Poc a poquet estem arribant al dia dels judicis.
Moltes persones associades es pregunten si tot això no s’hagués pogut evitar.
Els intents d’arreglar les coses per part de les tres persones que han interposat les demandes i pels delegats i delegats sindicals de Girona i Barcelona han estat diversos, però mai s’ha aconseguit que el president de la FERC, el senyor Bernat Villaronga, s’avingués a parlar amb tranquil•litat i amb ganes de buscar una solució.
El per què se li hauria de preguntar a ell.
Quan persones que han treballat colze a colze amb el president de la FERC durant molts anys arriben a formular que el que faci o deixi de fer aquest senyor ja no els fa mal, vol dir que ja no hi ha volta enrere.
És com en una parella: mentre les coses de l’altre piquen, provoquen neguit, enfaden o fan mal, vol dir que encara hi ha possibilitat d’arreglar-se. Quan neix la indiferència tot està perdut.
I són persones a les que les irregularitats comeses pel president els ha fet passar moments d’angoixa, moments de dubte, moments de patiment real.
El senyor Bernat Villaronga les ha ningunejat, les ha clarament provocat, les ha amenaçat si utilitzaven el nom i el logotip de la FERC, els ha tret hores sindicals, mentre les donava pel seu compte i risc a altres persones que no van sortir escollides a les darreres eleccions sindicals, els ha prohibit utilitzar les adreces electròniques de l’APRC, les ha perseguit per tal que cedissin la clau d’accés a la pàgina web, etc, etc, etc.
No els ha fet la vida gens fàcil i això els ha provocat una situació d’estrès i d’inestabilitat personal considerable.
M’explicaven que els ha costat Déu i ajut adonar-se’n del joc del president i, sobretot, desenganxar-se del lligam personal que havien mantingut durant tots aquests anys, lligam que alguns d’ells i elles consideraven d’amistat i confiança.
Però ara ja no senten res: ni ràbia, ni ganes de revenja, ni dolor, ni patiment. Només indiferència.
Mala cosa, senyor president. Molt mala cosa.
El camí dels judicis ara ja és DEFINITIU.
En consciència crec que vostè s’ho ha buscat. Veure’m ara com se’n surt.
Que Déu reparteixi sort i sobretot que la justícia digui el que hagi de dir.
viernes, 18 de junio de 2010
miércoles, 16 de junio de 2010
EMBOLICA QUE FA FORT!
El President (encara ho és, ja no ho és, ho serà, o no ho serà?) senyor Villaronga, sembla que no en té prou amb tots els judicis que li cauran a sobre en breu pel seu mal cap dirigint la FERC, que segueix agafant embranzida i , traient el fetge per la boca, ara es dedica a recollir firmes sembla, segons ell mateix diu, per anul.lar uns poders que se li van donar a l’advocat senyor Avilés per reclamar els triennis.
El senyor Villaronga ha engegat una nova estratègia amb la qual qui sap on vol arribar.
Però, encara que Catalunya compta amb milions d’habitants, tal i com deia en Lluís Llach és un “país petit” on tot s’acaba sabent.
Sembla que ara que es veu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la seva estratègia és embolicar la troca, però com sempre quan algú actua a la desesperada acaba pixant fora de test.
I això és el que ha fet novament.
Com pot gosar a posar en dubte i desacreditar un advocat de la categoria professional i humana com el senyor Avilés?
Fins on és capaç d’arribar?
Ha embogit?
Miri, senyor Villaronga, quan les coses van mal dades, quan pinten bastos, el millor és asserenar-se, pensar, ser prudent i fonamental no tirar més llenya al foc.
Però a vostè sembla que li agrada embolicar les coses fins al límit.
Mentida rere mentida, s’està forjant el descrèdit i s’està guanyant a pols noves demandes.
Vostè sabrà què està fent, però el que sí és segur és que aquestes firmes li calen amb urgència. Si no fós així, no aniria com un boig demanant les adreces personals per anar a casa de persones associades a que li firmin no se sap què.
El senyor Villaronga ha engegat una nova estratègia amb la qual qui sap on vol arribar.
Però, encara que Catalunya compta amb milions d’habitants, tal i com deia en Lluís Llach és un “país petit” on tot s’acaba sabent.
