Sí senyor! Molt boniques les fotografies, molt vistoses i sobretot molt impactants.
El president de la FERC, ben vestit, com està manat, a la Diada de Sant Jordi representant la Federació. Ten points!
El problema és que tot això queda força deslluït quan darrera hi ha actuacions dubtosament legals, i quan es té sobre les esquenes més de sis demandes judicials pendents de resolució.
La representació de la FERC una mica escassa, segurament perquè tothom tenia classes en un dia com aquest en que a totes les escoles i instituts hi ha més feina que mai. Però està clar que el president de la FERC és un privilegiat que s’ha auto assignat un alliberament sindical del 80% a costa de treure hores a aquells que han gosat contradir-lo.
Quina sort que té de poder passar el dia de Sant Jordi entre persones de tant alta representativitat política, i sobretot fer-se’n la fotografia corresponent. Guardi-les per a la posteritat. Sempre donen prestigi.
La carta al President de la Generalitat excel•lentment escrita, però el problema és que qui arregla els problemes d’un col.lectiu no és el Sr. Montilla, sinó els tècnics del Departament d’Educació. És simplement un petit matís.
Per altra banda, hem rebut la seva proclama en la qual ens comunica que “que fruit del treball realitzat amb tenacitat i elegància davant de la Conselleria d’Educació i el Govern de la Generalitat de Catalunya, podem comunicar que ha estat prorrogada totes les dedicacions de mestres i professors de religió de Catalunya pel curs 2010-2011”
De veritat, senyor president, deixi estar d’una vegada el bombo i els platerets i deixi d’enganyar al col.lectiu. La pròrroga es va pactar en el Comitè Intercentres el maig de 2009 i res té a veure amb el treball realitzat amb tenacitat i elegància davant la Conselleria d’Educació i el Govern de la Generalitat de Catalunya.
L’idea de la pròrroga la van parir vostè i el sr. Ferran Piñeiro a esquenes de les Vicepresidentes de la FERC i, li van comunicar a la presidenta de primària just abans d’entrar a la reunió amb el Departament d’Educació en la qual s’havia de parlar del concurs per arribar a ser personal laboral fix.
Les coses clares i la xocolata espessa.
Vagi fent-se fotografies que quan més amunt sigui, més dura serà la caiguda!
viernes, 30 de abril de 2010
miércoles, 28 de abril de 2010
¡Que no te engañen!
En las últimas cartas recibidas por el colectivo de maestros y profesores de Religión de Catalunya, por parte del grupo liderado por el presidente de la FERC, Sr. Bernat Villaronga, se afirma que se se están dando los pasos necesarios para ser fijos. Sobre este aspecto quisiera hacer una serie de reflexiones que escribo a continuación:Ser fijo, Sr. Villaronga, no se puede hacer de un día para otro y hace falta primero creérselo y luego tener mucha voluntad. Antes que nada, usted sabe que hay que contar con un equipo dispuesto a hacerlo (los suyos, que le apoyan, no creo que lo quieran) y después dar toda una serie de pasos, que o no se han hecho o no se han querido hacer.
¿A qué pasos me refiero?
1) Normalización de las dotaciones de centro de primaria.
2) Concurso de destinaciones partiendo de cero, y
3) Oposición o concurso oposición.
Difícilmente nadie de nuestro colectivo llegará a ser fijo si se ha dificultado el primero de los pasos. Con más razón todavía si ya llevamos cuatro años sin poder concursar y, por tanto, sin normalizar la adjudicación de los centros que han quedado libres. ¡No nos engañe más por favor!
¿A qué pasos me refiero?
1) Normalización de las dotaciones de centro de primaria.
2) Concurso de destinaciones partiendo de cero, y
3) Oposición o concurso oposición.
Difícilmente nadie de nuestro colectivo llegará a ser fijo si se ha dificultado el primero de los pasos. Con más razón todavía si ya llevamos cuatro años sin poder concursar y, por tanto, sin normalizar la adjudicación de los centros que han quedado libres. ¡No nos engañe más por favor!
