Ja estem acostumats a que el sr. Bernat Villaronga menteixi directament, o bé dient les coses a mitges.
La veritat la deforma al seu gust i a favor seu o dels seus interessos.
A Lleida es va desfogar parlant i mentint.
A més del que ja vaig comentar que havia dit, que la Susana anava clarament contra la presència de la Religió catòlica als centres públics, també va gosar dir que ella havia anat a Madrid a reunir-se amb el PSOE, quan s’havia d’aprovar la nova Llei d’Educació.
Amb quina finalitat? Amb la d’aconseguir que es regulés la cultura religiosa per a tot l’alumnat a l’escola pública. Així, el Bernat, argumenta i dóna força a l’afirmació que la Susana està en contra de la religió catòlica.
Com sempre, va distorsionar la realitat.
Sí és veritat que hi va haver una reunió de la FERC amb el Ministerio de Educación y Ciencia de Madrid. Sí és veritat que es va parlar de la conveniència d’una matèria de cultura religiosa per a tothom.
El que no va dir el Bernat és:
- Que aquesta reunió la va capitanejar ell mateix.
- Que va encarregar a la Maissa que escrivís una carta al President del govern espanyol i a la Sra. Carme Chacón.
- Que la Maissa i la Susana, per encàrrec del president de la FERC van haver de fer en 48 hores un esborrany de currículum de cultura religiosa per presentar a Madrid.
- Que a aquesta reunió no només hi va anar la Susana, sinó també la Maissa i ell mateix, com a President de la FERC.
- Que a aquesta reunió es va parlar de moltes altres coses com per exemple de la qüestió laboral i, a fons.
- Que quan es va parlar de la cultura religiosa es va dir, en tot moment, que calia posar l’accent en el cristianisme y en la tradició judeocristiana. Dit en altres paraules, que el gruix de la matèria havia de ser el cristianisme i la història del Poble d’Israel, perquè sense aquests continguts és impossible entendre la pròpia realitat social i cultural.
- Que ell mateix va voler fer-se una fotografia amb el Sr. Fernando Gurrea, agafant un llapis per tal que “semblés que estaven firmant algun acord” (així és com distorsiona la realitat i, hi té la mà trencada)
Podeu preguntar a la Susana i a la Maissa si aquests fets són o no veritat. Suposo que, amb molt de gust, us respondran. Almenys a mi sí m’han aclarit les coses.
Aquí però, no acaben les mentides. A Lleida ha dit públicament que els dos judicis del dia 10 de febrer no es van arribar a celebrar perquè les demandes presentades no tenien ARGUMENTS PROU DE PES PER ACCEPTAR-SE A JUDICI.
La veritat no és aquesta i qualsevol pot trucar al advocat Sr. Ricard Avilés, per preguntar-li.
El dia 10 de febrer de 2010 estava previst celebrar dos judicis al Jutjat Social número 14 de Barcelona i, per decisió de la Jutgessa han quedat en suspès. El motiu de la suspensió ha estat, el plantejament dels dos lletrats, que el tribunal competent és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquesta decisió complaïa a totes les parts.
Aquesta solució, de fet, simplifica molt les coses. La Sentencia d’aquest Tribunal haurà de ser executada de forma immediata.
Potser quan aquest Tribunal dicti sentència serà massa tard. Ara el president de la FERC, el senyor Bernat Villaronga ja està fent tots els passos necessaris per acabar amb l’AMRC i l’APRC (i també amb l’ADOREC i l’APERC)
Ara presentarà uns nous Estatuts que MATARAN PER SEMPRE aquestes dues associacions.
L’ADOREC i l’APERC tant se val, perquè neixen de la il.legalitat més absoluta, i només han estat creades per tenir una majoria aclaparadora a les reunions de Junta Directiva de la FERC i a les Assemblees (recordeu que no som nosaltres en tant que associats a l'AMRC o a l'APRC qui vota i decideix, sinó aquelles persones que pel seu càrrec poden fer-ho, tal i com contemplen els Estatuts de la Federació). Però l’AMRC i l’APRC són associacions volgudes i treballades durant molts anys que han costat molt d’esforç mantenir-les i fer-les créixer i que són l’ànima de la Federació. Sense elles la FERC perd el seu sentit.