Sembla que ara que es veu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la seva estratègia és embolicar la troca, però com sempre quan algú actua a la desesperada acaba pixant fora de test.
I això és el que ha fet novament.
Com pot gosar a posar en dubte i desacreditar un advocat de la categoria professional i humana com el senyor Avilés?
Fins on és capaç d’arribar?
Ha embogit?
Miri, senyor Villaronga, quan les coses van mal dades, quan pinten bastos, el millor és asserenar-se, pensar, ser prudent i fonamental no tirar més llenya al foc.
Però a vostè sembla que li agrada embolicar les coses fins al límit.
Mentida rere mentida, s’està forjant el descrèdit i s’està guanyant a pols noves demandes.
Vostè sabrà què està fent, però el que sí és segur és que aquestes firmes li calen amb urgència. Si no fós així, no aniria com un boig demanant les adreces personals per anar a casa de persones associades a que li firmin no se sap què.
martes, 15 de junio de 2010
Desmontando argumentos
Poco a poco vamos sabiendo la verdad y los mitos y las mentiras se van cayendo y desmoronando una tras otra como un castillo de naipes. El tiempo es ese juez infalible que al final pone a cada uno en su sitio.En la asamblea de Tarragona del 5 de septiembre el Presidente de la FERC nos habló de que nuestras jornadas estaban aseguradas por el pacto de estabilidad hasta el 2011. El delegado de la FERC de Girona, sin embargo, nos advirtió que con pacto de estabilidad o sin pacto de estabilidad nos podían recortar las jornadas. En el acuerdo firmado se decía que todo el profesorado que ha sido destinado a un centro continuará en ese centro "excepto que en el lugar de trabajo (...) se produzca una reducción horaria de más de un tercio de dedicación". O sea, que si en primaria tenemos menos de 19 horas de religión y en secundaria menos de 12, con pacto o sin pacto de estabilidad nos pueden recortar la jornada.
Y eso es lo que se ha ocurrido. En algunos centros de Tarragona y del Baix Llobregat han recortado jornadas a pesar de que sus profesores estaban acogidos al famoso "pacto de estabilidad". Sí, como lo leen, ¡les han recortado la jornada!
Por lo tanto, el delegado de la FERC de Girona tenía razón y sabía de qué hablaba. Muchos no quisimos o no quisieron ver la verdad, prefirieron seguir las indicaciones del líder y de los que le apoyaron en vender ese pacto de estabilidad, que fue simple y llanamente humo. El objetivo era desviar la atención de las maniobras que se estaban orquestando para deshacer a la FERC y para que ni concursáramos ni llegáramos a ser fijos. El SIERC, al parecer también interesado en el asunto, prestó ayuda al Sr. Villaronga y alguno de sus miembros fue liberado sindicalmente para reforzar esa acción. Al parecer si el profesorado conseguía ser fijo, el SIERC tenían mucho que perder.
De todas formas el siguiente mito, la siguiente mentira, no tardará en caer: es la del contrato fijo. Sr. Villaronga, si a finales de año no tenemos esa propuesta que le iba a hacer el departament para comenzar a ser fijos le recomiendo que coja las maletas y se vuelva a su casa para siempre, y se lleve con usted a todos los suyos.
Le quedan seis meses.
Y eso es lo que se ha ocurrido. En algunos centros de Tarragona y del Baix Llobregat han recortado jornadas a pesar de que sus profesores estaban acogidos al famoso "pacto de estabilidad". Sí, como lo leen, ¡les han recortado la jornada!
Por lo tanto, el delegado de la FERC de Girona tenía razón y sabía de qué hablaba. Muchos no quisimos o no quisieron ver la verdad, prefirieron seguir las indicaciones del líder y de los que le apoyaron en vender ese pacto de estabilidad, que fue simple y llanamente humo. El objetivo era desviar la atención de las maniobras que se estaban orquestando para deshacer a la FERC y para que ni concursáramos ni llegáramos a ser fijos. El SIERC, al parecer también interesado en el asunto, prestó ayuda al Sr. Villaronga y alguno de sus miembros fue liberado sindicalmente para reforzar esa acción. Al parecer si el profesorado conseguía ser fijo, el SIERC tenían mucho que perder.
