lunes, 28 de febrero de 2011

¡Y ya son siete!

El Presidente de la FERC continúa acumulando sentencias y resoluciones en su contra. En esta ocasión ha sido el Il·lustre Col·legi d'advocats de Barcelona que ha archivado las dos denuncias interpuestas por él y por personas de su entorno contra el abogado del AMRC, Sr. Ricardo Avilés.
Con éstas, son ya siete las demandas y denuncias perdidas por el Sr Villaronga y su camarilla. A ello se une su actitud de rehuír, en la medida de lo posible los juicios pendientes, de firmar acuerdos de mediación que luego no tiene la más mínima intención de cumplir y de fundar nuevos sindicatos, como si fueran conejos sacados de la chistera. El objetivo es ir ganando tiempo de cara a las elecciones sindicales del 6 de abril y así vivir cuatro años más. Todo un carrerón, sí señor, pero parece que no le importa, porque sus objetivos están por encima de todo. Sin embargo lo que no se entiende es que todavía haya gente que le sigua, le ría las gracias y le justifique. No sé, no me encaja, pero aquí hay algo que no funciona, y que a la larga nos perjudicará como colectivo. Porque ¿quién querrá llegar a acuerdos con este señor, con este currículum, si nos sigue representando? Yo no lo haría. Ya lo veréis.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Por qué necesitamos que nos represente alguien que no nos representa. Pasemos por encima, por debajo, por un costado o por el otro, pero pasemos ya y "cada uno con la suya".
La "disonancia", por decirlo fino, se instala en los que huyen hacia adelante. Dejemosles que huyan hacia donde quieran pero que no nos interfieran "sus sones", y procuremos mejor centrarnos en nuestro "sonar fino y en armonia". ¡¡¡Pasemos ya!!! Un beso para la orquesta bien afinada.

Josep Manel dijo...

Hola a totes i a tots,

Aquests dies he rebut la carta del Sr Bernat, demanant la meva firma per donar-li suport a les properes eleccions sindicals.

Com moltbé s'ha dit en la web de la FERC (legal), el Sr Bernat, es justifica en la carta dient, que s'ha d'organitzar un nou sindicat, per evitar que li puguin impugnar les llistes que pugui preentar per la FERC. Per tant:

1. El Sr. Bernat i tota la junta de l'APRC incompleixen, de manera voluntaària i conscients, allò que li va instar el TSJC, de dissoldre la FERC i separar-se de l'AMRC.

2. No volent actuar amb responsabilitat i en justícia, s'inventen un nou sindicat. Quants n'hi ha creat, de sindicats, el Sr. Bernat i els seus seguidors en els últims tres anys? Millor no comptar-los per no plorar i caure en la desesperació!.

3. Si volen crear un nou sindicat, si us plau, una mica de responsabilitat i cordura, per la junta de l'APRC; signeu la separació amb l'AMRC i deixeu que cadascú inicïi un nou camí, fora del llastre de la junta de l'APRC i els seus seguidors.

4. Si jo fos de l'APRC no voldria que ningú, per moltes bones intencions que em digui, jugui amb els meus diners. Algú present en les dues assamblees de l'APRC, sap qui és el cost real de tots els judicis que el Sr Bernat, la junta de l'APRC haurà de pagar, per haver-los perdut de manera clara i justa? Amb els meus diners no s'hi juga!

Companyes i companys, com sempre ens han afirmat des de l'AMRC i molts dels nostres representans sindicals, cal estar units i donar el nostre suport a l'AMRC i els seus representants.

Ànims AMRC!

Maria dijo...

Yo alucino con Tarragona, primero eran (bastantes) de ANPE, luego pasaron a la APRC y a la AMRC aunque no eran FERC sino FERC- Tarraco. Después crearon la ADorec y segun sentencia del TSJC, dejan de ser FERC. Luego se meten en otra FERC que es una Permanent, una nueva FERC. Ahora se meten en otro sindicato que se llama JUNTS. QUE AUTENTICA PASADA!!!!
Eso pasa por seguir a personas que solo buscan poder. Cuando se cambia de partido es que se busca poder.
Mirar la AMRC, ahí sigue fiel a sus ideas, a sus siglas y a su gente.
Yo también felicito a la AMRC.

Luís dijo...

¿Por qué no habla secundaria? Son sólo 38 los que controlan todo? ¿Por qué callan? ¿Están a favor o en contra? ¿De quién? No se entiende, ¿qué pruebas más hay que tener? ¿Cuál y dónde está el límite? ¿Les da igual todo? ¿No les importa nada? ¿Qué deben pensar aquellos que han trabajado codo con codo con Bernat y ahora son ninguneados por aquellos por los que trabajan? Es esto normal, lógico, ético... cristiano?? Si es así, si son así, estamos perdidos, acabados y hundidos.