Ara el Bernat crearà per Estatuts un únic sindicat, la FERC, sense associacions, i llavors ja no tindrà CAP MENA D’OPOSICIÓ. Això s’anomena COP D’ESTAT I DICTADURA.
LA CIRERETA DEL PASTÍS JA L’HA POSADA.
El silenci de molts de nosaltres ha provocat i ha permès que això hagi arribat fins aquí. Hem cregut que tot era una lluita de poder d’uns contra altres i així hem tranquil•litzat les nostres consciències. Una explicació massa senzilla per un final tant dramàtic.
No sé com poden resistir encara aquelles persones a les quals dia a dia el Bernat i la seva camarilla han anat arraconant i desprestigiant. Realment, crec que el fet que segueixin lluitant perquè les il•legalitats, les mentides i el maquiavelisme d’uns pocs no sigui la marca de la FERC, és per treure’ns el barret.
Potser la Pasqua converteixi el nostre silenci en paraula valenta i capaç de defensar, si més no, una manera d’actuar lliure de manipulacions i democràtica.
sábado, 27 de marzo de 2010
miércoles, 24 de marzo de 2010
Pels que creuen en una FERC democràtica, som-hi
He vist des de dins com aquesta Federació està a punt de desaparèixer gràcies a un dels seus ideòlegs, en Bernat Villaronga. Una persona que ha estat capaç de destruir tot un equip que ha treballat com mai per tots nosaltres, que ha assolit les més altes quotes d’estabilitat laboral i de assoliment de drets laborals i econòmics. Ara ni els convoca. El pitjor de tot és que la reacció dels associats/des ha estat quasi nul·la, i més encara si parlem de secundària. Senyors/es, quina manera d’agrair-los la seva feina, sobren comentaris del que poden sentir, però no us amoïneu, tenen cor de pedra.
Molts de vosaltres calleu, creieu que es un problema de poder, però no es res de tot això, i ho sabeu. Sou plenament conscients que s’han fet i s’estan fent les coses al marge de la llei, dels mateixos estatuts de la Federació, us ha donat igual el tracte que s’ha fet a la Presidenta de Primària, la Susana Vilar i a la destituïda (per “ordeno y mando” de Bernat) Maissa Noguera... al Xavier Machacón, al Santi Villanueva, a la Juliana... i a tots/es que han gosat posar en dubte la seva autoritat; que s’hagin creat altres sindicats per tal de tenir una majoria dintre de la Junta de la FERC, amb mètodes il·lícits, i ara volen convertir-nos en un sindicat, desfent l’APRC i l’AMRC i els acabats de crear.
L’única solució de frenar aquest senyor ha estat denunciar totes actuacions i accions, no pas a ell, sinó la manera de fer, que es ben diferent, però ja s’encarrega ell de dir que es a la FERC a qui es denuncia. No li donem més voltes, a bon entenedor poques paraules. I si tot això us sembla bé i no dieu res, endavant. Us faran formar part d’un sindicat que neix de la manipulació i de la vulneració dels drets sindicals, constitucionals..., i sobre tot de la mentida. I jo i molt gent més no volem formar part.
Esperem el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pot ser serà massa tard. El mal ja està fet.
Si tots us dona igual, sinó demaneu explicacions, si ni tan sols voleu cercar la veritat i us dona el mateix pertànyer a un sindicat que neix amb “pecat original”, pot ser ens varem equivocar tots/es al crear la Federació.
Bona Pasqua.