De todas formas el siguiente mito, la siguiente mentira, no tardará en caer: es la del contrato fijo. Sr. Villaronga, si a finales de año no tenemos esa propuesta que le iba a hacer el departament para comenzar a ser fijos le recomiendo que coja las maletas y se vuelva a su casa para siempre, y se lleve con usted a todos los suyos.
Le quedan seis meses.
domingo, 13 de junio de 2010
PERÒ QUI APAREIX A LES FOTOGRAFIES DE LA PERMANENT DE LA FERC?
Sra. Lourdes Monfort,
si no hagués estat present a les reunions i assemblees de l'AMRC, no gosaria dir que vostè ha participat activament en una maniobra orquestrada pel senyor Villaronga per tal de:
desacreditar l'Assemblea i la Junta de l'AMRC, i sobretot la seva presidenta i per tal d’aconseguir que es traguessin totes les demandes interposades contra les il•legalitats comeses a la FERC, una darrera l’altra, beneïdes pel president, el senyor Bernat Villaronga i Gríful
Li posaré un exemple:
sabent que la Junta de la FERC havia decidit que no calia fer una MEDIACIÓ, sabent que el president de la FERC NO ES VA PRESENTAR a la MEDIACIÓ proposada pel PREVERE Francesc Xavier Machacón que amb tot el rigor i transparència, i després d'hores de pregària, havia plantejat de portar a terme, posant unes condicions dures i difícils d'acceptar com la NO AGRESSIÓ VERBAL I LA TOTAL SINCERITAT per ambdues parts, vostè va començar a bombardejar l'AMRC utilitzant correus electrònics de persones associades a aquesta associació, dirigint una campanya per tal que es traguessin les demandes interposades.
Només dues persones van decidir fer-li costat. Aquest va ser el fruit recollit. Una collita pobra, per cert!
Ara ens trobem que vostè forma part d'aquesta ja famosa PERMANENT, tot i que ens va vendre que el SEU POSICIONAMENT ERA TOTALMENT NEUTRAL.
Permeti que li digui que HA PERDUT TOTA LA CREDIBILITAT i de la CREDIBILITAT DE LES SEVES OFERTES DE MEDIACIÓ, ja NI HEM PARLEM!
si no hagués estat present a les reunions i assemblees de l'AMRC, no gosaria dir que vostè ha participat activament en una maniobra orquestrada pel senyor Villaronga per tal de:
desacreditar l'Assemblea i la Junta de l'AMRC, i sobretot la seva presidenta i per tal d’aconseguir que es traguessin totes les demandes interposades contra les il•legalitats comeses a la FERC, una darrera l’altra, beneïdes pel president, el senyor Bernat Villaronga i Gríful
Li posaré un exemple:
sabent que la Junta de la FERC havia decidit que no calia fer una MEDIACIÓ, sabent que el president de la FERC NO ES VA PRESENTAR a la MEDIACIÓ proposada pel PREVERE Francesc Xavier Machacón que amb tot el rigor i transparència, i després d'hores de pregària, havia plantejat de portar a terme, posant unes condicions dures i difícils d'acceptar com la NO AGRESSIÓ VERBAL I LA TOTAL SINCERITAT per ambdues parts, vostè va començar a bombardejar l'AMRC utilitzant correus electrònics de persones associades a aquesta associació, dirigint una campanya per tal que es traguessin les demandes interposades.
Només dues persones van decidir fer-li costat. Aquest va ser el fruit recollit. Una collita pobra, per cert!
Ara ens trobem que vostè forma part d'aquesta ja famosa PERMANENT, tot i que ens va vendre que el SEU POSICIONAMENT ERA TOTALMENT NEUTRAL.
Permeti que li digui que HA PERDUT TOTA LA CREDIBILITAT i de la CREDIBILITAT DE LES SEVES OFERTES DE MEDIACIÓ, ja NI HEM PARLEM!
sábado, 12 de junio de 2010
Em reafirmo: a Bailar, a bailar, a bailar...!!!!
Algú podrà dir que no és seriós penjar en un blog com el nostre els meus dos articles anteriors, però mireu, davant TANTA IRREGULARITAT, TANTA FALÒRNIA, TANTA FALSEDAT, TANTA MAQUINACIÓ MAQUIÈVEL.LICA,arriba un moment que CAL RIURE I TREURE TOT EL BON HUMOR que encara quedi.
