domingo, 31 de enero de 2010
L'EVIDÈNCIA MÉS IMMEDIATA DE LES COSES, AMAGA NORMALMENT UNA REALITAT MÉS PROFUNDA
Tant de bo ens serveixi a tots de reflexió, no només davant la misèria i els horrors de la guerra, sinó davant tot el que amaga normalment allò que sembla evident.
Pot ser un bon moment per fer-ho en aquestes hores baixes de la nostra Federació.
Només cal que entreu a www.youtube.com i escribiu Guernica 3D.
L'enllaç és http://www.youtube.com/watch?v=-3DtHn5olac
sábado, 30 de enero de 2010
DEIXEU D'UNA VEGADA DE TREURE EL "SANT CRISTO GROS"
Em resulta realment sorprenent que aquesta persona pugui actuar contra els acords presos per l’òrgan sobirà de l’AMRC, l’Assemblea, i més quan aquests es van prendre per unanimitat absoluta.
Em resulta també sorprenent que al seu escrit aquesta associada digui: “CAL FER-HO AMB URGÈNCIA, i pensant en tots i totes nosaltres. Espero que altres mestres també us facin saber que NO ESTEM D'ACORD en fer demandes judicials i que no estem disposades/ats a pagar-les amb les nostres quotes, ni a pertànyer a una associació que pren aquestes mesures que seran potser, molt legals, però gens adequades per al nostre col•lectiu i tarannà cristià”
Crec que ja n’hi ha prou d’utilitzar les pròpies conviccions religioses per justificar-ho tot.
Estimada Lourdes, el “tarannà cristià” no és contrari a la recerca de la justícia i la veritat: i si per això s’ha d’arribar als tribunal de justícia, cal fer-ho.
A banda d’això em qüestiono què significa “tarannà cristià”. Em sembla ridícula aquesta expressió i crec seriosament que desmereix la nostra opció de fe.
Em sorprèn igualment que s’apliqui la vara de mesurar del “tarannà cristià” només a un fet concret: les demandes judicials, i no a totes les irregularitats comeses que han portat a presentar-les. El veritable calvari al que s’ha sotmès a una sèrie de persones no compta! El desprestigi al que s’ha sotmès a persones concretes, no compta! El malversament de diners dels associats i associades, no compta! I un llarg etcètera no compta!
Quin “tarannà cristià” tant curiós: borni i selectiu!
No anem bé, benvolguda Lourdes!
Per altra banda no deixa de sorprendre’m que segueixis utilitzant un discurs demagògic i fals. Les demandes interposades no són contra la FERC ni contra el senyor Bernat Villaronga, sinó contra uns fets concrets que es consideren irregulars, contra els estatuts de la FERC i il•legals. Això sí, el màxim responsables d’aquests és el president de la Federació, en Bernat i, com a tal, haurà de respondre’n el dia 10 de febrer davant la justícia.
Veig massa nerviosisme davant aquest judici i, francament no acabo d’entendre-ho. Si una persona està convençuda que el que ha permès fer o ha fet no està contra la legalitat, no té perquè estar neguitós.
Estiguem tranquils tots plegats i confiem que la justícia digui la seva! Per alguna cosa vivim a una societat democràtica.
I si us plau, deixeu d’una vegada de treure el “Sant Cristo Gros”
martes, 26 de enero de 2010
Reflexión en torno a la catástrofe de Haití
Cuando algo altera y sacude nuestras vidas lo mejor suele ser esperar a valorar las cosas con calma, no precipitarse y mirar todo con perspectiva. La desgracia del terremoto de Haití no ha dejado indiferente a nadie, conmueve lo más profundo de nuestro ser. Todo el mundo se ha volcado en la ayuda a un país duramente castigado por la miseria. Las imágenes que todos hemos visto han sido impactantes y las televisiones las han aprovechado para aumentar algunas décimas su “share” y, como no, hacer algo de caja.
Reacciones y declaraciones ha habido muchas, algunas de ellas poco o nada afortunadas y entre las preguntas que han surgido entre la gente destaca con especial fuerza la de “si existe Dios ¿por qué ha permitido esto, sobre todo con a los más pobres? La reflexión, creo que en algunos casos ha sido precipitada y como decía al principio, sin perspectiva.