Molts de vosaltres calleu, creieu que es un problema de poder, però no es res de tot això, i ho sabeu. Sou plenament conscients que s’han fet i s’estan fent les coses al marge de la llei, dels mateixos estatuts de la Federació, us ha donat igual el tracte que s’ha fet a la Presidenta de Primària, la Susana Vilar i a la destituïda (per “ordeno y mando” de Bernat) Maissa Noguera... al Xavier Machacón, al Santi Villanueva, a la Juliana... i a tots/es que han gosat posar en dubte la seva autoritat; que s’hagin creat altres sindicats per tal de tenir una majoria dintre de la Junta de la FERC, amb mètodes il·lícits, i ara volen convertir-nos en un sindicat, desfent l’APRC i l’AMRC i els acabats de crear.
L’única solució de frenar aquest senyor ha estat denunciar totes actuacions i accions, no pas a ell, sinó la manera de fer, que es ben diferent, però ja s’encarrega ell de dir que es a la FERC a qui es denuncia. No li donem més voltes, a bon entenedor poques paraules. I si tot això us sembla bé i no dieu res, endavant. Us faran formar part d’un sindicat que neix de la manipulació i de la vulneració dels drets sindicals, constitucionals..., i sobre tot de la mentida. I jo i molt gent més no volem formar part.
Esperem el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pot ser serà massa tard. El mal ja està fet.
Si tots us dona igual, sinó demaneu explicacions, si ni tan sols voleu cercar la veritat i us dona el mateix pertànyer a un sindicat que neix amb “pecat original”, pot ser ens varem equivocar tots/es al crear la Federació.
Bona Pasqua.
martes, 16 de marzo de 2010
lunes, 15 de marzo de 2010
"YO NO CREO EN DIOS"
Os explico el comentario que escuché el otro día en la dirección de mi escuela.
Yo estaba por allí por casualidad, sacando 50 céntimos de mi monedero para aguantar la mañana y hacerme con un cafecito.
LLegaron unos padres con un niño nuevo para matricular, un niño que yo vi muy grande, luego resultó ser de tercero de primaria.
El director (no creyente, pero muy legal) preguntó a los padres delante mío si el niño haría religión. Los padres se miraron y dijeron que SÍ. EL niño con una voz firme y potente dijo: "YO NO CREO EN DIOS". El director debería de haber obviado su comentario, pero cometió el error de volver a formular la pregunta y preguntó a los padres; ¿Qué hago? Quizá no fue correcta la pregunta del director pero ya sabemos lo que esto nos puede acarrear a la escuela, y al maestro de religión en este caso.
Por suerte los padres dijeron."Irá a religión, no podemos dejar que haga lo que le de la gana" Un 10 para los padres.
La tutora después vino a hablar conmigo y me dijo que estaba rebotado y que le empezó a decir que no queria ir a religión. Que esa magia de un Señor que baja y sube de la cruz, no es creible.
En fin compañeros por suerte o por desgracia no he tenido al niño todavia en la clase de religión.
Casualmente o sin casualidad, faltó a clase el día que tenía mi asignatura.
Cuando lo tenga os explicaré cómo ha ido. Me dicen que es un poco "rarillo". En la otra escuela de la que venía así lo definieron. De todas formas me han dicho que se enfadó con un niño y como respuesta le alzó una silla. Esto nada más que lo hacen los niños que hoy en día son un poco rarillos. No quiero saber cómo son los niños raros, raros.
Yo estaba por allí por casualidad, sacando 50 céntimos de mi monedero para aguantar la mañana y hacerme con un cafecito.
LLegaron unos padres con un niño nuevo para matricular, un niño que yo vi muy grande, luego resultó ser de tercero de primaria.
El director (no creyente, pero muy legal) preguntó a los padres delante mío si el niño haría religión. Los padres se miraron y dijeron que SÍ. EL niño con una voz firme y potente dijo: "YO NO CREO EN DIOS". El director debería de haber obviado su comentario, pero cometió el error de volver a formular la pregunta y preguntó a los padres; ¿Qué hago? Quizá no fue correcta la pregunta del director pero ya sabemos lo que esto nos puede acarrear a la escuela, y al maestro de religión en este caso.
Por suerte los padres dijeron."Irá a religión, no podemos dejar que haga lo que le de la gana" Un 10 para los padres.