De veritat senyor Villaronga, davant tot el que ha fet i segueix fent, només val FÚMER-SE DEL RIDÍCUL ESPANTÓS que estan fent vostè i la seva Permanent i ESPERAR A QUE EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL FISCAL DIGUIN LA SEVA.
Així que mentrestant: A BAILAR, A BAILAR, A BAILAR, ALEGRES SEVILLANAS, A BAILAR!!!!!!!
De veritat senyor Villaronga, davant tot el que ha fet i segueix fent, només val FÚMER-SE DEL RIDÍCUL ESPANTÓS que estan fent vostè i la seva Permanent i ESPERAR A QUE EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL FISCAL DIGUIN LA SEVA.
Així que mentrestant: A BAILAR, A BAILAR, A BAILAR, ALEGRES SEVILLANAS, A BAILAR!!!!!!!
viernes, 11 de junio de 2010
cantores de hispalis-que no nos falte de na
SENYOR VILLARONGA, FIXI'S, FIXI'S, FINS HO TOT A ANDALUSIA HO ESTAN CELEBRANT!
Quan vist l'èxit de les votacions a la PERMANENT de la FERC i han sabut que ara es formarà el CONSELL NACIONAL, s'han posat la peineta, er traje faralae, han agafat la guitarra i al ritme de "QUE NO NOS FARTE DE NÁ", s'ha muntat la gran festa
Quan vist l'èxit de les votacions a la PERMANENT de la FERC i han sabut que ara es formarà el CONSELL NACIONAL, s'han posat la peineta, er traje faralae, han agafat la guitarra i al ritme de "QUE NO NOS FARTE DE NÁ", s'ha muntat la gran festa
a bailar,a bailar
Miri,senyor Villaronga, jo davant la seva SUPERMEGAVOTADA PERMANENT li recomano que es posi aquest vídeo i es deixi anar una estona.
Afegeixi's a la festa.
jueves, 10 de junio de 2010
ÈXIT ELECTORAL? 73,5% D'ABSTENCIÓ, SENT MOLT GENEROSOS
Benvolgut Sr. Villaronga i nova Permanent de la FERC:
El meu més sentit condol per l’èxit de la FERC del dia 5 de juny de 2010. Realment hi ha dues coses preocupants en el seu anunci de “MÉS DE 150 DOCENTS VOTEN LA NOVA PERMANENT DE LA FERC”
La primera és que més de 150 vol dir que no s’ha arribat als 160. Això significa que fent uns càlculs ràpids, si ens aquests moments a la FERC hi ha aproximadament i tirant molt llarg 600 persones associades, la participació a les eleccions de la Permanent de la FERC ha estat d’un 26,5% i l’abstenció d’un 73,5%. I mira, he estat generós i he calculat que havien votat 159 persones.
A qualsevol eleccions això és UN FRACÀS ESTREPITÓS.
La segona és que quan en un col.lectiu es produeix una abstenció tan alarmant vol dir alguna cosa molt seriosa: QUE S’HA PERDUT LA CONFIANÇA EN LA PERSONA QUE EL REPRESENTA I QUE HA CONVOCAT LES ELECCIONS. ÉS A DIR QUE S’HA PERDUT LA CONFIANÇA EN EL PRESIDENT .
Havia dit dues coses preocupants? Perdoni però seran tres.
Així que aquí va la tercera.
La seva Permanent, segons vostè i les seves magnífiques eleccions, està formada per la Presidenta de Lleida, la Sra. Montserrat Batlle, que va ser expulsada de l’AMRC per participar activament en les baixes de gent de primària d’aquesta província, sent vocal de l’AMRC.
També va ser expulsada de l'AMRC, pel mateix motiu, la Secretària de Lleida, la Sra. Ma. Júlia Lladonosa.
La Secretària de Tarragona, la Sra. Mari Luz Gómez, va ser expulsada també de l’AMRC pel mateix motiu, sent-ne també vocal de la Junta d’aquesta associació.