Manel Méndez i Trulls dijo...

El il•legals (ANPE, FERC-Tarraco, ADOREC, APERC, i part d’APRC) es volen presentar per la FERC.Saben, però, que això serà motiu d’impugnació per part dels legals (AMRC i part d’APRC), en el cas que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no deixi les coses clares el dia 3 de març. Tenint en compte la lentitud de sistema judicial, pot passar de tot.

Amb tot això, algú es preguntarà. I per què no es presenten per APRC? Com és que es presenten amb unes noves sigles: JUNTS?

Em temo que ells no volen, tampoc, que l’AMRC + bona part d’APRC es presenti com a FERC. Però tinc una altra temença. Crec que faran tot el possible perquè nosaltres, els mestres i professors de l’AMRC (els legals), tinguem problemes en presentar-nos com a AMRC.

Tingueu en compte que el Bernat té tot el temps del món. Ell incompleix totes les normes i lleis, com hem anat veien. Estic segur, però, que com a persona que ho infringeix tot, coneix perfectament tots els buits legals que li puguin donar algun avantatge.

Ens en podem fiar de les males persones. No ens defraudaran pas mai. Sempre actuaran com el que són, males persones.

Des de Vic,

Manel Méndez i Trulls

anònim venecià dijo...

L’ASSEMBLEA DEL 23-F

Quina casualitat, no?

L’assemblea de l’APRC va ser una assemblea molt trista. I per què va ser trista? Doncs perquè alguns dels assistents que mai no han estat pas implicats en tota aquesta moguda -més aviat la pateixen-, es preguntaven: i per què no podem continuar com abans (AMRC+APRC = FERC)?

Aquestes bones persones no han patit la persecució mediàtica del Bernat i no entenien res. No entenien perquè s’ha arribat a aquesta situació. Ho entenc. És molt difícil d'imaginar que una persona que aparentment sembli tan noble, pugi actuar de la manera que ho ha fet Ell.

Altres es preguntaven què volia dir JUNTS, si el què es pretenia era separar? Els més, no veien clar que APRC es diluís en JUNTS.

Eren 38 però 10 no eren pas dels seus. Hi van anar perquè tenien el dret d’anar-hi i d’opinar –si els deixaven es clar-. En acabar segur que ja ni eren 28 els seguidors. Ho demostra el fet que molts van reclamar la fulla de suport a la candidatura JUNTS que havien signat (cal tenir molt clar el que signem a l’hora de recolzar candidatures per a les pròximes eleccions sindicals del personal laboral de la Generalitat de Catalunya).

A la dita assemblea va quedar palès que no signarien la dissolució de la FERC, almenys fins el dia abans de les eleccions d’abril. També va quedar clar que de número 1, a la llista de Barcelona, hi aniria el Ferran Piñeiro -amb això ja està tot dit-.

Els associats a l’Associació de Professors de Religió de Catalunya han estat les grans víctimes de tot aquest afer, perquè el Bernat ha utilitzat el seu càrrec de president (APRC) i de president de la FERC per a interessos partidistes, ensorrant-ho tot.

Fins ara ha passat d’ells (APRC) i de tothom (FERC). Ho estem pagant car. Per culpa d’això podem estar mal representats a la taula de negociació amb l’administració. Algú pot pensar que no cal votar i quedar-se a l’escola. Després, però, en sofrirà les conseqüències perquè els altres sindicats passen de nosaltres. Només serem forts si recolzem l’AMRC.

Com sabeu, el dia 3 de març en la reunió de la FERC no van signar l’acta de dissolució d'aquesta. Fet que ells han propiciat i que era el que obligava el TSJC. Anteriorment l’AMRC ho havia acceptat en assemblea multitudinària sempre que l’altra part -tant mal representada-, ho acceptés.

Em pregunto què dirà el President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, davant del desacatament de la proposta d’obligat compliment? Amb quins ulls mirarà a tota aquesta colla que tant ens desacrediten a tots?

Us demano que tingueu clar que només l’AMRC –que agrupa mestres i professors (docents) de religió- us pot representar eficient i eficaçment, com de fet ha fet fins ara. L’AMRC defensarà a tothom, inclús als de Lleida i Tarragona que no gosen opinar per por a no ser discriminats.

Aquí no es cerquen quotes de poder. Aquí només hi ha esperit de servei. Aquí hi ha les bones persones de sempre. Per alguna cosa som seguidors de Jesús. Per alguna cosa ensenyem religió.