La tutora después vino a hablar conmigo y me dijo que estaba rebotado y que le empezó a decir que no queria ir a religión. Que esa magia de un Señor que baja y sube de la cruz, no es creible.
En fin compañeros por suerte o por desgracia no he tenido al niño todavia en la clase de religión.
Casualmente o sin casualidad, faltó a clase el día que tenía mi asignatura.
Cuando lo tenga os explicaré cómo ha ido. Me dicen que es un poco "rarillo". En la otra escuela de la que venía así lo definieron. De todas formas me han dicho que se enfadó con un niño y como respuesta le alzó una silla. Esto nada más que lo hacen los niños que hoy en día son un poco rarillos. No quiero saber cómo son los niños raros, raros.
miércoles, 10 de marzo de 2010
¿Cuál es el papel del SIERC?
Cuando comenzó la andadura sindical de la FERC costó un cierto tiempo llegar al entendimiento con el SIERC en relación a las responsabilidades propias de cada organización. Finalmente se logró y la FERC, como sindicato, se encargaría de los asuntos laborales mientras que el SIERC sería el responsable último de todo lo referente al curriculum de la materia de Religión Católica en Catalunya. El acuerdo funcionó durante unos años y con algunos tira y afloja todo marchaba razonablemente bien.El asunto comenzó a torcerse con el nombramiento de un delegado sindical de la FERC como subdelegado d’Ensenyament del Arzobispado de Tarragona. La labor sindical dejó de tener sentido como defensa de los trabajadores porque un miembro de la parte social pasaba también a pertenecer a la parte empresarial. El hecho es que este delegado ni renunció a su cargo, libremente elegido por sus votantes, ni rechazo el otro, por lo que se convertiría en el primer juez y parte, que yo conozca en democracia, de todo un colectivo. ¡Vaya, lo nunca visto¡
¿Cómo podría un delegado sindical defender los intereses laborales de un trabajador si éste además es la persona responsable de ayudar a decidir si será, o no, profesor de Religión? Además, en el supuesto de que a ese trabajador se le retire la propuesta por parte del Obispado ¿podría ese mismo delegado defenderle de alguna forma, si a su vez él es parte implicada en la ejecución de ese despido? Sobre este asunto existen varios dichos populares que ilustran la inconveniencia o imposibilidad de llevar dignamente dos cargos antagónicos: Se suele decir que no se puede estar en misa y repicando o que el que sirve a dos amos con alguno queda mal. En definitiva, ¡que con este nombramiento hemos logrado la cuadratura del círculo!
Actualmente no son uno sino dos los delegados sindicales de esta Federación que de una forma u otra están también obligados a su trabajo en las delegaciones diocesanas de Ensenyament de Catalunya; eso sí, con horas de liberación sindical de la FERC: El Delegado Episcopal de la Seu d’Urgell ha sido la última incorporación, por lo que podemos concluir que si en Catalunya tenemos diez obispados, el 20% de ellos se está inmiscuyendo en la labor sindical y organizativa propia de un sindicato. Porcentaje nada despreciable.
Por lo que se ve, el SIERC no ha querido respetar el pacto, no escrito, de no entrar en los asuntos laborales del colectivo y los propios del sindicato y parece que últimamente ha apostado, de una forma clara, por hacerlo.
Este hecho puede perjudicar seriamente la imagen y credibilidad de la Iglesia catalana, que parece que ha sucumbido a la tentación de no a dar a Dios lo que es Dios y al César lo del César. Pero las ansias políticas y personales de acaparar y de poder, por parte de algunas personas, parece no tener límites.
No sé si los respectivos ordinarios están informados de este asunto, pero sus dos representantes episcopales, que a la vez sindicales, se han aventurado además a dar apoyo explícito a todas las acciones del Presidente de la FERC, algunas de ellas presuntamente delictivas, y que actualmente están a espera de varios dictámenes judiciales. Para más gravedad, ellos mismos, parece que han decidido también apoyar de manera explícita la decisión de interponer demandas contra la página de la FERC y contra el abogado de la parte contraria a sus demandas, el Sr. Ricard Avilés. La cosa es grave, no se sabe cómo acabará y el SIERC, como institución propia de la Iglesia, no debería figurar en ningún caso en medio de estos turbios asuntos. Ahora está dentro y de forma bien manifiesta, cosa que le puede salpicar y llegar a menoscabar su credibilidad.