Ja ni parlem de la Sra. Lourdes Monfort a la qual se la va haver d’advertir des de la Junta de l’AMRC que de seguir enviant mails a professorat de primària boicotejant el que per Assemblea d’aquesta associació s’havia acordat: mantenir les demandes contra les irregularitats comeses des de la FERC i capitanejades per vostè com a President, potser s'haurien de prendre mesures més serioses.
I no segueixo. Miri totes les persones que hi ha a la famosa Permanent són de la seva corda.
Pluralitat? Cap ni una!
Dit tot això, vull recordar-li que els docents de religió estem acostumats a llegir els diaris i sentir les notícies i que per tant tenim una certa cultura democràtica i política.
Li traduiré al català més planer: ELS DOCENTS DE RELIGIÓ NO SOM IDIOTES I SABEM LLEGIR ENTRE LÍNIES.
QUEDI’S AMB EL SEU ÈXIT ELECTORAL I JA REBRÀ NOVAMENT UNA ALTRA DEMANDA.
El meu més sentit condol per l’èxit de la FERC del dia 5 de juny de 2010. Realment hi ha dues coses preocupants en el seu anunci de “MÉS DE 150 DOCENTS VOTEN LA NOVA PERMANENT DE LA FERC”
La primera és que més de 150 vol dir que no s’ha arribat als 160. Això significa que fent uns càlculs ràpids, si ens aquests moments a la FERC hi ha aproximadament i tirant molt llarg 600 persones associades, la participació a les eleccions de la Permanent de la FERC ha estat d’un 26,5% i l’abstenció d’un 73,5%. I mira, he estat generós i he calculat que havien votat 159 persones.
A qualsevol eleccions això és UN FRACÀS ESTREPITÓS.
La segona és que quan en un col.lectiu es produeix una abstenció tan alarmant vol dir alguna cosa molt seriosa: QUE S’HA PERDUT LA CONFIANÇA EN LA PERSONA QUE EL REPRESENTA I QUE HA CONVOCAT LES ELECCIONS. ÉS A DIR QUE S’HA PERDUT LA CONFIANÇA EN EL PRESIDENT .
Havia dit dues coses preocupants? Perdoni però seran tres.
Així que aquí va la tercera.
La seva Permanent, segons vostè i les seves magnífiques eleccions, està formada per la Presidenta de Lleida, la Sra. Montserrat Batlle, que va ser expulsada de l’AMRC per participar activament en les baixes de gent de primària d’aquesta província, sent vocal de l’AMRC.
També va ser expulsada de l'AMRC, pel mateix motiu, la Secretària de Lleida, la Sra. Ma. Júlia Lladonosa.
La Secretària de Tarragona, la Sra. Mari Luz Gómez, va ser expulsada també de l’AMRC pel mateix motiu, sent-ne també vocal de la Junta d’aquesta associació.
Ja ni parlem de la Sra. Lourdes Monfort a la qual se la va haver d’advertir des de la Junta de l’AMRC que de seguir enviant mails a professorat de primària boicotejant el que per Assemblea d’aquesta associació s’havia acordat: mantenir les demandes contra les irregularitats comeses des de la FERC i capitanejades per vostè com a President, potser s'haurien de prendre mesures més serioses.
I no segueixo. Miri totes les persones que hi ha a la famosa Permanent són de la seva corda.
Pluralitat? Cap ni una!
Dit tot això, vull recordar-li que els docents de religió estem acostumats a llegir els diaris i sentir les notícies i que per tant tenim una certa cultura democràtica i política.
Li traduiré al català més planer: ELS DOCENTS DE RELIGIÓ NO SOM IDIOTES I SABEM LLEGIR ENTRE LÍNIES.
QUEDI’S AMB EL SEU ÈXIT ELECTORAL I JA REBRÀ NOVAMENT UNA ALTRA DEMANDA.
Pasatiempos
Ahora que ya tenemos a la vista elperiodo vacacional y con el fin de refrescarnos un poquito os proponemos un entretenimiento de verano:
En estas dos fotos aparentemente iguales de dos asambleas de la FERC convocadas por el presidente señor Bernat Villaronga, una hace dos años y la otra hace cinco días, las dos tomadas en el mismo lugar ¿Sabes encontrar las más de 150 diferencias entre ambas?