De todas formas, si le llegáramos a creer que estuviera dispuesto a tirar adelante este proceso (mucha Fe hace falta), usted sabe perfectamente que nos esperan un mínimo de tres años de preparativos para llegar a conseguirlo. Cada paso (normalización, concurso y oposición), además de necesarios, sólo se pueden hacer uno tras otro, año tras año. Así que, tres procesos, tres años. ¡¡¡ Las cuentas claras!!!
Su anuncio de que a finales de año tendremos una propuesta del Departament d'Educació para concursar (2º paso), usted sabe que es humo para despistarnos de su situación personal en el sindicato, y se hace sabiendo que a finales de año, como muy tarde, habrá elecciones en Catalunya. Es por eso que es muy probable que ese proceso no se tire adelante por ahora (al igual que se ha hecho con los anteriores), ya que no sabemos quién regirá el Departament d'Educació a partir del año que viene y qué voluntad mostrará hacia nosotros. Además, las elecciones sindicales, a las que me imagino que usted aspira a presentarse antes que salga ninguna sentencia que le incumba, serán poco después, y con la que usted ha montado, Sr. Villaronga, ya no queda ni sindicato ni cohesión sindical alguna en nuestro colectivo.¿Se acuerda usted de la parábola de los talentos? Pues a usted le dieron uno, pero de lo único que podrá rendir cuentas será de una muy pequeña parte de lo dado.
La Justicia y Dios dirán...
La Justicia y Dios dirán...
lunes, 19 de abril de 2010
E QUI LI QUA, THAT IS THE QUESTION, ALEA JACTA EST!!!
El projecte d’estatuts de la FERC m’han deixat bocabadat.
Quina varietat de termes que no s’arriben a entendre a no ser que tinguis una persona experta en sindicalisme al teu costat que els vagi desxifrant, quina subtilesa a l’hora d’embolicar la troca per tal que ningú arribi a copsar l’entrellat del que es pretén, quina riquesa de vocabulari hermètic que, poques persones associades en aquests moments a l’APRC i a l’AMRC penso que arribem a sospitar què volen dir...!
Realment, llegir-los et deixa una sensació estranya que no acabes de saber ben bé a què respon: si a que ets realment tonto de llibre perquè no has entès gairebé res o a que, simplement, això no hi ha qui ho entengui.
Tens la temptació d’agafar un full i un llapis i començar a fer un esquema darrera un altre, però la pregunta sorgeix ràpidament: VAL LA PENA TAN D’ESFORÇ?
Perquè en realitat, aquest projecte d’estatuts deixen clares una sèrie de qüestions de prou importància com per no intentar ni tant sols fer l’esforç d’entendre què és la Permanent, el Consell Nacional, el Congrés Nacional, l’Assemblea Territorial i la Secció Sindical són i quin paper juguen en tota aquesta superestructura.
I quines són aquestes qüestions?
1. Les associacions fundadores de la FERC, l’AMRC i l’APRC desapareixen, per voluntat del President de la FERC i de la Junta Directiva que ha constituït en contra dels Estatuts vigents de la Federació.
2. Les associacions afegides a la FERC de forma absolutament contrària al que marquen els actuals Estatuts, és a dir, de forma absolutament il.legal, només han estat la tapadora que amaga la manera de deixar l’oposició que el Bernat ha trobat dins la Junta Directiva de la Federació en franca minoria. De cap de les maneres, cap dels arguments que públicament, de forma oral i per escrit, ha donat el senyor Bernat Villaronga, són certs. Han estats creades per destruir la majoria que representaven la Susana, la Juliana i la Maissa a les reunions de Junta.
3. La FERC, segons el projecte d’Estatuts, es dividirà en quatre territoris autònoms administrativament i econòmicament i les persones que pertanyen a aquest territoris passaran a ser-ne membres associats. És a dir, ara ja no es serà de la FERC, sinó de la FERC-Girona, o Tarragona, o Lleida o Barcelona.
4. Els possibles delegats i delegades sindicals que hagin d’anar a les llistes electorals, que són el representants legítimament escollits pels treballadors, ja no dependran de l’APRC i l’AMRC com fins ara, que eren qui en presentaven els noms, sinó que serà la Permanent qui els proposi al Consell Nacional. Per altra banda, estaran controlats pel President de la Secció Sindical i per tres delegats sindicals cadascun d’una de les tres províncies que no siguin la del president d’aquesta secció.