No sé si ustedes conocen en alguna parte del mundo algo similar. Si lo saben, por favor háganmelo llegar, pero tengamos claro, que ya que hemos hablado de frases conocidas sólo nos queda decir aquello de Spain is diferent, y, por lo que se ve, Catalunya todavía más.
martes, 9 de marzo de 2010
AL FINAL TOT SE SAP, SENYOR PRESIDENT!
Sr. President,
Les coses han arribat a un punt insostenible. Les seves mentides, el seus canvis de jaqueta, les seves difamacions, són realment de jutjat de guàrdia.
Com que en aquest petit país, que és el nostre, tot se sap, hem sabut que ha anat a Lleida on s’ha reunit amb 17 persones, docents de primària i secundària.
Malgrat, havia d’haver-ho comunicat a la seva Junta Directiva (la de la FERC) o si més no a la vicepresidenta de la FERC i presidenta de l’AMRC, la Susana Vilar, vostè ha decidit, un cop més, ignorar qualsevol norma estatutària i tirar pel dret. Parlant en plata: a vostè l’importen el Estatuts un rave. Fa el que vol, quan vol i de la manera que vol.
El més greu però no és això, sinó el que ha dit, entre d’altres coses, en aquesta reunió: que la Susana està “festejant” amb l’UGT (en què es basa per afirmar això?) i que va en contra de la presència de la religió catòlica a l’escola pública i a favor de la cultura religiosa.
Davant això només recordar-li el que va ser publicat pel periodista Marcel Barrera en El Punt Diari quan va ser aprovada la LEC.
Només en recolliré dos fragments:
Com ha viscut la FERC el debat sobre l’assignatura de religió?
«Davant la nova onada cultural i de diversitat, curiosament les principals escoles privades de Catalunya han resolt aquest tema. L’escola Pia ha estat capdavantera i en lloc de donar la classe de religió confessional ha passat a impartir cultura religiosa, amb uns resultats excel•lents. Ha integrat les diferents sensibilitats i d’aquesta manera es lliura del conflicte. L’escola ha de ser un mirall de la societat. Com més ajuntem el diàleg de les religions en una sola matèria, més coneixerem que no som tan diferents.»
Els professors de la FERC només ensenyen religió catòlica?
«A Catalunya, gràcies als professors de religió s’ha descatequitzat la classe de religió. Només cal mirar els llibres de text de qualsevol editorial, per exemple l’editorial Claret. Nosaltres demanem una assignatura de cultura religiosa. La catequesi crec que ha de quedar en l’àmbit familiar i parroquial. En canvi, la cultura religiosa permet tenir un llenguatge més ric i més ampli. La Generalitat ha fet una proposta als bisbes de Catalunya per poder impartir una matèria de cultura religiosa. És una visió integradora que permet que l’alumnat que ve de fora pugui veure la realitat social.»
Marcel Barrera. Bernat Villaronga.: «La Generalitat ens ha tornat la dignitat com a persones»
Aquestes paraules són seves senyor President. Ja no se’n recorda?
Cal que li recordem més actuacions seves promocionant la cultura religiosa?
Què pretén? Carregar-se la Susana Vilar i fer que les persones associades a l’AMRC de Lleida es donin de baixa i s’associïn a l’APERC?
Senyor President la seva credibilitat en aquest moments és quasi nul.la. Segueixi mentint, segueixi difamant, segueixi tractant les persones com carnassa. Al final però tot se sap i també que vostè darrerament assisteix a sopars amb el PSC (que en té tot el dret, només faltaria), que va dient que la seva bona entesa amb el SIERC és una qüestió d’estratègia i moltes altres coses que, miri, en aquests moments prefereixo callar.
