera que no et calgués comptar amb la Juliana per treure diners i un llarg etcètera de genialitats.

No ha estat una equivocació, sinó una maniobra calculada.

Com ho ha estat reduir a la màxima anul·lació el paper dels delegats i delegades sindicals de Barcelona i Girona, el treure a la Susana del Comitè Intercentres, el desprestigiar-la davant els socis i sòcies de Tarragona i Lleida, arribant a desqualificacions tals com dir que anava contra l’església –amb el que això podia haver comportat -, el crear noves associacions per aconseguir treure al màxim la força que tenia i té l’AMRC, el treure del seu càrrec com a president de la Secció Sindical al Xavi Machacón, com canviar els Estatuts per poder maniobrar-ho tot al teu –vostre- gust, etc, etc, etc.

Heu fet una FERC a la vostra mida, per cert GENS DEMOCRÀTICA , malgrat les paraules de benvinguda del “president de la Permanent” a l’Assemblea de Barcelona en la que es va atrevir a dir que la FERC anterior no era democràtica (amb la qual cosa t’estava titllant a tu mateix d’antidemocràtic) i que la FERC no havia funcionat (caldria fer memòria sobre tots els guanys i el prestigi que “l’anterior FERC” tenia davant el Departament d’Educació i altres organismes de la Generalitat i sobretot davant els altres sindicats)

Heu amagat sota un mantell brodat en or de Consells Territorials, Consells Nacionals, Permanents, etc, un VERITABLE COP D’ESTAT.

Però encara més.

Una sentència del TSJC NO ÉS CAP TONTERIA, com tampoc ho és PRESENTAR UN RECURS DE CASSACIÓ DAVANT EL TRIBUNAL SUPREM DE L’ESTAT.

El Tribunal Suprem de l’Estat rara vegada dictamina contra l’essència d’una sentència d’un Tribunal Superior d’una Comunitat Autònoma. Parla (parleu) amb qualsevol lletrat o amb qualsevol jutge i veuràs (veureu) què diu.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat tots els acords presos de MANERA IL.LEGAL DES DEL 25/06/09 FINS AL 25/03/10 i HA RECONEGUT LA JUNTA FORMADA PER TU COM A PRESIDENT, LA JULIANA COM A TRESORERA, EL SECRETARI QUE HI HAVIA A 25/06/09 I JO MATEIXA COM A VICEPRESIDENTA.

AQUESTA ÉS LA REALITAT PURA I DURA i des d’aquí CAL CONSTRUIR.

HEU PROVOCAT QUE PERDESSIM UN ANY. A EFECTES LEGALS SOM A 24 DE JUNY DE 2009.

És per això que us hem fet arribar un REQUERIMENT- a tu i al secretari- perquè CONVOQUIS UNA REUNIÓ DE JUNTA AMB CARÀCTER URGENT.

De moment no has contestat. Se t’ha fet arribar per CARTA CERTIFICADA URGENT, per MAIL a casa teva i per MAIL a l’adreça electrònica de la “FERC”. Suposem que la responsabilitat que recau sobre la teva persona faci que abans de dimarts convoquis.

Una mica més d’autocrítica, una mica més de sentit comú i una mica menys de prepotència.

I sobretot, una mica més de respecte envers persones que s’han deixat la pell treballant al teu costat pel col.lectiu de docents de religió de Catalunya i sense les quals no haguessis pogut aparèixer com el salvador dels mestres i professors de religió de Catalunya.

I, per favor, una mica més de respecte pel màxim Tribunal responsable de la Justícia del nostre país.

No sé com acabaran les coses, però intentarem retornar a la FERC el prestigi, la credibilitat i l’eficàcia que havia tingut i, amb això, tornarem a tornar la confiança i la tranquil·litat a un col.lectiu que no es mereix tot el que heu fet.

Cordialment

Maissa Noguera i Palau

Vicepresidenta de la FERC (tal i com reconeix la sentència del TSJC)

Delegada sindical de la FERC per Barcelona

The way

¡Imprescindible!Un autético placer para los sentidos.
Película llena de vivencias humanas y espiritualidad, humor y tragedia.
Diferentes historias que se unen en una sola: El camino.

Vagin fent que, com més fan, més es desacrediten.

L’assemblea que va tenir lloc dissabte al matí a Barcelona per part de la nova Permanent va començar amb unes paraules del seu President, el senyor Miguel Ángel Hernández.