5. Les disposicions transitòries primera i segona són un clar exemple antidemocràtic, perquè disposen que els òrgans de govern fins a les properes eleccions segueixen sent els mateixos que fins ara, sense modificar-ne la seva composició, que cal tenir en compte que està pendent de resolució judicial i per tant, és dubtosament legal, i perquè traspassen les persones afiliades a l’APRC i a l’AMRC (i està clar, també a l’ADOREC i a l’APERC, però això és ben igual, perquè son simples titelles fetes per als propòsits del president de la FERC) a aquesta nova FERC.
Aquest és el panorama: una FERC que traeix la seva essència –no es pot oblidar que va néixer per ACORD DE LES ASSEMBLEES GENERALS DE l’AMRC i l’APRC – que no ha comptat per a res amb la Junta Directiva de, com a mínim, una de les associacions mare a desaparèixer, l’AMRC, que compta amb l’oposició de la seva Assemblea General que és sobirana i que ha estat pensada per un president que fa tres anys havia d’haver convocat eleccions i no ho ha fet i per una Junta Directiva de la FERC remodelada a voluntat d’ell.
Realment no cal fer cap esforç més del compte per entendre que la FERC seguirà dirigida per l’actual president que serà fins a les properes eleccions el President Portaveu de la Permanent i alhora President del sindicat.
Hi ha una carta interessant amagada: l’actual President de la Secció Sindical, nomenat a dit pel senyor Bernat Villaronga, participarà amb veu però sense vot a la Permanent i serà qui controli i domini els actuals delegats i delegades sindicals.
I qui és aquest senyor: el Ferran Piñeiro.
Hem arribat on calia arribar: al binomi Bernat-Ferran, que han estat i segueixen sent el braç executor i la ment pensant de tot el que ha passat fins ara.
E qui li qua, that is the question, alea jacta est!
Quina varietat de termes que no s’arriben a entendre a no ser que tinguis una persona experta en sindicalisme al teu costat que els vagi desxifrant, quina subtilesa a l’hora d’embolicar la troca per tal que ningú arribi a copsar l’entrellat del que es pretén, quina riquesa de vocabulari hermètic que, poques persones associades en aquests moments a l’APRC i a l’AMRC penso que arribem a sospitar què volen dir...!
Realment, llegir-los et deixa una sensació estranya que no acabes de saber ben bé a què respon: si a que ets realment tonto de llibre perquè no has entès gairebé res o a que, simplement, això no hi ha qui ho entengui.
Tens la temptació d’agafar un full i un llapis i començar a fer un esquema darrera un altre, però la pregunta sorgeix ràpidament: VAL LA PENA TAN D’ESFORÇ?
Perquè en realitat, aquest projecte d’estatuts deixen clares una sèrie de qüestions de prou importància com per no intentar ni tant sols fer l’esforç d’entendre què és la Permanent, el Consell Nacional, el Congrés Nacional, l’Assemblea Territorial i la Secció Sindical són i quin paper juguen en tota aquesta superestructura.
I quines són aquestes qüestions?
1. Les associacions fundadores de la FERC, l’AMRC i l’APRC desapareixen, per voluntat del President de la FERC i de la Junta Directiva que ha constituït en contra dels Estatuts vigents de la Federació.
2. Les associacions afegides a la FERC de forma absolutament contrària al que marquen els actuals Estatuts, és a dir, de forma absolutament il.legal, només han estat la tapadora que amaga la manera de deixar l’oposició que el Bernat ha trobat dins la Junta Directiva de la Federació en franca minoria. De cap de les maneres, cap dels arguments que públicament, de forma oral i per escrit, ha donat el senyor Bernat Villaronga, són certs. Han estats creades per destruir la majoria que representaven la Susana, la Juliana i la Maissa a les reunions de Junta.
3. La FERC, segons el projecte d’Estatuts, es dividirà en quatre territoris autònoms administrativament i econòmicament i les persones que pertanyen a aquest territoris passaran a ser-ne membres associats. És a dir, ara ja no es serà de la FERC, sinó de la FERC-Girona, o Tarragona, o Lleida o Barcelona.