Les coses han arribat a un punt insostenible. Les seves mentides, el seus canvis de jaqueta, les seves difamacions, són realment de jutjat de guàrdia.
Com que en aquest petit país, que és el nostre, tot se sap, hem sabut que ha anat a Lleida on s’ha reunit amb 17 persones, docents de primària i secundària.
Malgrat, havia d’haver-ho comunicat a la seva Junta Directiva (la de la FERC) o si més no a la vicepresidenta de la FERC i presidenta de l’AMRC, la Susana Vilar, vostè ha decidit, un cop més, ignorar qualsevol norma estatutària i tirar pel dret. Parlant en plata: a vostè l’importen el Estatuts un rave. Fa el que vol, quan vol i de la manera que vol.
El més greu però no és això, sinó el que ha dit, entre d’altres coses, en aquesta reunió: que la Susana està “festejant” amb l’UGT (en què es basa per afirmar això?) i que va en contra de la presència de la religió catòlica a l’escola pública i a favor de la cultura religiosa.
Davant això només recordar-li el que va ser publicat pel periodista Marcel Barrera en El Punt Diari quan va ser aprovada la LEC.
Només en recolliré dos fragments:
Com ha viscut la FERC el debat sobre l’assignatura de religió?
«Davant la nova onada cultural i de diversitat, curiosament les principals escoles privades de Catalunya han resolt aquest tema. L’escola Pia ha estat capdavantera i en lloc de donar la classe de religió confessional ha passat a impartir cultura religiosa, amb uns resultats excel•lents. Ha integrat les diferents sensibilitats i d’aquesta manera es lliura del conflicte. L’escola ha de ser un mirall de la societat. Com més ajuntem el diàleg de les religions en una sola matèria, més coneixerem que no som tan diferents.»
Els professors de la FERC només ensenyen religió catòlica?
«A Catalunya, gràcies als professors de religió s’ha descatequitzat la classe de religió. Només cal mirar els llibres de text de qualsevol editorial, per exemple l’editorial Claret. Nosaltres demanem una assignatura de cultura religiosa. La catequesi crec que ha de quedar en l’àmbit familiar i parroquial. En canvi, la cultura religiosa permet tenir un llenguatge més ric i més ampli. La Generalitat ha fet una proposta als bisbes de Catalunya per poder impartir una matèria de cultura religiosa. És una visió integradora que permet que l’alumnat que ve de fora pugui veure la realitat social.»
Marcel Barrera. Bernat Villaronga.: «La Generalitat ens ha tornat la dignitat com a persones»
Aquestes paraules són seves senyor President. Ja no se’n recorda?
Cal que li recordem més actuacions seves promocionant la cultura religiosa?
Què pretén? Carregar-se la Susana Vilar i fer que les persones associades a l’AMRC de Lleida es donin de baixa i s’associïn a l’APERC?
Senyor President la seva credibilitat en aquest moments és quasi nul.la. Segueixi mentint, segueixi difamant, segueixi tractant les persones com carnassa. Al final però tot se sap i també que vostè darrerament assisteix a sopars amb el PSC (que en té tot el dret, només faltaria), que va dient que la seva bona entesa amb el SIERC és una qüestió d’estratègia i moltes altres coses que, miri, en aquests moments prefereixo callar.
NAUFRAGI
El Bernat Villaronga, ens prometé un feliç viatge tots junts, i aquest viatge enganyós està esdevenint un malson que tindrà un dolorós despertar.
Vam embarcar convençuts i refiats de la vàlua i experiència del capità i resulta que ens ha enganyat i ens porta per un rumb diferent. Ha perdut el nord? O és que la brúixola no li funciona? La travessia és perillosa. Hauria de girar 180º el rumb que porta la nau, però el seu orgull de capità li impedeix escoltar la tripulació. El problema és que tots anem al mateix vaixell i el naufragi és imminent. Ens duu cap a onades gegants que se'ns empassaran si no hi posem remei.
Companys! Potser és l' hora d' endegar un motí a bord, abans que no sigui massa tard!