En estas dos fotos aparentemente iguales de dos asambleas de la FERC convocadas por el presidente señor Bernat Villaronga, una hace dos años y la otra hace cinco días, las dos tomadas en el mismo lugar ¿Sabes encontrar las más de 150 diferencias entre ambas?
¿Y ya has acertado cuál es la mayor diferencia de todas?
lunes, 7 de junio de 2010
Torni a llegir el conte del tres porquets Sr. Villaronga
Recapitulem!
El Sr. Villaronga acaba de celebrar unes eleccions del tot il•legals (els nous Estatuts presentats al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya no ha estat encara aprovats ni publicats al DOGC)
El Sr. Villaronga, ha muntat unes candidatures a la Permanent de la FERC il•legals (només cal veure que segons l’esborrany dels nous Estatuts, per Girona no pot anar el Sr. Jordi Rúbies, que treballa i viu a Barcelona)
El Sr. Villaronga, ha permès que persones de l’AMRC passessin a formar part de l’APRC amb uns Estatuts (de l’APRC) aprovats sense el percentatge de vots necessaris perquè tinguessin validesa (la qual cosa ja està pendent de judici i també al Síndic de Greuges)
El Sr. Villaronga es permet el luxe d’injuriar a la Presidenta de primària en públic a Lleida, dient que aquesta anava en contra de l’església i que pretenia treure la religió catòlica de les escoles. Resultat, 64 socis i sòcies de l’AMRC de Lleida que es donen de baixa. Il.legal? Potser no, però sí execrable.
El Sr. Villaronga, va aprovar en una Assemblea a Tarragona les dues noves associacions APERC i ADOREC deixant votar a tots els assistents, la qual cosa és una il.legalitat com una casa de pagès (això també està pendent de judici)
El Sr. Villaronga va acceptar, com a President de l’APRC, el cessament com a Vicepresidenta de la FERC, per part de la Junta de l’APRC de la Sra. Maissa Noguera, quan havia de ser una Assemblea Extraordinària de la FERC qui ho hagués hagut de decidir i portar a terme. Una altra il.legalitat, pendent de judici.
El Sr. Villaronga ha nomenat a dit un altre Vicepresident de la FERC, el Joan Antoni Gil, quan havia d'haver estat nomenat per una Assemblea extraordinària. Una nova il.legalitat.
El Sr. Villaronga presenta ara la seva dimissió com a President de la FERC en una “Assemblea” informativa, (realment no se n’assabenta de res) quan havia de fer-ho en una Assemblea extraordinària. Novament una altra il.legalitat.
Aquesta és només una mostra de les actuacions del Sr. Villaronga.
I ara anem a pams:
Com que resulta que la manera com es va destituir la Maissa Noguera no és la correcta, com que resulta que l’Assemblea de Tarragona és del tot il.legal, com que resulta que els Estatuts de l’APRC van ser aprovats sense el percentatge requerit, com que resulta que les baixes de l’AMRC han anat a parar a l’APRC , però els estatuts que ho permetrien estan pendents de resolució judicial, com que resulta que les candidatures de la Permanent a la FERC ja han estat muntades de forma irregular, com que resulta que les eleccions de dissabte dia 5 tampoc són legals i com que resulta que el sr. Villaronga ha presentat la seva dimissió davant una Assemblea, que no era tal, sinó una reunió informativa ....
Ens trobem amb que:
El Bernat segueix sent el President de la FERC, l’ADOREC i l’APERC encara no tenen reconeguda la seva validesa legal, els nous Estatuts de la FERC encara no són vàlids, com tampoc ho són les candidatures a la Permanent de la FERC, com tampoc els resultats de les eleccions realitzades, com tampoc la possibilitat de que persones associades a l’AMRC ara siguin de l’APRC, com tampoc està clara la validesa del nou vicepresident de la FERC ni la destitució de l'anterior vicepresidenta, la Maissa Noguera,com tampoc....
Esperarem els judicis, com cal fer, però ja veuen vostès què és construir castells de sorra.
Torni a llegir el conte del tres porquets Sr. Villaronga i tregui’n alguna conclusió coherent.
De veritat que li farà bé fer-ho!