Un soldado brasileño, que se encontraba en el centro de Port au Prince, justo en el momento del seísmo, pudo grabar unas imágenes en las cercanías de la catedral, ya completamente destruida. En ellas se puede apreciar como en medio de una espesa nube de polvo deambulan personas absolutamente conmocionadas por lo que acaban de vivir. Del recinto religioso sólo permanece en pie una cruz con la figura de Jesucristo clavada en ella. El lugar se convierte, de forma espontánea, en lugar de oración y plegaria. Hay que tener presente que la primera expresión humana, en un momento límite, es la de pedir ayuda, rezar y algunas personas, en el video, se ven que lo hacen, como lo haríamos casi todos nosotros en una situación similar. Creyentes e incluso no creyentes suelen adoptar esta misma actitud cuando pasan por dificultades: Piden ayuda a Dios, no le tiran en cara ser el responsable del desastre, porque para buscar responsables habría que desviar la mirada hacia otro lado.
“El terremoto no mata, la que mata es la pobreza”, y entre todos hemos hecho de Haití el país más pobre de América. No echemos las culpas a quien no las tiene; asumamos nuestras responsabilidades. El mismo seísmo, en EE. UU o en Japón, países ricos y preparados para estas catástrofes, no hubieran tenido el mismo resultado.
domingo, 17 de enero de 2010
QUIN GOIG FAN A LES FOTOS DARRERAMENT ALGUNS PERSONATGES!
Des de fa temps el president de la FERC està molt callat. És possible que els seus advocats li hagin recomanat el silenci. O potser simplement és una estratègia davant l’imminent judici. Queden pocs dies i ja “està en capella”
Les coses poden decantar-se cap a qualsevol banda, però certament, si la justícia existeix, no li esperen temps massa gloriosos al Sr. Bernat i a la seva camarilla. N’ha fet de tant grosses que la lògica diu que no en sortirà massa ben parat.
De tota manera n’estic segur que no tardarà gaire a enviar-nos una nova carta amb algun esdeveniment sensacionalista i, evidentment, amb la foto corresponent.
Què serà aquesta vegada? Una entrevista amb el President de la Generalitat? Qui sap!
De tota manera segur que apunta amunt.... Això és el que ven i darrerament sembla que és la seva política.
Entrevistar-se amb alts càrrecs queda molt bé, però no és el més efectiu. Els que veritablement tallen el bacallà, els que informen sobre la possibilitat o no d’arreglar un problema laboral de dimensions importants com pot ser que el nostre col.lectiu arribi a ser fix, són els que estan una mica més avall, els directors generals, els subdirectors generals i sobretot els tècnics. Aquests són els qui realment decideixen.
Els polítics només fan declaracions d’intencions. Els tècnics són els que les estudien i diuen són viables o no: legalment, organitzativament i econòmicament.
Així que, si un dia d’aquests ens arriba una foto amb qualsevol alt polític no cal tirar coets. Una entrevista més entre les moltes que la FERC ha portat a terme al llarg de la seva existència. O algú no recorda la impressionant trobada amb el President Pujol? Què se’n va treure d’allò? Res, absolutament res. La llavors Consellera, Sra. Carme Laura Gil va ser la primera que va convertir les bones intencions del Molt Honorable President en un bonic vol de coloms. I els qui van acabar de rematar el tema van ser la responsable de Recursos Humans, Sra. Mercè Teradelles i els tècnics de torn.
Per tant, senyors i senyores, no ens deixem entabanar un cop més. Les coses s’arreglen als despatxos petits i no a les grans sales on despatxen els grans càrrecs!
Qui avisa no és traïdor!
Però això sí: quin goig fan a les fotos darrerament alguns personatges!
martes, 12 de enero de 2010
Una larga historia
lunes, 4 de enero de 2010
Avances tecnológicos
Con el mundo de la religión pasa lo mismo, todo avanza, pero de una forma mucho más lenta (a veces muchísimo más). Así que si en sus clases preguntan a sus alumnos la definición de pila de agua bendita no se sorprendan si les responden que es "un contenedor cerámico, o de piedra, situado en la entrada de las Iglesias, con una célula fotoeléctrica que detecta el movimiento de la mano y administra agua bendecida para realizar el ritual de purificación de entrada a la Iglesia". ¡Y la respuesta será correcta!