Vam embarcar convençuts i refiats de la vàlua i experiència del capità i resulta que ens ha enganyat i ens porta per un rumb diferent. Ha perdut el nord? O és que la brúixola no li funciona? La travessia és perillosa. Hauria de girar 180º el rumb que porta la nau, però el seu orgull de capità li impedeix escoltar la tripulació. El problema és que tots anem al mateix vaixell i el naufragi és imminent. Ens duu cap a onades gegants que se'ns empassaran si no hi posem remei.
Companys! Potser és l' hora d' endegar un motí a bord, abans que no sigui massa tard!
jueves, 4 de marzo de 2010
MOLTES GRÀCIES, SENYOR PRESIDENT
Em pregunto què passarà ara que el president de la FERC ha aconseguit pràcticament acabar amb aquest sindicat que ha tret els millors resultats a les eleccions del personal laboral de la Generalitat de Catalunya dues vegades seguides. Només CCOO ha pogut quedar al mateix nivell de la FERC, però cal tenir en compte que CCOO tenia moltes més possibilitats de vot perquè aixopluga molts més col.lectius que la FERC.
A les properes eleccions sindicals és difícil preveure quina serà la situació de la nostra Federació sindical.
El president de la FERC ha aconseguit dividir quan la seva funció i obligació era equilibrar i aconseguir la màxima unitat.
Ha creat dues associacions més que són una còpia literal de l’APRC (l’APERC i l’ADOREC), per tal que persones de primària de Lleida que des de feia anys pertanyien a l’AMRC es donessin de baixa d’aquesta associació i s’afiliessin a l’APERC i que Tarragona aconseguís allò que des de feia molt de temps venia perseguint quan parlava de la FERC-Tarraco (que no era cap entitat concreta sinó només la secció sindical de la FERC a Tarragona): consolidar-se com una associació sindical autònoma de l’APRC i de l’AMRC creant l’ADOREC.
Ara queda Barcelona i Girona.
Girona, sembla cansada de les estratègies maquiavèl•liques del president de la FERC, el senyor Bernat Villaronga; Barcelona, és massa gran com per gosar fer qualsevol predicció.
De tota manera la va treballant: darrerament a les fotografies s’hi veuen persones a les quals els va donant diferents càrrecs com a vocals de l’APRC pertanyents als diferents bisbats de Barcelona. Què curiós! Persones que mai havien estat de la corda del Bernat, ara resulta que són de la seva màxima confiança. Molt em temo que els haurà promès anar als primers llocs de les llistes electorals.
Això comença a ser una veritable paranoia.
El Bernat fa, desfà, nomena, cessa, munta, desmunta, segons li convé i sense parar-se a pensar què està aconseguint realment.
A la Junta directiva de la FERC ara hi apareixen dues noves persones: la Mariluz Gómez de Tarragona, en nom del Josep Ponce, i el Luis Manuel Alonso en nom de l’APERC. Però qui són aquestes dues persones quan a Tarragona es va dir que cap d’elles ocupaven la presidència d’aquestes associacions?
Tant se val! La qüestió és silenciar l’AMRC (la Susana Vilar) i la Juliana Ortega, els vots dissidents. Ja ni parlo de la Maissa a la que sembla que “la deixen assistir” a les reunions de Junta, però ni prenen a l’acta les seves intervencions, ni compten el seu vot. Això és prepotència, senyors i senyores.
Magnífic, senyor Bernat, ara ja té la majoria de les majories. Imagini, dos vots en contra i 5 a favor (vostè mateix, el secretari Jordi Domingo, el “vicepresident” Joan A. Gil, la Mariluz Gómez per l’ADOREC i el Luis M. Alonso per l’APERC) Certament pot aprovar tot allò que li doni la realíssima gana. Això és democràcia i la resta són tonteries.
Ara bé, jo segueixo preguntant-me: on anem? A la desfeta total a les properes eleccions? A la desunió? A perdre la força que fins ara hem tingut davant el departament d’Educació? Al desprestigi davant els altres sindicats que, evidentment, s’estan fregant les mans?