El Sr. Villaronga acaba de celebrar unes eleccions del tot il•legals (els nous Estatuts presentats al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya no ha estat encara aprovats ni publicats al DOGC)
El Sr. Villaronga, ha muntat unes candidatures a la Permanent de la FERC il•legals (només cal veure que segons l’esborrany dels nous Estatuts, per Girona no pot anar el Sr. Jordi Rúbies, que treballa i viu a Barcelona)
El Sr. Villaronga, ha permès que persones de l’AMRC passessin a formar part de l’APRC amb uns Estatuts (de l’APRC) aprovats sense el percentatge de vots necessaris perquè tinguessin validesa (la qual cosa ja està pendent de judici i també al Síndic de Greuges)
El Sr. Villaronga es permet el luxe d’injuriar a la Presidenta de primària en públic a Lleida, dient que aquesta anava en contra de l’església i que pretenia treure la religió catòlica de les escoles. Resultat, 64 socis i sòcies de l’AMRC de Lleida que es donen de baixa. Il.legal? Potser no, però sí execrable.
El Sr. Villaronga, va aprovar en una Assemblea a Tarragona les dues noves associacions APERC i ADOREC deixant votar a tots els assistents, la qual cosa és una il.legalitat com una casa de pagès (això també està pendent de judici)
El Sr. Villaronga va acceptar, com a President de l’APRC, el cessament com a Vicepresidenta de la FERC, per part de la Junta de l’APRC de la Sra. Maissa Noguera, quan havia de ser una Assemblea Extraordinària de la FERC qui ho hagués hagut de decidir i portar a terme. Una altra il.legalitat, pendent de judici.
El Sr. Villaronga ha nomenat a dit un altre Vicepresident de la FERC, el Joan Antoni Gil, quan havia d'haver estat nomenat per una Assemblea extraordinària. Una nova il.legalitat.
El Sr. Villaronga presenta ara la seva dimissió com a President de la FERC en una “Assemblea” informativa, (realment no se n’assabenta de res) quan havia de fer-ho en una Assemblea extraordinària. Novament una altra il.legalitat.
Aquesta és només una mostra de les actuacions del Sr. Villaronga.
I ara anem a pams:
Com que resulta que la manera com es va destituir la Maissa Noguera no és la correcta, com que resulta que l’Assemblea de Tarragona és del tot il.legal, com que resulta que els Estatuts de l’APRC van ser aprovats sense el percentatge requerit, com que resulta que les baixes de l’AMRC han anat a parar a l’APRC , però els estatuts que ho permetrien estan pendents de resolució judicial, com que resulta que les candidatures de la Permanent a la FERC ja han estat muntades de forma irregular, com que resulta que les eleccions de dissabte dia 5 tampoc són legals i com que resulta que el sr. Villaronga ha presentat la seva dimissió davant una Assemblea, que no era tal, sinó una reunió informativa ....
Ens trobem amb que:
El Bernat segueix sent el President de la FERC, l’ADOREC i l’APERC encara no tenen reconeguda la seva validesa legal, els nous Estatuts de la FERC encara no són vàlids, com tampoc ho són les candidatures a la Permanent de la FERC, com tampoc els resultats de les eleccions realitzades, com tampoc la possibilitat de que persones associades a l’AMRC ara siguin de l’APRC, com tampoc està clara la validesa del nou vicepresident de la FERC ni la destitució de l'anterior vicepresidenta, la Maissa Noguera,com tampoc....
Esperarem els judicis, com cal fer, però ja veuen vostès què és construir castells de sorra.
Torni a llegir el conte del tres porquets Sr. Villaronga i tregui’n alguna conclusió coherent.
De veritat que li farà bé fer-ho!
viernes, 4 de junio de 2010
EMPOLAINI'S BÉ PERQUÈ LA FOTO SIGUI BEN VISTOSA
Demà, dissabte 5 de juny, assistirem a la posada en escena d’una de les moltes il•legalitats del Sr. Bernat Villaronga.
Aquestes eleccions no es poden celebrar perquè no s’han aprovat al Departament de Treball els nous estatuts que les validarien. I, segons el meu discret criteri, ho tenen magre perquè els li aprovin.
Moltes coses hauràn de canviar d’aquests estatuts perquè siguin vàlids i, molt em temo que coses prou substancials.