Entre d’altres coses va gosar dir que la FERC “anterior” no havia funcionat i que era antidemocràtica.

També va dir que era una FERC feta a la mida de 5 persones.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn, que quan des l’Administració i els diferents sindicats s’ha lloat sempre com un sindicat petit com el nostre havia arribat tant lluny, aquest senyor es permeti el luxe de dir tals paraules.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn, que parli de democràcia un senyor que ha donat suport al més clar exemple de “cop d’estat” dins la FERC, al més clar exemple antidemocràtic, capitanejat pel senyor Bernat Villaronga: destitució com a Vicepresidenta de la Maissa Noguera, destitució com a President de la Secció Sindical del Xavier Machacón, obertura d’expedients sancionadors a la Maissa Noguera, el Santi Villanueva, el Toni Romaguera i a la Juliana Ortega, invenció d’un nou vicepresident, el Joan Antoni Gil, creació de nous sindicats amb l’única finalitat de treure associats a l’AMRC i per por a que aquesta associació pogués tenir un pes específic, per tenir un major nombre d’associats que l’APRC, dins la FERC, aïllament dels delegats sindicals de Barcelona i Girona, veritable persecució, fins a arribar a un situació de bullying envers la Presidenta de l’AMRC i Vicepresidenta de la FERC, la Susana Vilar, etc, etc, etc.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn que després d’una sentència que anul•la 41 acords presos de manera il.legal, segueixi aquest senyor i tota la seva tropa muntant més assemblees i prenent més acords que, evidentment, acabaran en noves demandes judicials.

Sobta, meravella, indigna, sorprèn que posin un recurs de cassació, que quan es parla amb qualsevol persona que domina el dret, diu que no tenen res a fer. Això sí, gastar-se molts diners i guanyar temps.

Però tot s’acaba senyor Miguel Ángel Hernández, senyor Bernat Villaronga, senyor Ferran Piñeiro, Sra. Luisa Ma. Sánchez, Sra. Lourdes Monfort, Sra. Ma. Luz Gómez, Sr. Josep Ponce, Sra. Montse Batlle i tots els altres.

Finalment la sentència s’haurà de complir i hauran construït un fantàstic castell de sorra que la més petita ventada l'engegarà en orris. I amb el castell a tots vostès.

Vagin fent que, com més fan, més es desacrediten.

Només cal veure que les seves convocatòries fa només dos anys omplien la sala d'actes de l'institut Maragall i ara, amb un reclam tant apetitós com INFORMAR SOBRE EL CONTRACTE FIX, només van aconseguir l'assistència d'una veintena de persones.

PENSIN, PENSIN, QUE PENSAR NO FA MAL.

GAME OVER, Bernat

¡SÍ, POR FIN, SE ACABÓ LA PESADILLA!
¡Ya ha salido la sentencia!, podríamos decir que "contundente" sentencia, y que como no podía ser de otra manera, da la razón a la presidenta de la AMRC y vicepresidenta de la FERC Susana Vilar, a la Tesorera de la FERC Juliana Ortega y sobre todo a la Maissa Noguera, que además el juez la restituye como vicepresidenta de la FERC.
Sí, por lo tanto, Bernat, se te ha acabado la partida. ¡Has perdido, y ya no tienes crédito para seguir jugando! Has gastado todas las monedas en un juego que sólo te ha servido para dejar un reguero de desaciertos, afectados por tus decisiones, juntas fantasmas y nombramientos a dedo que, a la fin, no han servido para nada, excepto para intentar hundir a algunas personas y dividir al colectivo.
Todo se ha derrumbado como un castillo de naipes. Ahora, lo único que te queda es la dignidad de dimitir, con elegancia, como sueles decir, pero dimitir. De igual manera deberían proceder aquellos que, con responsabilidades sindicales o responsabilidades en la APRC te han acompañado en esa carrera hacia ningún lado. También, por descontado, los fundadores de la ADOREC y de la APERC, asociaciones que ya, por sentencia, no pertenecen a la FERC. Todo ha sido un gran bulo, un gran engaño vestido con delirios de grandezas nacionales (Juntas nacionales, asamblea nacionales, Consejos nacionales, Secretarías nacionales, Permanentes, etc.). Todo esto, para nada. Así que Bernat, y todos los que con vuestros cargos le habéis seguido, sólo os queda una cosa: desenchufar la máquina, aceptar el resultado y actúar en consecuencia.
¡No hay más, la partida se ha acabado y la habéis perdido!

GAME OVER, Bernat.