4. Els possibles delegats i delegades sindicals que hagin d’anar a les llistes electorals, que són el representants legítimament escollits pels treballadors, ja no dependran de l’APRC i l’AMRC com fins ara, que eren qui en presentaven els noms, sinó que serà la Permanent qui els proposi al Consell Nacional. Per altra banda, estaran controlats pel President de la Secció Sindical i per tres delegats sindicals cadascun d’una de les tres províncies que no siguin la del president d’aquesta secció.
5. Les disposicions transitòries primera i segona són un clar exemple antidemocràtic, perquè disposen que els òrgans de govern fins a les properes eleccions segueixen sent els mateixos que fins ara, sense modificar-ne la seva composició, que cal tenir en compte que està pendent de resolució judicial i per tant, és dubtosament legal, i perquè traspassen les persones afiliades a l’APRC i a l’AMRC (i està clar, també a l’ADOREC i a l’APERC, però això és ben igual, perquè son simples titelles fetes per als propòsits del president de la FERC) a aquesta nova FERC.
Aquest és el panorama: una FERC que traeix la seva essència –no es pot oblidar que va néixer per ACORD DE LES ASSEMBLEES GENERALS DE l’AMRC i l’APRC – que no ha comptat per a res amb la Junta Directiva de, com a mínim, una de les associacions mare a desaparèixer, l’AMRC, que compta amb l’oposició de la seva Assemblea General que és sobirana i que ha estat pensada per un president que fa tres anys havia d’haver convocat eleccions i no ho ha fet i per una Junta Directiva de la FERC remodelada a voluntat d’ell.
Realment no cal fer cap esforç més del compte per entendre que la FERC seguirà dirigida per l’actual president que serà fins a les properes eleccions el President Portaveu de la Permanent i alhora President del sindicat.
Hi ha una carta interessant amagada: l’actual President de la Secció Sindical, nomenat a dit pel senyor Bernat Villaronga, participarà amb veu però sense vot a la Permanent i serà qui controli i domini els actuals delegats i delegades sindicals.
I qui és aquest senyor: el Ferran Piñeiro.
Hem arribat on calia arribar: al binomi Bernat-Ferran, que han estat i segueixen sent el braç executor i la ment pensant de tot el que ha passat fins ara.
E qui li qua, that is the question, alea jacta est!
domingo, 11 de abril de 2010
ASSEMBLEA AMRC
Felicitar a tota la junta de l'AMRC a tots els mestres i professors que vam estar a l'assemblea. Una assemblea de gairebé 4 hores, amb molta gent. L'ambient molt maco com sempre i tothom fem pinya i costat a la nostra AMRC. No deixarem que noves propostes de nous sindicats facin desaparèixer l'AMRC. Ho tenim molt clar. Els acords es van aprovar per majoria amb una o dos abstèncions. Els associats sabem el que hem passat, el que l'AMRC ens ha donat i el que tenim gràcies a la nostra paciència i la nostra unió. Ni pensar de passar a un sindicat nou que també es diu FERC. Com va dir la nostra Presidenta, volem la FERC d'abans amb l'APRC i l'AMRC i qui calgui però no agafant els socis d'altres sindicats. M'espanta el fet d'escoltar que el President va dir que la Susana no aixecaria el cap i es quedaria sense socis. Això és el President de la FERC? També va veure testimonis presents de la campanya en contra que es va fer a Lleida, crec que van dir que era a la Seu d'Urgell, on es van repartir papers per donar-se de baixa de l'AMRC.
L'AMRC esta unida i es asombrós veure com tothom des de l'AMRC té les coses molt però que molt clares, sobre tot a Barcelona i penso que també a Girona. Per cert l'esmorzar molt bo, sempre teniu detalls amb tots nosaltres. Ânims a tota l'AMRC i moltes gràcies per tot el que feu.
L'AMRC esta unida i es asombrós veure com tothom des de l'AMRC té les coses molt però que molt clares, sobre tot a Barcelona i penso que també a Girona. Per cert l'esmorzar molt bo, sempre teniu detalls amb tots nosaltres. Ânims a tota l'AMRC i moltes gràcies per tot el que feu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)