Però al Sr. Villaronga això li és ben igual.
També va aprovar l’actual Junta de l’APRC amb 35 vots, tres d’ells invalidats perquè es va escriure a l’únic model de papereta que hi havia (no existia ni el vot en contra ni el vot en blanc) dos “NO” i un “EN BLANC”
De tota manera ell mateix ho va formular clarament: “NOMÉS AMB EL MEU VOT ERA SUFICIENT PERQUÈ SORTÍS APROVADA LA CANDIDATURA”, va dir.
Ara serà ben bé el mateix.
I AIXÒ ÉS EL QUE TENIM, QUE NO EL QUE ENS MEREIXEM!
De tota manera, el Sr. Bernat Villaronga haurà de comparèixer davant el Tribunal Superior de Justícia i aclarir TOTES LES MARTINGALES QUE S’HA INVENTAT.
I no sé per què però molt em temo que no trigarà massa a haver-ho de fer.
VAGI PREPARANT-SE UNA MOLT BONA DEFENSA, PERQUÈ LI ESPERA UN ESTIU CALENTET!
Si 32 vots de tots els associats i associades de l’APRC pensa que són representatius, ja no cal seguir parlant. L’abstenció en aquelles votacions va ser del 84,79%.
Però ara, el Sr. Villaronga s’ha cobert les espatlles. Creant l’APERC i l’ADOREC, mentint sobre i difamant a la presidenta de primària per tal que es buidés de socis i sòcies l’AMRC fonamentalment a Tarragona i a Lleida, aconseguirà poder posar a la seva pàgina web que la participació ha estat massiva.
Però miri Sr. Villaronga, al final, la fotografia definitiva no serà la de demà, sinó la del dia que se celebrin els judicis. Fins i tot, potser surti a premsa, la qual cosa sempre li ha agradat.
Llavors , EMPOLAINI’S BÉ PERQUÈ LA FOTO SIGUI BEN VISTOSA!
Aquestes eleccions no es poden celebrar perquè no s’han aprovat al Departament de Treball els nous estatuts que les validarien. I, segons el meu discret criteri, ho tenen magre perquè els li aprovin.
Moltes coses hauràn de canviar d’aquests estatuts perquè siguin vàlids i, molt em temo que coses prou substancials.
Però al Sr. Villaronga això li és ben igual.
També va aprovar l’actual Junta de l’APRC amb 35 vots, tres d’ells invalidats perquè es va escriure a l’únic model de papereta que hi havia (no existia ni el vot en contra ni el vot en blanc) dos “NO” i un “EN BLANC”
De tota manera ell mateix ho va formular clarament: “NOMÉS AMB EL MEU VOT ERA SUFICIENT PERQUÈ SORTÍS APROVADA LA CANDIDATURA”, va dir.
Ara serà ben bé el mateix.
I AIXÒ ÉS EL QUE TENIM, QUE NO EL QUE ENS MEREIXEM!
De tota manera, el Sr. Bernat Villaronga haurà de comparèixer davant el Tribunal Superior de Justícia i aclarir TOTES LES MARTINGALES QUE S’HA INVENTAT.
I no sé per què però molt em temo que no trigarà massa a haver-ho de fer.
VAGI PREPARANT-SE UNA MOLT BONA DEFENSA, PERQUÈ LI ESPERA UN ESTIU CALENTET!
Si 32 vots de tots els associats i associades de l’APRC pensa que són representatius, ja no cal seguir parlant. L’abstenció en aquelles votacions va ser del 84,79%.
Però ara, el Sr. Villaronga s’ha cobert les espatlles. Creant l’APERC i l’ADOREC, mentint sobre i difamant a la presidenta de primària per tal que es buidés de socis i sòcies l’AMRC fonamentalment a Tarragona i a Lleida, aconseguirà poder posar a la seva pàgina web que la participació ha estat massiva.
Però miri Sr. Villaronga, al final, la fotografia definitiva no serà la de demà, sinó la del dia que se celebrin els judicis. Fins i tot, potser surti a premsa, la qual cosa sempre li ha agradat.
Llavors , EMPOLAINI’S BÉ PERQUÈ LA FOTO SIGUI BEN VISTOSA!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)