Sí, senyor Bernat, a tot això i a molt més.
Si el president del govern de l’Estat espanyol hagués fraccionat el seu partit en tres, com vostè ha fet, tothom el titllaria d’incompetent.
Faci sevir el cap i pensi què està aconseguint. Si demà mateix hi haguessin eleccions sindicals la desfeta de la FERC seria estrepitosa.
Gràcies per la seva aportació perquè la FERC segueixi sent una força sindical forta i potent. Moltes gràcies, senyor president.
A les properes eleccions sindicals és difícil preveure quina serà la situació de la nostra Federació sindical.
El president de la FERC ha aconseguit dividir quan la seva funció i obligació era equilibrar i aconseguir la màxima unitat.
Ha creat dues associacions més que són una còpia literal de l’APRC (l’APERC i l’ADOREC), per tal que persones de primària de Lleida que des de feia anys pertanyien a l’AMRC es donessin de baixa d’aquesta associació i s’afiliessin a l’APERC i que Tarragona aconseguís allò que des de feia molt de temps venia perseguint quan parlava de la FERC-Tarraco (que no era cap entitat concreta sinó només la secció sindical de la FERC a Tarragona): consolidar-se com una associació sindical autònoma de l’APRC i de l’AMRC creant l’ADOREC.
Ara queda Barcelona i Girona.
Girona, sembla cansada de les estratègies maquiavèl•liques del president de la FERC, el senyor Bernat Villaronga; Barcelona, és massa gran com per gosar fer qualsevol predicció.
De tota manera la va treballant: darrerament a les fotografies s’hi veuen persones a les quals els va donant diferents càrrecs com a vocals de l’APRC pertanyents als diferents bisbats de Barcelona. Què curiós! Persones que mai havien estat de la corda del Bernat, ara resulta que són de la seva màxima confiança. Molt em temo que els haurà promès anar als primers llocs de les llistes electorals.
Això comença a ser una veritable paranoia.
El Bernat fa, desfà, nomena, cessa, munta, desmunta, segons li convé i sense parar-se a pensar què està aconseguint realment.
A la Junta directiva de la FERC ara hi apareixen dues noves persones: la Mariluz Gómez de Tarragona, en nom del Josep Ponce, i el Luis Manuel Alonso en nom de l’APERC. Però qui són aquestes dues persones quan a Tarragona es va dir que cap d’elles ocupaven la presidència d’aquestes associacions?
Tant se val! La qüestió és silenciar l’AMRC (la Susana Vilar) i la Juliana Ortega, els vots dissidents. Ja ni parlo de la Maissa a la que sembla que “la deixen assistir” a les reunions de Junta, però ni prenen a l’acta les seves intervencions, ni compten el seu vot. Això és prepotència, senyors i senyores.
Magnífic, senyor Bernat, ara ja té la majoria de les majories. Imagini, dos vots en contra i 5 a favor (vostè mateix, el secretari Jordi Domingo, el “vicepresident” Joan A. Gil, la Mariluz Gómez per l’ADOREC i el Luis M. Alonso per l’APERC) Certament pot aprovar tot allò que li doni la realíssima gana. Això és democràcia i la resta són tonteries.
Ara bé, jo segueixo preguntant-me: on anem? A la desfeta total a les properes eleccions? A la desunió? A perdre la força que fins ara hem tingut davant el departament d’Educació? Al desprestigi davant els altres sindicats que, evidentment, s’estan fregant les mans?
Sí, senyor Bernat, a tot això i a molt més.
Si el president del govern de l’Estat espanyol hagués fraccionat el seu partit en tres, com vostè ha fet, tothom el titllaria d’incompetent.
Faci sevir el cap i pensi què està aconseguint. Si demà mateix hi haguessin eleccions sindicals la desfeta de la FERC seria estrepitosa.
Gràcies per la seva aportació perquè la FERC segueixi sent una força sindical forta i potent. Moltes gràcies, senyor president.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)